Salut i bons aliments

07/03/2020

EL VI I LA CERVESA

El VI és l’aliment natural obtingut exclusivament per fermentació alcohòlica del raïm. Són moltes les varietats de vins que hi ha, cadascuna amb les seves pròpies característiques i particularitats.

Segons el procés d’elaboració els vins poden ser blancs, negres, rosats i especials. Dintre la categoria dels vins especials estan els generosos, els nobles, els dolços, els xacolís, les misteles, els vins aromatitzats, els vins escumosos naturals, els caves, els vins d’agulla i els vins gasificats.

Per l’edat els vins poden ser: vins joves i vins de criança. Els vins joves-que poden ser blancs, negres o rosats- es consumeixen entre els 12 i els 24 mesos posteriors a la verema.

Els vins de criança–que passen el seu període d’envelliment entre la fusta i la botella- de manera general es pot dir que el seu consum ideal és entre 3 i 10 anys posteriors a la verema.

Els vins de criança poden ser: a) de criança pròpiament dita, són blancs (amb un període d’envelliment mínim de divuit mesos) o negres (quan el seu període d’envelliment mínim és de vint-i-quatre mesos). b) de reserva, són vins negres amb un període d’envelliment mínim de tres anys (un d’aquests anys com a mínim ha hagut de passar per bótes de fusta) i c) vins de criança gran reserva, són vins negres amb un període d’envelliment mínim de cinc anys (tres d’aquests anys com a mínim ha hagut de passar per botes de fusta).

¿Quins són els principals components del vi? Evidentment el número 1 és l’aigua, és el component bàsic que ocupa del 80 % al 90 %. El contingut en hidrats de carboni és baix, inferior a l’1%, perquè la majoria dels sucres s’han transformat en etanol. Les proteïnes del vi es troben encara en menor proporció que els HC. El vi no conté lípids. Les vitamines que conté hi són en quantitats molt moderades. Amb referència als minerals les quantitats són gairebé significatives i cal destacar el potassi, el coure, el magnesi, el calci, el crom, el manganès, el ferro i el fluor.

Una hipòtesi sobre l’efecte beneficiós atribuït al consum de vi s’ha assignat als polifenols, entre ells el resveratrol, un potent antioxidant que es troba a les llavors i la pell del raïm vermell i que s’ha relacionat amb la prevenció d’algunes malalties com l’arterioesclerosi, alguns tipus de càncer i el Parkinson.

La CERVESA és una beguda alcohòlica que s’elabora a partir de la fermentació d’un most compost per aigua i malt d’ordi -barrejada a vegades amb altres cereals, com blat, arròs o blat de moro- que se sotmet prèviament a un procés de cocció i al qual s’afegeix flor de llúpol, que aporta l’aroma i el sabor amarg característic de la cervesa.

Al mercat també hi ha la cervesa “sense alcohol” que s’elabora pel mateix procediment que la cervesa normal, per fermentació alcohòlica del most, però eliminant posteriorment l’alcohol per evaporació.

Segons la classe de fermentació alcohòlica la cervesa potser cervesa ale (per alta fermentació), cervesa lager (per baixa fermentació) i cervesa lambic (per fermentació espontània).

El valor calòric d’una cervesa comuna es deu al contingut que té en alcohol etílic (unes 7 kilocalories per gram) i a l’extracte sec residual (unes 4 kilocalories per gram). Un litre de cervesa de 5 graus d’alcohol aporta unes 450 kilocalories (un quinto, serien unes 110 kilocalories). I un litre de cervesa sense alcohol aporta unes 140 kilocalories (un quinto unes 35 kilocalories).

El principal component de la cervesa és l’aigua, i representa el 95 %. Els hidrats de carboni representen 25 grams per un litre de cervesa. Les proteïnes representen 2 grams per litre. La cervesa no compte cap matèria grassa. Les vitamines més significatives d’aquesta popular beguda són les del grup B. I pel que fa als minerals cal significar el seu contingut en fòsfor i manganès que és un fixador del ferro en el procés d’absorció d’aquest mineral.

VERITAT o FALS

Hi ha aliments que provoquen més sudoració de l’habitual

VERITAT. Hi ha certs aliments que fan suar gairebé immediatament després de consumir-los, i això passa per raons diferents. Alguns aliments augmenten temporalment la taxa metabòlica, provocant que es cremin més calories. Altres aliments simplement provoquen una sensació de calor corporal.

També és important assenyalar, però, que la suor només farà perdre el pes de l’aigua que s’elimina pel procés de sudoració. Es falsa la creença de què menjar molts aliments que provoquen suar fan perdre greix.

Que quedi clar que suar és una funció natural de l’organisme que ajuda a regular la temperatura corporal; cal tenir en compte que si se sua en excés quan es menja es pot solucionar-ho revisant el què és menja.

La sudoració després de dinar o durant els àpats té la seva causa en les begudes calentes i el menjar picant perquè la temperatura interna augmenta i s’activa el mecanisme de regulació corporal.

El menjar picant i les begudes calentes abans d’anar a dormir poden provocar suors nocturnes. Poden elevar la temperatura del cos, a causa de la capsaicina que és el component que dóna gust picant als xilis, al pebre i altres productes picants. L’efecte d’aquesta substància és immediat i activa les glàndules sudorípares i provoca aquest efecte de sudoració incontrolable.

La cafeïna també estimula les glàndules sudorípares i provoca una resposta gairebé immediata en el cos, activant el cervell i accelerant el metabolisme de manera molt potent. Aquesta estimulació de les reaccions bioquímiques del cos, exciten el sistema nerviós i activen la sudoració.

L’alcohol eixampla els vasos sanguinis en la pell, cosa que també pot fer suar més. El consum d’alcohol fa que la temperatura del cos augmenti en incrementar-se la corrent sanguínia i el nivell de sucre, per això se sua més, per tal de compensar.

Quan un aliment és ric en greix l’organisme busca qualsevol forma d’eliminar-lo i necessita més energia per poder digerir-lo, fet que provoca un augment de la temperatura del cos i també de la transpiració.

També els beuratges i les sopes calentes poden provocar un augment de la sudoració. Aquestes s’assenten a l’estómac, el que augmenta la calor corporal i la transpiració.

Finalment, dir que cal tenir en compte que la ceba, l’all, els menjars picants i els productes lactis poden fer que la suor provoqui una mala olor corporal.

QUÈ ÉS?

L’obeschip. La principal causa del sobrepès i l’obesitat és el desajust en l’equilibri energètic, el que implica una major ingesta de calories davant la despesa d’energia que l’organisme realitza al llarg del dia. Aquest desajust pot corregir-se adequant la dieta i els hàbits de vida al perfil genètic individual.

Les anàlisis nutrigenòmiques aporten una informació de gran ajuda en l’objectiu de la pèrdua i control de pes. Aquestes anàlisis es dissenyen d’acord amb la bibliografia científica i estudis clínics que han demostrat la relació entre determinats polimorfismes genètics i la predisposició a desenvolupar sobrepès o obesitat.

Obeschip és un estudi nutrigenètic realitzat a partir de l’ADN d’una mostra de saliva per tal d’ajudar al professional sanitari a establir pautes dietètiques i recomanacions sobre l’estil de vida amb més probabilitat d’èxit. Aquest test, que es fa en determinats laboratoris d’anàlisis clínic, permet incidir de forma més específica i personalitzada sobre aquells aspectes en què la genètica del pacient no sigui tan favorable.

Obeschip ha estat desenvolupat específicament per a identificar els factors que predisposen a guanyar pes. Aquest test estudia 30 polimorfismes de 12 gens que estableixen un índex de risc per a cadascun dels aspectes analitzats.

¿Quina informació genètica aporta l’Obeschip?: 1) la predisposició genètica a l’obesitat, 2) l’equilibri energètic, 3) la regulació de l’apetit, la sacietat i l’alimentació compulsiva i 4) la pèrdua de pes en resposta a l’exercici.

L’ALIMENT

L’hamburguesa. La carn picada era una delícia poc habitual en la pobra cuina medieval. Ja la mateixa carn era un ingredient reservat exclusivament a les classes més afavorides. El fet de picar carn amb prou feines es realitzava a les carnisseries medievals, i en els llibres de receptes de l’època no apareix aquesta operació culinària si no és com a part de l’elaboració d’embotits amb l’objecte de preservar la carn.

Al segle XVII, els vaixells procedents de Rússia van portar-les receptes i els costums del filet tàrtar al port alemany d’Hamburg, de manera que l’abundant presència allí de ciutadans russos va fer que en aquella època es denominés al port d’Hamburg (en alemany Hamburger Hafen “el port rus”).

És important tenir present que la qualitat d’una hamburguesa –també coneguda per bistec alemany o bistec rus per la breu història explicada– depèn de la matèria primera que la compon. Una bona carn fa una bona hamburguesa!

No obstant això, el prestigi nutritiu d’aquest aliment ha estat en els darrers anys en clar entredit. Probablement el fet de representar o ser l’estendard d’un tipus de menjar, el fast food, ha fet que no tingui un bon cartell entre els especialistes en nutrició. A més, els habituals companys de viatge -el quètxup, la mostassa i el pa de motlle- tampoc són productes amb un bon historialnutritiu.

Des del punt de vista nutricional cal dir que és fonamental la peça de la qual s’elabora l’hamburguesa, sobretot amb referència a la quantitat de greix que porta. Les proteïnes aportades (d’un alt valor biològic) són les pròpies de la carn. Des del punt de vista calòric, 100 grams de carn de boví aporten de 200 a 250 quilocalories; si la carn és de pollastre, el nombre de quilocalories és inferior. El ferro i la vitamina B12 són els micronutrients més significatius de l’hamburguesa.

La textura de l’hamburguesa a l’elaborar-se a partir de carn picada fa que sigui una bona opció alimentària per a les persones amb problemes de dentició i masticació.

LA XIFRA

Un terç de la població infantil del món està desnodrida o té sobrepès. Dues cares d’una mateixa moneda que evidencien que els infants pateixen malnutrició: no mengen aliments de qualitat i, per tant, creixen menys sans. No obstant això, la desnutrició crònica en infants minva progressivament –si s’exclou les emergències humanitàries que es viuen a Nigèria, al Iemen i a l’Afganistan, així com alguns camps de refugiats.

Un informe elaborat l’any 2019 per UNICEF revela que el sobrepès i l’obesitat infantil es consoliden com a problemes mundials de primer ordre. Les dietes desequilibrades -sense alguns nutrients i amb excés de greixos saturats- així com una falta generalitzada d’activitat física, han convertit en global una epidèmia que inicialment només afectava els països industrialitzats i desenvolupats.

Prova d’això és que el nombre de població mundial d’entre 5 i 19 anys que pateix un excés de pes corporal gairebé s’ha duplicat en només quinze anys, passant del 10,5 % de l’any 2000 a l’actual 18,5 %. A Catalunya, els menors de disset anys el 31 % tenen excés de pes, mentre que a Espanya la xifra és més alta: un 35 %.

A Europa, es calcula que el 25 % dels escolars ingereixen més calories de les que els seus organismes són capaços de cremar; i són els països del sud els que tenen més infants amb excés de pes, malgrat comptar amb la considerada millor dieta del món: la mediterrània.

Els problemes de la malnutrició poden donar-se ja als primers mesos de vida. Els pediatres i altres experts recomanen que els nadons de menys de sis mesos s’alimentin exclusivament de llet materna, però només el 42 % són únicament alletats. A més, quan comencen a ingerir aliments tous o sòlids, el 45 % no mengen cap mena de fruita o verdura, i el 60 % tampoc mengen ous, productes lactis, peix o carn.

HISTÒRIES DEL CAFÈ (HOMATIC VENDING)

El cafè descafeïnat. La cafeïna és una substància estimulant que es troba a diverses plantes; principalment en el cafè i el té, i en menor proporció en les llavors del cacau.

El cafè natural en verd o en torrat té un contingut en cafeïna que varia normalment entre un 0,8 % i un 2,7 %., segons el tipus i varietat d’aquest.

Estudis científics realitzats no han demostrat que la cafeïna en dosis normals tingui un efecte negatiu per a la salut; no obstant això, quan es prenen més de 3 tasses diàries –que són aproximadament 300 mil·ligrams de cafeïna- poden provocar en algunes persones nerviosisme i insomni. Les persones que pateixen aquests tipus de problemes no tenen per què renunciar al cafè, ja que existeix el cafè descafeïnat. Perquè aquest descafeïnat provoqui els efectes d’un cafè normal (amb cafeïna), se n’han de prendre moltíssimes tasses (més de 25).

El cafè descafeïnat s’obté extraient la cafeïna del cafè verd, quedant a un nivell d’un 0,3 % o menys al que exigeix la legislació espanyola.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close