Arribes a la plaça Mossèn Sol i et trobes tota una corrua de xiquets i xiquetes disfressats de vikings, romans, egipcis i hippies desfilant al so de la dolçaina i del tabal per celebrar el Carnestoltes. Són l’alumnat de l’Escola de la Mercè del barri del Rastre, acompanyats de les seues famílies i dels professors, que em conviden a participar activament amb el repartiment de la xocolata amb melindros de fi de festa. L’Escola de la Mercè és una escola singular, considerada d’alta complexitat, on l’equip directiu s’esforça cada dia per fer més propera l’educació als seus alumnes amb la voluntat que no se’ls discrimini ni se’ls exclogui, sinó que aquells que s’ho proposin puguin arribar a tenir accés, fins i tot, a uns estudis universitaris.
Pels carrers es respira aquest caliu que fa del Rastre un barri ben ple de vida que està en constant creixement gràcies a la força dels seus veïns i veïnes. I és que sovint hem associat el Rastre a un barri del nucli antic del municipi, amb vells edificis que guarden molta història, i amb una població d’ètnies vingudes d’arreu, sovint, amb pocs recursos. La multiculturalitat els ha jugat més d’un cop a la contra i molts polítics només se n’han recordat d’ells quan s’aproximaven els comicis. Fa molt temps que no s’inverteix en aquest barri i, quan ho fan, com en el cas de la plaça Mossèn Sol, s’ignoren els edificis del voltant, alguns d’ells ja ensorrats per les pluges, i no es tenen en compte les prioritats dels veïns i veïnes.
Ara volem que això canviï i que el Rastre esdevingui un barri amb qualitat de vida on la seva gent se senti acollida i identificada, puguin mantenir la seva residència i integrar-se en diversos programes d’ajudes per al desenvolupament de barris on resideixen, per exemple, famílies en risc d’exclusió social.
Des de l’Ajuntament, volem dignificar-los, de mica en mica, mitjançant l’adequació dels seus entorns; millorant la sensació de seguretat ciutadana amb l’ajuda de les mateixes dones dels barris, que ens informin d’aquells punts foscos que les fan sentir insegures; i rehabilitant edificis antics com, per exemple, la noucentista Casa Wenetz, promovent la creació d’habitatges de lloguer social i lluitant contra la segregació urbana.
Una sèrie de principis que emanen, ni més ni menys, que de les lleis de barris defensades pels governs socialistes catalans que van contribuir a la creació d’espais públics de qualitat i més accessibles.
El Rastre és també un barri amb història. Envoltat per les muralles del segle XIV, ara
recuperades en part a través d’un nou passeig que ha de permetre’n la descoberta, ha estat també un barri que s’abastava d’aigua potable gràcies a una antiga canalització, encara conservada als peus del Fortí d’en Bonet: l’aqüeducte del segle XV. Però, a més, encara es conserva la façana i el pou de l’antic Convent de Sant Joan, del segle XVIII, l’edifici dels Operaris Diocesans del segle XIX que ara acull la seu del Departament d’Educació a les Terres de l’Ebre i l’antic refugi antiaeri número 10 de la Guerra Civil.
El Rastre ha estat sempre l’epicentre de la lluita obrera i de la resistència. Tant és així, que el 1869 la plaça del Rastre va acollir el míting en el qual es va proclamar el Pacte Federal de Tortosa, signat per Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé. Sense oblidar-me tampoc de la casa natal de Rafael Vidiella, un polític d’esquerres vinculat al PSUC, que arribà a ser el màxim dirigent de la Federació Catalana del PSOE. Havia estat militant de la CNT, amic personal de Salvador Seguí (el Noi del Sucre) i defensor de la lluita obrera sindicalista des de la UGT. Vidiella va arribar a ser conseller de Comunicacions, Justícia i Treball de la Generalitat de Catalunya i va ser qui establí un decret perquè les dones i els homes cobressin el mateix sou.
Però m’agrada reivindicar que el Rastre també és un bressol d’artistes com, per exemple, el musicòleg, Felip Pedrell, el fotògraf, Antonio Roca, les germanes pessebristes de Les Lluquetes o el pintor, Josep Benet i Espuny. Potser per això té tot el sentit que aquest sigui el barri que acull la seu de l’Escola d’Art i de la Cultura de la Diputació de Tarragona a les Terres de l’Ebre. Però res seria possible sense la implicació de les associacions de veïns que són els veritables artífexs de tot allò que es cou al barri: des de les festes majors fins a les iniciatives nascudes al barri i per al barri com la del primer Mercat d’Oportunitats i d’Intercanvi que es va celebrar el passat 10 de febrer a la plaça Mossèn Sol amb la intenció de repetir-ho cada mes. Una iniciativa que fa que el barri estigui més viu.
Com a regidor del barri del Rastre, aquesta passada setmana he iniciat una ronda de converses amb les diferents entitats com l’AFA de l’Escola de La Mercè, el Casal Tortosí, l’Espai Blanquerna o l’Escola d’Art, que ens ajudaran a seguir impulsant iniciatives festives i populars per a la seva gent.
I això és possible, sens dubte, gràcies a la importància del teixit associatiu que cohesiona les persones que hi viuen. Per tant, cal continuar fomentant l’associacionisme, creant espais de sociabilitat que permetin fer-ho possible, entre d’altres, fomentant la igualtat d’oportunitats tant per a joves com per a infants i adolescents.
En definitiva, fer que la gent se senti que forma part d’una comunitat i que tots ells tinguin un valor en comú: l’orgull de pertànyer al barri que pertanyen, l’orgull de ser del Rastre. Perquè, al cap i a la fi, és des dels barris des d’on neix tot, des d’on es vertebren els programes de salut, d’educació, del petit comerç, de seguretat, d’emprenedoria i d’ocupació. Perquè és des dels barris com farem que Tortosa vagi endavant.
Víctor Grau, regidor d’Educació de l’Ajuntament de Tortosa
