El subministrament de vacunes de la covid a la Unió Europea ha patit un nou cop amb l’anunci de la farmacèutica AstraZeneca que no complirà el ritme de lliuraments al qual s’havia compromès durant el primer trimestre de l’any a causa d’un problema en la cadena de subministrament. Aquesta vacuna és la que l’Agència Europea del Medicament (EMA) té previst aprovar la setmana vinent, el 29 de gener, i de la qual la Unió Europa té adquirides 400 milions de dosis.
“Els volums inicials seran inferiors a les previsions inicials a causa d’un rendiment reduït d’una planta de fabricació en la nostra cadena europea de subministrament”, va dir un portaveu de la companyia en una declaració escrita, sense precisar més detalls. L’empresa va informar del retard als representants dels 27 països membres. El portaveu d’AstraZeneca també va afegir que “subministrarem desenes de milions de dosis al febrer i març a la Unió Europea, i continuarem augmentat els volums de producció”.
La Comissió Europea i els estats membres van expressar la seva “profunda insatisfacció” per l’anunci, tal com va escriure a Twitter la comissària de Salut, Stella Kyriakides, que va afegir que “insistim en un calendari de lliuraments precís sobre la base del qual cada estat podrà planificar els seus programes de vacunació”. Brussel·les continuarà insistint a AstraZeneca perquè prengui mesures que augmentin la predictibilitat i l’estabilitat dels seus lliuraments, així com que acceleri la distribució de les dosis.
És el segon retard que sofreixen les farmacèutiques que proporcionen vacunes contra la covid a la Unió Europea. El primer va ser el que va reconèixer Pfizer el 15 de gener, atribuint-ho a treballs de millora en la seva factoria de Bèlgica. Suposa alentir els lliuraments en un període de tres o quatre setmanes, encara que la farmacèutica es va comprometre a recuperar el terreny perdut a final de març. Va donar garanties a la Comissió Europa que al final del primer trimestre hauria lliurat el total de vacunes compromès.
En total, la Comissió Europa té contractat un paquet de 2.300 milions de dosis amb sis farmacèutiques, entre les quals estan les dues amb vacunes ja autoritzades que s’estan utilitzant, Pfizer, a la qual s’han comprat 600 milions de dosis, i Moderna, amb 160 milions. AstraZeneca serà la tercera que podrà utilitzar-se en la Unió Europa, i és molt esperada, tant per a augmentar la disponibilitat de vacunes en el temps més breu possible, com perquè és la més barata i és fàcil de transportar. No té les dificultats logístiques de Pfizer, que necessita una conservació de les dosis a menys de 70 graus centígrats.
La vacuna AstraZeneca, desenvolupada en col·laboració amb la Universitat d’Oxford, és un inmunógen amb vector viral, és a dir, que utilitza com a base un altre virus que ha estat transformat i adaptat per a combatre la covid. Funciona preparant a l’organisme perquè sigui capaç de defensar-se per si sol contra la infecció del coronavirus. El Regne Unit va ser el primer que la va autoritzar i ja s’està utilitzant en aquell país.
L’anunci d’aquest retard va arribar l’endemà d’una videoconferència dels 27 caps de Govern de la Unió Europea en la qual van insistir en la necessitat d’accelerar el subministrament de les vacunes i a limitar al màxim els viatges “no essencials”. Seguint aquesta recomanació, ahir Bèlgica va anunciar que prohibia els viatges no essencials durant el mes de febrer. “No construirem un mur al voltant del nostre país, però limitem els desplaçaments”, va dir el primer ministre Alexander De Croo. Entre els viatges considerats essencials estan els desplaçaments per motius familiars, estudis, qüestions mèdiques o viatges professionals.
Font: La Vanguardia
