El neologisme que va encunyar el psicòleg Richard D. Ryder com Especisme és la discriminació d’animals per considerar-los inferiors perquè l’ésser humà es creu superior i els pot utilitzar en el seu propi benefici. Aquesta terminologia és utilitzada pels detractors de l’Especisme i alhora defensors dels animals que el comparen i col·loquen al mateix nivell que el sexisme o racisme per pertànyer a una espècie (la humana) que no té cap autoritat enfront de les altres; és una manera de discriminació per la pertinença a una espècie.
S’ha de poder acabar amb l’Especisme i una de les primeres mesures seria l’abolició de la caça al nostre territori i al país perquè és de les primeres a traspassar aquesta autoritat moral cap a una altra espècie. Segons els científics del consell superior d’investigacions científiques (CSIC) només a Europa es disparen més de 40.000 tones de munició, més de 200 milions de cartutxos que cada un d’ells porta 30 grams de plom; en les caceres s’escampen més de 6 mil tones de plom, uns 50 milions de perdigons.
“S’ha de poder acabar amb l’Especisme i una de les primeres mesures seria l’abolició de la caça al nostre territori i al país”
La plumbologia és un tipus de contaminació a l’engròs que cada any mata a més de 50 mil aus per enverinament que es produeix en ingerir els perdigons de plom disparats pels caçadors i que es queden en la natura. En el nostre país, la caça és la primera causa de mort per intoxicació, agreujant de forma perillosa les zones humides (com el Delta de l’Ebre) i sent gairebé els primers a tenir en el territori les concentracions més altes de plom del nostre entorn amb les conseqüències negatives per a l’entorn i hàbitats dels animals.
Les activitats cinegètiques tenen una indústria al darrere que n’és una més en l’explotació animal amb un augment intervencionista de l’home sobre totes les espècies per fer-ne extraccions per a afavorir la seva reproducció i la indústria que aguanta aquesta activitat. Més del 80% del territori estan condicionats en vedats per a poder practicar la caça en els quals, si hi ha un accident, una persona que rep un tir es considera com accident, una vergonyosa manera de legalitzar la mort. En aquesta activitat portar els fills a la cacera es considera normal per a aprendre a matar animals i de manera transversal aprendre la violència i l’assassinat; la dominació sobre el feble, la injustícia, el poc valor que donen a la vida; en definitiva, que els animals són objectes a la nostra disposició sense sentiments, sense interessos, el maltractament animal. Pensem-hi.
