Manuel Cruz, cap de llista del PSC al Senat, ha justificat que tipificar al Codi Penal la celebració de referèndums que ha promès el PSOE és “una mesura d’elemental prudència” per evitar que pugui tornar a succeir. “Les persones que van incórrer en això estan dient que ho tornaran a fer”, ha assenyalat. Sobre el compromís del president Pedro Sánchez a extradir Puigdemont, Cruz ha puntualitzat que el govern espanyol només s’ha fet càrrec d’activar els mecanismes legals per a què això passi. “No era una intromissió amb el poder judicial, és obvi que l’executiu no pot fer-la”, ha dit.
Manuel Cruz ha recordat que la convocatòria de referèndums es va tipificar com un delicte en l’etapa del president del PP, José Maria Aznar. El PSOE ho va recórrer al Tribunal Constitucional i l’alt tribunal els va donar la raó. “Després no es va tornar a penalitzar perquè no es donaven les circumstàncies i res feia pensar que aquesta situació es podia produir”, ha explicat Cruz. “Ara estem en una altra situació, perquè estan dient que ho tornaran a fer”, ha afegit.
Sobre la pregunta de “si pensava segrestar-lo”, que Puigdemont ha enviat aquest dimarts al president Sánchez, Cruz s’ha limitat a assenyalar l’enginy de l’expresident de la Generalitat. El candidat del PSC al Senat ha rebutjat que l’executiu espanyol pugui dur a terme l’extradició. “Va parlar en nom de l’estat espanyol perquè s’activaran els mecanismes legals per fer-ho, no era una intromissió amb el poder judicial”, ha apuntat.
Cruz ha criticat que l’independentisme, que sempre reclama la via política per resoldre el conflicte, “no facin res més que parlar ara de la sentència i la postsentència”. “M’agradaria saber quina és la proposta de diàleg que fa l’independentisme. El PSOE la fa des de fa mesos i la continua fent. Això és una qüestió diferent de què es pugui cometre un delicte”, ha dit.
El candidat socialista també ha reconegut que el trasllat del Senat a Barcelona no és una qüestió “que estigui ara al calaix” però ha argumentat que caldria plantejar-la com una qüestió més complexa, no com una proposta aïllada. “Seria possible en un context amb una sèrie de reformes per plantejar que pogués haver-hi altres institucions de l’Estat en altres llocs d’Espanya”, ha proposat.
Redacció – J. V.
