L’estatut de municipis rurals va començar a fer els seus primers passos l’any 2022 i finalment ara l’ha aprovat el Govern de la Generalitat i vol frenar el despoblament en els 596 que suposa el 61% dels 947 municipis amb el 4,2% de població que hi ha a Catalunya, a les Terres de l’Ebre són 33 pobles que suposen el 65% del total, 6 al Baix Ebre,11 a la Terra Alta,5 al Montsià i 11 a la Ribera d’Ebre que tindran avantatges econòmics, fiscals i burocràtiques per afavorir i frenar el desequilibri territorial del país, Llei que va deixar gairebé enllestida l’anterior Govern i aquest l’ha posat en marxa, hem de suposar que el nou govern hi està d’acord que no és fruit només d’acords polítics perquè no serviria de res l’aprovació, es començarà a tramitar al parlament a finals d’octubre i creuen que estarà enllestida el primer trimestre del 2025,Llei que els Ajuntaments estan convençuts que serà una discriminació positiva pels municipis rurals amb la millora econòmica de les tresoreries.
Els municipis que s’anomenen rurals són els que tenen menys de 2000 habitants, situats en una comarca rural amb una densitat inferior als 150 habitants per kilòmetre quadrat, les accions que pretén dur endavant aquests estatuts rurals dels municipis aprovats són mesures econòmiques com la dotació als municipis de més autonomia financera, impulsar ajuts per fomentar l’activitat amb paquets selectius a emprenedors i autònoms, a més els Ajuntaments hauran de reduir la càrrega burocràtica creant un portal únic per agilitzar tots els projectes que s’hi presentin.
En aquest sentit, hi ha opinions d’alcaldes que volen que també es modifiqui la Llei d’Urbanisme per ser segons ells massa restrictiva, el que volen que s’elimini d’aquesta els punts on diu que en zones rurals no es pot edificar obra nova. Fa l’efecte que ja estan pensant en negoci, primer s’hauran de restaurar les que hi ha i després en tot cas el govern haurà de veure els casos en l’àmbit individual, no tenim cap municipi igual en el món rural. S’ha d’intervenir en alguns casos les carreteres, estan molt malament i per assolir l’objectiu si ha de poder accedir. Un altre mesura que es contempla és que els municipis que es fusionin tindran uns ajuts paral·lels durant 8 anys. Els ciutadans que optin per anar al món rural tindran beneficis tributaris en la deducció de la quota de l’IRPF catalana que seran entre 750 a 2000 euros, la compra d’habitatge tindrà una reducció del 20% per últim es considera fer una borsa d’habitatge rural.
Totes les mesures que conformen l’estatut rural han estat consensuades amb els municipis i organitzacions implicats durant gairebé quatre anys, per tant, quan s’hagi aprovat se suposa que posaran fil a l’agulla. Per fiscalitzar aquesta Llei d’Estatuts Rurals s’ha creat una eina de control que anomenen Rural Proofing, l’anterior govern no els agradava dir les coses pel seu nom en català i això que deien que el defensaven, l’eina com diu la Comissió Europea obliga els estats a fer una revisió de les polítiques públiques per adaptar la perspectiva rural als ciutadans que hagin triat l’opció d’anar omplint el món rural.
Cal tenir en compte que els municipis que es vulguin acollir als ajuts del món rural hauran de presentar un projecte a alguna de les actuacions que siguin subvencionades en quatre punts, projectes i inversions que permetin l’impuls de l’activitat econòmica, millora accessos a espais que generin activitat, polígons industrials, espais turístics, prestació de serveis a la ciutadania o millora de la connectivitat digital. Les coses segueixen pel mateix camí que ens porta directe al desastre, si no canviem els patrons econòmics, socials o industrials no caldrà la repoblació del món rural ni altres coses, si no ens ho prenem seriosament, les pròximes generacions hi haurà de viure sota terra si no volen quedar fregits. L’administració tindrà feina per fiscalitzar i gestionar aquest estatut si vol que s’apliqui correctament.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental