Catalunya va assolir el 2023 un nou màxim de trasplantaments d’òrgans amb 1.393 intervencions, un 3,5% més que l’any anterior (1.346). Segons dades de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), l’any passat també hi va haver més donants que mai: 187 persones que van donar en vida i 384 en morir. Ara bé, el percentatge de les negatives en les famílies ha pujat del 18% al 22% i un dels motius pot ser l’augment de donants de mort en asistòlia, persones amb les funcions cardiorespiratòries aturades de forma irreversible però a qui encara no s’ha certificat la mort (encefàlica). “Estem en final de vida, però la persona encara no ha mort. El context és diferent i per a les famílies encara és més difícil”, ha dit la doctora Núria Masnou.
Els 1.393 trasplantaments d’òrgans del 2023 representen una taxa de 176 intervencions per milió de població (pmp), una de les més altes del món. “Catalunya és un referent a nivell de l’Estat i internacional i les dades denoten la gran feina de sensibilització, dels centres i la generositat dels donants. En aquest sentit, el sistema funciona molt bé”, ha afirmat el conseller de Salut, Manel Balcells, en una roda de premsa aquest dilluns per fer balanç de l’activitat de donacions i trasplantaments del 2023.
“Els donants i els trasplantaments han crescut. Estem molt orgullosos de la feina feta i de la solidaritat dels donants i les famílies. Perquè sense donació no hi ha trasplantament”, ha assenyalat en el mateix sentit el director de l’OCATT, Jaume Tort.
Per tipus d’òrgan, l’increment dels trasplantaments ha estat generalitzat, excepte en el cas dels pulmonars, que s’han reduït lleugerament (102, un 4,7% menys respecte a l’any anterior) i els de pàncrees, que s’han mantingut estables (33). Es van fer 976 trasplantaments de ronyó, un 2,9% més; 226 de fetge, un 11,3% més i 56 de cor, un 3,7% més.
Els trasplantaments renals també marquen un nou rècord, molt a prop dels 1.000. Hi ha dos equips que han fet més de 200 intervencions l’any, l’Hospital Clínic (230) i Bellvitge (213) per segon any consecutiu. Vall d’Hebron és l’hospital que més intervencions ha fet, amb 399, i és l’únic que compta amb programes de trasplantament d’adults i pediàtrics.
En infants, el 2023 es van fer 59 trasplantaments, la segona xifra més alta, per darrere dels 61 del 2022. Concretament, 19 de ronyó, 25 de fetge, 12 de cor i 3 de pulmó. Els trasplantaments hepàtics i cardíacs pediàtrics suposen també un màxim històric. En el cas del trasplantament de fetge, la consolidació de l’split, una tècnica que permet fer dos trasplantaments amb un sol fetge, normalment a un infant i a un adult, ha contribuït de manera significativa a l’assoliment d’aquestes xifres.
Pel que fa als donants, 187 persones van donar un òrgan en vida, més que mai. Tots van ser donants de ronyó. Sis d’aquests trasplantaments renals de donant viu es van poder fer gràcies al Programa de Trasplantament Renal de Donant Viu Creuat nacional (cinc) i internacional (un). Es tracta d’una alternativa creada per donar resposta a parelles donant-receptor incompatibles, de manera que intervenen en el trasplantament dues o més parelles. A més, com en els últims anys, gràcies a la tècnica de l’split hepàtic, no han calgut donants vius de fetge.
Quant les persones que van donar un òrgan en morir (donants cadàver), els 384 representen un augment del 7,6% respecte al 2022 i de l’1,9% respecte al 2019, l’any de més activitat fins ara. Amb aquesta xifra, la taxa de donació a Catalunya se situa en 48,6 donants pmp, molt a prop de la fita dels 50, indiquen des de l’OCATT.
Els donants de mort encefàlica (cerebral) van ser 169 (164 el 2022) i els de mort en asistòlia (cardíaca), 215 (193 l’any anterior). Les dades mostren que es consolida el canvi de perfil de la persona que dona en morir, amb més donants de mort en asistòlia que encefàlica. Fa una dècada, els donants per mort en asistòlia van començar a augmentar de forma significativa amb les donacions per mort en asistòlia controlada.
Això també ha comportat una situació completament diferent per a les famílies que han de decidir. “La situació ja és prou complexa emocionalment i els demanem que decideixin sobre un tema que és difícil d’entendre si no hi estàs molt posat. Hem de veure si els professionals podem fer-hi alguna cosa per disminuir les negatives, però també hem d’entendre el moment en què demanem. És molt complex ser capaç de racionalitzar i decidir quan estàs sobrepassat. Segurament això està molt relacionat amb l’augment de negatives. Perquè també fem moltes més propostes que abans”, ha dit Núria Masnou, metgessa intensivista i coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Josep Trueta de Girona.
Sobre aquest augment del percentatge de negatives, Tort ha apuntat que continua sent un dels més baixos de l’entorn, però que estaran atents als possibles motius.
Una altra nova realitat és la que ha portat la Llei de l’eutanàsia, la possibilitat de donar els òrgans després de demanar la prestació de l’ajuda per morir (PRAM), tot i que moltes persones no poden ser donants. 21 persones a Catalunya han donat els òrgans després de demanar l’ajuda per morir des de l’aplicació de la llei, el juny del 2021, i s’han pogut fer 74 trasplantaments. Donació i eutanàsia són processos independents, però poden trobar-se i un ser conseqüència de l’altre, ha explicat Masnou.
“Porto el donant, la família i els que els van acompanyar en una decisió tan dura al cor”
Una de les persones trasplantades l’any passat és l’Ona Alsina, que va rebre un cor després que diagnostiquessin una miocardiopatia hipertròfica que li provocava greus ofecs, entre altres símptomes. Des del diagnòstic, els passos fins al trasplantament van ser ràpids. “Està a la llista d’espera és una barreja d’emocions bastant complicada. Saps que sense un trasplantament moriràs. També hi ha molta frustració, perquè el cos no tira, però també estàs il·lusionada, ja que penses que arribarà una etapa nova i aniràs endavant”, ha sospesat.
Poques hores després de sortir del quiròfan, l’Ona es trobava a l’UCI respirant sense ofegar-se. “A les cinc setmanes, vaig anar a fer un excursió amb la meva germana. Des d’aleshores ha estat un no parar. Això és gracies a un donant, a la família i a les persones que els van acompanyar en aquesta decisió tan dura. Els estem tots eternament agraïts. Els porto al cor”, ha expressat.
ACN
