El metà un gas efecte hivernacle que és el responsable de més del 30% de l’escalfament global per aquest motiu 150 països han signat el compromís de reduir abans del 2030 el 30% de les emissions d’aquest gas que podria aturar en 0,2 graus l’escalfament global. Fins ara només es relacionava els boscos amb la captació de Diòxid de Carboni (CO₂ ) però un estudi científic ha fet un canvi de guió climàtic dient que els arbres capten més meta del que alliberen, els estudis fets mesuraven els fluxos de gasos a la part baixa dels troncs, on aquests actuen com a xemeneies alliberant el metà que capten del sol.
La recerca que publica la prestigiosa revista científica Nature s’han pres mostres més amunt del tronc de l’arbre comprovant que els microorganismes que te l’escorça capten més metà de l’atmosfera del que allibera a la part baixa del tronc això suposa un enfocament diferent entre la relació dels arbres amb aquest gas efecte hivernacle fins al punt que els científics pensaven que els arbres eren emissors de metà a l’atmosfera i ara s’ha constatat que aquests capten el metà. En un mateix bosc hi poden haver espècies que captin més meta que d’altres i la causa serien les diferències en les propietats de les fustes, la densitat o el diàmetre dels conductes de nutrients i aigua que fan que el metà surti a fora. Aquest estudi és molt important per les polítiques que es duen a terme sobre la gestió forestal que estan orientades a reduir l’escalfament global, fins ara només es creia la capacitat dels boscos de captar diòxid de carboni. La manera de captar diòxid de carboni és diferent de la del metà, el diòxid de carboni té un temps més llarg, els arbres s’han de fer grossos i els boscos tenir molta biomassa, però el metà és diferent encara que siguin boscos sense gaire biomassa o amb arbres petits tenen la capacitat de captar metà en temps més curt que el diòxid de carboni.
El que està passant ara amb el biogàs, que tothom vol posar-ne una planta perquè és l’energia de moda verda i sostenible, va passar uns quants anys enrere amb la biomassa, només se’n volien fer plantes perquè era l’energia de moda en aquell moment i estava recolzada per les administracions amb ajuts, tal com es fa amb les plantes de biogàs. Ara, però el sector de la biomassa està passant per un moment crític, la bombolla s’ha desinflat, les administracions han apostat per altres energies sostenibles i han deixat de subvencionar el sector de la biomassa, aquestes empreses de biomassa fa mesos que operen a pèrdues i l’ordre TED /526/2024 aprovada pel govern d’Espanya sobre els paràmetres retributius d’aquestes que estan molt allunyats dels preus i costos reals de producció amb el qual moltes d’aquestes empreses hauran de tancar.
L’ordre aprovada només reconeix un increment dels costos i producció d’un 3% el sector diu que l’encariment ha estat del 40%, un cost de 58,67 euros per tona de biomassa quan el preu real és de 70 euros que suposa una diferència del 20% a la baixa que segons el sector portarà al tancament de moltes d’aquestes plantes i s’agreujaran el desenvolupament d’activitats com la gestió dels residus agrícoles, ramaders i la gestió forestal important pel risc d’incendis. La veritat és que durant el primer semestre de l’any gran part de les plantes van aturar-se per no cobrir els costos de producció amb els alts preus de mercat, ni els costos fixos de la planta, treballadors i manteniment, no tenen la capacitat de pagar el preu que el mercat demana per la biomassa i els crea la insolvència en els comptes de resultats.
Qüestió que els implica directament quan volen refinançar el deute amb els bancs, les entitats financeres prefereixen destinar els seus recursos a altres projectes com les plantes de biogàs. Sembla que com que no s’ha pogut concretar el sector de la biomassa els costos reals de producció i el fet de tenir les administracions altres agendes, com l’Europea, sobre energies renovables i sostenibles per arribar a la descarbonització el 2050 i es deixa a la seva sort el sector de la biomassa en altre temps el Vip de les energies renovables i sostenibles. Esperem que no es trobin igual les plantes de biogàs tan de moda ara mateix.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental