Fa més de deu anys que les administracions que han governat Catalunya s’han pres amb molta calma l’agenda aprovada a Europa sobre la descarbonització o la contaminació zero. Aquesta marca terminis del 2030, 2050 fins a l’any 2100 per arribar a la neutralitat i fer el canvi de tots els combustibles fòssils i el carbó per energies netes o verdes. La UE va donar un termini llarg perquè aquesta transformació és complexa, tant per als ciutadans com per a la indústria i altres sectors que ara mateix depenen totalment dels combustibles fòssils. Catalunya, però, no ha fet els deures i es troba que se li està acabant el temps agendat per la UE: el primer termini és el 2030 i el segon, el 2050.
La Generalitat, per no tenir problemes a l’hora de posar-se al dia amb l’agenda de la UE i no haver d’aturar aquesta estratègia pel descontentament de la ciutadania —que cada vegada va a més, visualitzant-ho amb manifestacions i rebuig per la proliferació de projectes d’indústries altament contaminants i molt opaques en la seva gestió—, ha aprovat una mesura que permetrà considerar les plantes de biogàs com a Projectes Empresarials Estratègics, fet que en facilitarà la tramitació. Aquesta classificació, segons la Generalitat, agilitzarà el desenvolupament i construcció de plantes de biogàs, facilitant tots els permisos en temps rècord.
Per ser un projecte estratègic, les empreses que ho demanin hauran de complir uns quants requisits: la primera, estar en zones vulnerables —municipis afectats per contaminació de nitrats—; les plantes de biogàs hauran de ser de gestió col·lectiva i processar el 50% de dejeccions ramaderes en el material orgànic utilitzat per a la digestió anaeròbica; hauran de tenir una capacitat mínima de 100 tones al dia i, per últim, incorporar tecnologies innovadores per al tractament del digestat. Les empreses que compleixin aquests requisits estaran blindades per l’administració davant qualsevol manifestació de rebuig de la ciutadania en el cas que provoquin impactes odorífers, atmosfèrics o sorolls, com les que tenim ara mateix al territori del Baix Ebre i el Montsià.
La Generalitat diu que aquestes mesures són claus per a la transició cap a les energies renovables, mesures que escapcen la democràcia pel que respecta al dret d’associació, de manifestació i la llibertat d’expressió. La mesura farà que uns i altres facin el que vulguin sense cap fiscalització de l’activitat per part dels ciutadans.
L’Estratègia del Biogàs a Catalunya preveu que des del 2024 al 2030 es puguin fer 12 plantes per any al país i poder multiplicar per 3,5 la producció actual, arribant a uns 8,5 milions de tones de materials orgànics el 2030 per fer 2 TWh/any d’energia, el 5,7% del consum de gas actual. Per assolir-ho, s’hauran de fer 80 plantes de codigestió anaeròbia de potència tèrmica mitjana de biogàs d’1,3 MW. Ara mateix tenim a Catalunya 74 plantes en funcionament entre tractament de fangs, residus orgànics municipals i industrials, abocadors, codigestió i dejeccions ramaderes. Aquestes mesures formen part de la transició dels combustibles fòssils cap a les renovables per assolir la neutralitat l’any 2050, i sobre el paper es calcula que la reducció dels GEH serà de 350.000 tones de CO₂ a l’atmosfera que el biogàs permetrà reduir.
Les presses per fer la feina que no s’ha fet no aporten res de bo al territori. Hem començat la casa per la teulada. Amb el temps que s’ha malgastat, s’hauria d’haver fet pedagogia sobre aquestes energies amb tot el teixit social i econòmic del país per estar assabentats del que representen, i en paral·lel buscar grans consensos entorn d’aquest calendari. Energies brutes o energies netes ens haurien fet veure el que ara ens proposa amb tanta urgència el Govern de la Generalitat. Haver format els alcaldes sobre la Llei de règim de bases locals hauria estat una gran eina per regular la implantació d’aquestes empreses que s’han d’establir a qualsevol municipi del territori.
Quan l’administració dona els permisos d’activitat, s’ha de posar un topall de tones a valoritzar, no com es fa ara, que totes les indústries que demanen els permisos d’activitat als municipis ho fan dient que volen valoritzar 30.000 tones l’any, però en el permís de l’ajuntament es deixa una franja oberta que va d’aquestes 30.000 a 150.000-300.000 tones, multiplicant tots els impactes que poden generar a la ciutadania. Al capdavall, totes les empreses valoritzen de 150.000 tones en amunt perquè hi veuen un gran negoci, amb ingressos assegurats només de sortir el gas de la fàbrica.
La Generalitat, que va crear la Llei de la sostenibilitat i l’economia circular o de proximitat, no se la creu. En l’estratègia 2024-2030, les empreses, per seguir el full de ruta, han de valoritzar més de 150.000 tones l’any —unes cent tones per dia—. És per riure: fan lleis que ells mateixos incompleixen en detriment del benestar i la salut de la ciutadania. Vergonyós.
Mentrestant, al polígon sud de Tortosa, si els veïns no en tenien prou amb els impactes de Kronospan, dins de l’Estratègia Catalana del Biogàs 2024-2030, la Comissió Territorial d’Urbanisme ha aprovat la fase inicial del Pla Especial Urbanístic per a la instal·lació d’una planta de biometà que està a 3,6 km de Campredó, 3,2 km de l’Aldea i 4,6 km del Lligallo del Gànguil, a més de les cases de pagès. La superfície total del projecte serà de 85.101 m² i ha estat considerada com una infraestructura d’utilitat pública. No s’especifica quants residus es valoritzaran, però amb una superfície construïda com aquesta segur que passaran de les cent mil tones anuals. No serà sostenible ni entrarà en l’economia circular o de proximitat. El discurs està molt bé per vendre el projecte, però són les qüestions tècniques i la gestió les que faran bo el projecte o no.
És clar que la proliferació d’empreses altament contaminants ha agafat la drecera amb l’estratègia catalana 2024-2030. Sense cap debat al municipi ni al territori, s’estan prenent decisions equivocades pel benestar i la salut de la ciutadania. En aquest projecte, el tema dels llocs de treball no ha sortit a col·lació, perquè, igual que a Gas la Galera, només tindrà un treballador, i això políticament no ven, a diferència de Kronospan.
La valorització d’una part dels residus seran dejeccions ramaderes. Cal tenir en compte que al Baix Ebre només hi ha una cabana de 90.000 porcs i els residus existents segurament ja estan contractats. D’on els faran venir? Si els ciutadans no prenen consciència i es mobilitzen, els polítics faran del nostre territori l’abocador de Catalunya, fet que afectarà el benestar col·lectiu i, sobretot, el valor afegit de les persones. El treball de tota una vida se’n va a la claveguera per unes males decisions, sense cap mena de consens, preses pels qui governen, que generen malestar als qui viuen al territori, a prop d’on les volen construir. Empreses contaminants com aquestes són d’interès general, per tant la ciutadania hi havia d’haver dit la seva. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.