Salut i bons aliments

28/02/2020

LES BEGUDES NO ALCOHÒLIQUES (II)

Com ja vam dir en el seu moment, el grup de les begudes no alcohòliques el formen l’aigua mineral i les begudes refrescants. L’aigua mineral potable pot ser no envasada i envasada.

Les AIGÜES POTABLES ENVASADES són aquelles d’origen subterrani o que procedeixen d’un abastament públic, que es comercialitzen envasades en ampolles o altres contenidors adequats per a tal finalitat.

A Espanya hi ha un Reial Decret que regula el procés d’elaboració, circulació i comerç d’aigües de begudes envasades. Aquest mateix Decret classifica les aigües potables envasades en quatre categories: 1) aigües minerals naturals; 2) aigües de deu o d’origen subterrani; 3) aigües preparades i 4) aigües de consum públic envasades.

Les BEGUDES REFRESCANTS o REFRESCOSsón aquelles begudes no alcohòliques que s’elaboren a base d’aigua potable o mineral-carbonada o no- a la qual s’ha addicionat una o més d’una de les següents substàncies: a) sucres, b) fruita, c) sucs o extractes vegetals, d) àcids, e) essències, f) sals minerals, g) edulcorants, h) colorants i i) altres additius permesos.

Aquestes begudes refrescants o refrescos no han de contenir més de 0,5 % en volum d’alcohol etílic, a excepció dels xarops, que en poden contenir fins a 2,5 %.

El mercat de les begudes refrescants és molt dinàmic i està en constant innovació. Per això hi ha una gran diversitat de begudes refrescants: amb gas o sense gas, sense sucre, isotòniques, energètiques, esportives i un llarg etc.

Entre les diferents begudes refrescants, es diferencien les classes següents: a) les aigües carbonades (pot ser la carbònica o seltz i l’aigua de soda); les aigües aromatitzades; b) les gasoses; c) les begudes refrescants aromatitzades; d) les begudes refrescants d’extractes; e) les begudes de sucs de fruita; f) les begudes refrescants de disgregants de fruita; g) les begudes refrescants mixtes; h) les begudes refrescants per a diluir i i) els productes sòlids (en pols o granulars) per a preparar begudes refrescants.

VERITAT o FALS

Els aliments cars són sempre els més sans.

FALS.

Hi ha una certa obsessió amb el menjar sa. No és res dolent, al contrari. Una dieta sana i equilibrada i un pes correcte és un factor de prevenció fonamental per a problemes ossis i articulars, diabetis, accidents cardiovasculars i fins i tot determinats tipus de càncer. Segons la majoria d’estudis, per un menjar sa la clau està en l’equilibri dels diferents tipus de nutrients. L’important no és el que es pren en un determinat moment, sinó el què es menja cada dia i quins aliments predominen.

Algunes modes alimentàries inviten a creure que els aliments més cars són millors per a la salut. Però diversos estudis científics desmunten aquesta teoria.

Els aliments que més s’han de consumir són les fruites, les hortalisses i els cereals. I aquests no són, ni de bon tros, els més cars del mercat. El fet de ser més barats es deu al fet que són aliments vegetals: la seva producció té un cost energètic, però un cop collits es consumeixen.

En canvi, per exemple, per a produir carn l’animal ha de ser alimentat, moltes vegades es fa amb productes cultivats (pinsos a base de soja i blat de moro principalment), i després convertir aquesta ingesta de l’animal en carn, però amb una eficiència molt baixa, de manera que el cost energètic és més gran i això queda reflectit en el cost final de l’aliment.

Només cal comparar els preus d’un quilo de carn i un quilo d’arròs, de blat de moro o un quilo de patates.

De fet, l’argument pot ser més sòlid a favor del vegetarianisme, seria que és molt més respectuós amb el medi ambient que no pas una dieta amb un alt consum de carn.

Per tant, és evident que es pot seguir una dieta sana i equilibrada a un cost assequible. A l’hora d’asseure’s a la taula a menjar cada dia el barat sí pot resultar ser bo i sobretot saludable.

QUÈ ÉS?

El real food

És un moviment gastronòmic lligat a un estil de vida que aposta per menjar aliments el menys processats possible, és a dir, alimentar-se amb menjar real.

El “real food” s’entén com els aliments no processats o que el processament industrial no hagi perjudicat la qualitat de la seva composició o empitjorat les seves propietats presents de manera natural.

Es pot dir que aquest”menjar” real està composat pels següents aliments:

  • Les fruites, els fruits secs, les verdures i les hortalisses.
  • Les carns no processades.
  • El peix i marisc.
  • Els llegums i els tubercles.
  • Els ous.
  • La llet fresca.
  • Els cereals de gra sencer o 100% integrals.
  • Les infusions i el cafè.
  • Les llavors, les herbes i les espècies.

¿Com es pot identificar que un aliment és saludable segons els paràmetres del “real food”?

Hi ha una sèrie d’aliments en els quals el seu processament, bé sigui artesanal o industrial, és beneficiós o innocu amb relació a les seves propietats. Aquests són els aliments processats que es poden considerar aptes dins d’una dieta saludable.

Aquests aliments solen estar envasats i portar el seu corresponent etiquetatge d’aliments, on figuren com a molt 5 ingredients, dels quals com a molt un 10% són farina refinada, sucre o oli vegetal refinat.

El “real food” congelat o envasat al buit, l’oli d’oliva verge extra, el pernil ibèric de gla, la xocolata negra, el pa integral 100%, el gaspatxo envasat, els llegums de pot, el peix en llauna, la llet UHT, els iogurts, els lactis fermentats i les begudes vegetals sense sucres afegits, són alguns exemples d’aquest grup d’aliments processats que el moviment “real food” considera saludables.

L’ALIMENT

La ceba. Aquesta versàtil hortalissa gastronòmica va ser un dels primers aliments de la humanitat. La ceba ja es consumia de forma habitual en els temps prehistòrics i en els antics Egipte, Grècia i Roma era àmpliament conreada. Avui dia la ceba està en el sisè lloc en la llista de vegetals més conreats a tot el món.

Hi ha moltes varietats de ceba. Segons la seva forma, hi ha les rodones (segons el color, les blanques i les morades) i les aplanades.

Una peculiaritat d’aquest aliment és que en pelar-lo acostuma a provocar llagrimeig, això és causa dels aminoàcids ensofrats que tenen les capes carnoses i superposades de la ceba i que, a més a més, li donen la seva aroma tan característica.

Pel que fa a les propietats nutritives, cal destacar el seu baix valor calòric (unes 20-30 quilocalories per 100 grams d’aliment en cru) i un 5 % d’hidrats de carboni; a penes té proteïnes i la composició en greixos és zero. Poc remarcable és també la seva aportació en vitamines i minerals (conté principalment sofre, calci i fòsfor). En canvi, és notori el seu contingut en flavonoides, substàncies responsables del beneficiós efecte antioxidant, que proporciona protecció cardiovascular i anticancerígena. Els components sulfurosos de la ceba estimulen la secreció gàstrica.

La saviesa popular dóna a la ceba certes propietats curatives com a planta medicinal que és.

No és recomanable guardar aquest econòmic aliment en llocs humits ni prop de les patates, ja que aquestes desprenen humitat que fa que les cebes s’espatllin.

LA XIFRA

Entre 2005 i 2015, la producció espanyola d’algues marines va augmentar gairebé un 400 % (a Europa, va ser d’un 70%) i Espanya, amb Galícia com a proveïdora majoritària, ja és el tercer productor comunitari després de França i Irlanda, segons un informe de 2017 de l’Observatori Europeu del Mercat dels Productes de la Pesca i l’Aqüicultura.

És evident que avui dia el producte exòtic atrau. Les algues wakame, nori, dulse, kombu, etc., en definitiva, certs aliments de la gastronomia oriental tenen cada cop més cabuda en els menjars del món occidental. I més si tot allò sona a menjar saludable. I les algues ho són… però amb reserves.

Les algues marines pràcticament no tenen greixos, més del 90 % de la seva biomassa és proteïna i contenen moltes vitamines (A, D, E, B1, B2 i C) i minerals (calci, fòsfor, potassi, ferro, iode i sodi). A més, contenen fibres que sacien però que no es digereixen, per la qual cosa és destacable la seva funció en la neteja del trànsit intestinal.

Però com ja s’ha dit no tot és de “color rosa” en la nutrició amb algues. Les algues són aliments amb un contingut en iode elevat, fins al punt que només 1 gram d’algunes espècies com kombu, wakame o nori aporta cinc o més vegades el límit de consum recomanat. Un excés en el consum de iode pot provocar problemes de tiroides. En els darrers anys, diversos estudis han confirmat, en consumidors habituals, la relació existent entre l’excés de iode que proporcionen les algues i l’hipertiroïdisme. En molts casos, la sobreexposició a aquest mineral inhibeix la síntesi d’hormones tiroidals, com passa també amb la deficiència de iode, i produeix goll.

No és l’únic hàndicap d’ingerir habitualment algues marines. Segons els experts, aquests organismes aquàtics tenen una tendència elevada a acumular metalls pesants i, sobretot, radioisòtops, amb els consegüents problemes de radioactivitat per a l’organisme.

HISTÒRIES DEL CAFÈ (HOMATIC VENDING)

Principals països productors de la varietat robusta.

Aquesta varietat de cafè representa el 30 % de la producció mundial del cafè total. El Robusta té un major contingut en cafeïna (entre el 2 % i el 2,7 %), dóna un sabor amarg, fort i neutre, sense molt aroma ni acidés i proporciona un color obscur a la tassa.

En ser una varietat més forta que l’Aràbica suporta millor les malalties i plagues del cafetal.

Són varietats de Robusta els cafès de:

INDONÈSIA. Els seus cafès tenen una baixa acidesa, un aroma acceptable i un gust que s’enganxa al paladar.

COSTA de MARFIL. Un dels últims països agregats a aquest cultiu. Produïts i seleccionats amb molta cura, els seus cafès, poc amargs i de sabor neutre, són un dels millors robustes.

UGANDA. Són cafès molts suaus, acaramel·lats, amargs i amb cos.

CAMERUN. Sabor amarg i raonablement perfumats per ser una robusta

MADAGASCAR. Cafès neutres

ZAIRE. País que va conèixer un dels millors Robusta ara té una producció d’aquesta varietat de cafè molt irregular.

ÍNDIA. Encara que estan especialitzats en les varietats “robusta” que són molt suau, obscurs i delicats, produeixen també bons cafès aràbics.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Et pot interessar...

Close
Close