Vilaweb.- Un any i tres mesos després dels fets d’octubre del 2017 i de l’empresonament del govern i els principals dirigents de la societat civil, l’independentisme afronta el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. Les sessions començaran amb les qüestions prèvies i després hi declararan els acusats: Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila.
Quin calendari tindrà?
Les sessions es concentraran entre el dimarts i el dijous, de deu del matí a sis de la tarda, aproximadament, amb una hora i mitja per a dinar. Aquesta decisió respon a dos motius. D’una banda, evitar trasllats de la presó fins al Suprem cinc vegades per setmana. I d’una altra, deixar dos dies setmanals als membres del tribunal per a anar avançant en les deliberacions amb vista a dictar sentència.
No obstant això, pocs dies abans de començar el judici, el Suprem ha filtrat a diversos mitjans la possibilitat de programar també sessions el dilluns, el divendres i el dissabte per a accelerar el judici, tenint en compte la gran quantitat de testimonis i documents que s’hi han acceptat.
El Tribunal Suprem espanyol vol que duri el mínim temps possible perquè no interfereixi en el calendari electoral. Per això s’ha proposat que duri dos mesos o tres, abans de les eleccions europees, municipals i autonòmiques del 26 de maig. Si es complís aquest propòsit, les sentències es farien públiques al juny o al juliol.
Durant el judici, els presos seran reclosos en presons de la comunitat de Madrid. Les dones, a Alcalá Meco; els homes, a Soto del Real. I cada dia durant els mesos que duri seran traslladats de la presó al tribunal i del tribunal a la presó. Durant les sessions no aniran emmanillats. Tant els presos com els membres del tribunal dinaran al Suprem.
Judici televisat
La web del Suprem, el canal 24 Horas de TVE –només en desconnexió a Catalunya– i el 3/24 transmetran les sessions del judici. TV3 també hi connectarà en alguns moments durant la programació informativa. Ara, la realització serà institucional. Hi haurà quatre càmeres dins la sala, però només es veurà allò que el Suprem vulgui. L’expert en l’anàlisi de la imatge i investigador de la Universitat Pompeu Fabra Jordi Balló explicava en una entrevista a VilaWeb totes les claus i implicacions d’aquesta manera de procedir. Segons Balló, aquesta realització no pot ser neutral de cap manera, i l’estat espanyol la fa servir per bastir una imatge favorable a les acusacions.
Observadors i premsa internacional
Amnistia Internacional i la International Trial Watch han demanat al Suprem de ser presents a la sala durant el judici com a observadors internacionals. Volen fer un seguiment exhaustiu del procés judicial i documentar les possibles vulneracions de drets que cometin el tribunal i les acusacions. El Suprem ha dit que no acceptava d’acreditar observadors internacionals al judici i, a més, n’ha fet befa amb l’argument que qualsevol ciutadà pot ser-ne observador perquè el judici serà televisat.
Fonts d’Amnistia Internacional van explicar a VilaWeb que els seus representants farien cua al carrer per entrar com a públic a la sala de plens del Suprem. Pel que fa a International Trial Watch, van demanar de reunir-se amb el president del tribunal, Manuel Marchena, però el Suprem no ho va voler.
El judici ha aixecat una gran expectació i el Suprem ha rebut unes sis-centes peticions de mitjans de tot el món per a acreditar-se. El Consell General del Poder Judicial ha destinat dos jutges perquè controlin els corresponsals de la premsa internacional. Això s’explica en un document, al qual va accedir VilaWeb, que forma part d’un dossier encarregat per Josep Borrell, ministre d’Afers Estrangers espanyol. El dossier s’ha fet arribar als mitjans internacionals per a explicar la seva versió sobre el judici.
Testimonis
El tribunal ha acceptat gairebé tots els testimonis i proves proposats per la fiscalia espanyola, l’advocacia de l’estat i l’acusació popular, exercida per Vox. En canvi, ha desestimat mig centenar de testimonis de les defenses, alguns dels quals fonamentals, i moltes proves pericials i documentals clau per a l’estratègia de la defensa. Declararan com a testimonis l’ex-president espanyol Mariano Rajoy, la seva vice-presidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, l’ex-ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro i l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo.
També declararan l’ex-president de la Generalitat Artur Mas; el president basc, Iñigo Urkullu; el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent; el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; diputats com Gabriel Rufián i Joan Tardà; l’ex-coordinadora general del PDECat Marta Pascal; i la batllessa de Barcelona, Ada Colau. També hi compareixeran ciutadans ferits durant l’1-O i agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.
També hauran de declarar com a testimonis els ex-diputats de la CUP David Fernàndez, Eulàlia Reguant, Mireia Boya i Antonio Baños; l’ex-diputat de Catalunya Sí que es Pot Albano Dante-Fachín i membres del col·lectiu En Peu de Pau com ara Marina Garcés, Jordi Armadans i Ruben Wagensberg.
En canvi, s’ha refusat que hi declarin Carles Puigdemont, Marta Rovira, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, el relator especial de les Nacions Unides per a la llibertat d’expressió, David Kaye, i l’expert independent per a la promoció d’un ordre internacional democràtic just, de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans, Alfred de Zayas. Tampoc Michel Forst, relator especial de l’ONU sobre la situació dels defensors dels drets humans; el comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, Nils Muizenieks; ni tan sols Kartik Raj, autor de l’informe de Human Rights Watch sobre la violència de la policia espanyola l’1-O. No han volgut acceptar de testimoni tampoc dos premis Nobel que van participar en la campanya ‘Let Catalans Vote’, Jody Williams i Ahmed Galai; ni el lingüista Noam Chomsky, ni el sociòleg Richad Sennett ni l’historiador Paul Preston.
Dos testimonis més refusats: el rei espanyol, Felipe VI, i el portaveu del PP al senat, Ignacio Cosidó, que va desfermar una polèmica a començament de desembre després d’haver-se filtrat uns missatges de WhatsApp sobre la renovació de la cúpula judicial espanyola en què sortia esquitxat el president del tribunal de l’1-O, Manuel Marchena, de qui deia que podria controlar el procés judicial ‘per darrere’.
Una de les proves que el tribunal no ha admès és una prova pericial que va demanar la defensa de Jordi Cuixart que pretenia demostrar tècnicament que ni ell ni Jordi Sànchez ni els manifestants del 20-S no havien actuat de manera violenta, ni tampoc els dirigents polítics i la ciutadania l’1-O. Era un estudi d’un expert de Scotland Yard, Hugh Orde, i de Duncan McCausland, membre vitalici de l’Associació de Caps de la Policia del Regne Unit.
