La terra està protegida i envoltada per l’atmosfera i dins d’aquesta hi ha una sèrie de gasos com el Diòxid de Carboni (CO2), el Vapor d’Aigua (H2O),el Meta (CH4), l’Òxid Nitrós (N2O), L’Ozó Troposfèric (O3), l’Hexafluorur de sofre (SF6) o els Clorofluorocarbonis (CFC) que són els que absorbeixen la calor impedint que s’escapi part d’aquesta radiació solar de la superfície del planeta gasos que són en un 70% antropogènics, és a dir provocats pels humans i influeixen directament amb el canvi climàtic.
Investigadors internacionals alerten dels alts nivells que té l’atmosfera de Meta (CH4) gas que és 80 vegades més contaminant que el Diòxid de Carboni que està dins dels gasos efecte hivernacle. Aquest gas és un potent gas responsable del 30% de l’augment global de les temperatures, té una vida més curta a l’atmosfera, és més eficient perquè una molècula té un impacte 86 vegades més fort per unitat de massa durant 20 anys que el CO2 i és clau per combatre l’escalfament del planeta amb la radiació solar, alhora és un gran contaminant d’aigua, aire i del sol depenent dels humans, també és molt tòxic per la salut de les persones i respirar-lo en grans quantitats pot provocar la mort. Els últims paràmetres extrets del mesurament que es va fer el gener del 25 donen 1935 ppb ( parts per bilió) gairebé el límit del que considerant normal, dir que any rere any aquest paràmetre va creixent i tenim més calor, les fonts on es produeix més meta són els combustibles fòssils, a les fàbriques de gas, l’agricultura, en especial la de l’arròs i en abocadors on els residus és descomponent aquestes són les antropogèniques, m’entres que les naturals les trobem en zones humides, Oceans,Incendis Forestals, Termites o Sediments i altres molt llunyanes com al gel dels glacials Àrtics, el Permafrost.
Durant molt temps els científics creien que el Diòxid de Carboni estava en el centre del debat quan es parlava del canvi climàtic, però noves investigacions sobre els gasos efecte hivernacle van trobar que el Metà és un gas efecte hivernacle molt més potent que el CO2 i que s’acumula a l’atmosfera de manera preocupant. L’estudi publicat per la revista Nature Communications dirigit per la Universitat de Birmingham ens diu que les emissions globals de Meta van augmentant any rere any i no hi ha cap senyal que pugui remetre, la seva vida és entre 7 i 12 anys a l’atmosfera més curta que el CO2, els resultats de l’estudi són preocupants si no podem controlar el gas Meta no aturarem el canvi climàtic, els últims cinc anys la crescuda ha estat a una velocitat de record desafiant acords internacionals signats per 155 països com el Global Methane Pledge que buscaven reduir pel 2030 les emissions de Meta el 30% neutralitzant un percentatge del canvi climàtic.
La vida Atmosfèrica curta del Metà significa que si fem reduccions poden tenir un impacte immediat, ens apropem a la COP30 i les troballes científiques ens diuen que hi ha d’haver una acció coordinada de tots els països en especial en regions en desenvolupament on les emissions de Metà augmentes més ràpidament, el compromís amb el canvi climàtic ha de ser total doncs aquest gas s’ha convertit en el termòmetre d’aquest compromís climàtic global, la seva reducció ens aportarà beneficis immediats amb un aire net la disminució de morts per metà que avui estan xifrades en un milió anual i el més important la seva aturada ajudarà a l’estabilització de la temperatura i, per tant, al benestar i salut de les persones. Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.