Es comptabilitzen per desenes i la seva presència no passa per desapercebuda en un espai tan poc habitual, entre finques de conreu, habitatges rurals i granges, a la plana interior del Baix Ebre i el Montsià. De forma regular, nombrosos voltors es concentren prop dels contenidors que granges situen al perímetre exterior de les seves instal·lacions. L’ACN ha pogut captar imatges dels carronyaires alimentant-se de cadàvers de porc vora l’entrada d’una explotació prop del nucli de Vinallop, al terme municipal de Tortosa. Un fenomen que, segons els experts, s’està convertint cada cop en més freqüent: a l’hora de buscar aliment, els voltors actuen en xarxa i són capaços de recórrer centenars de quilòmetres per trobar-lo.
Segons el recent cens de població de voltors a l’Estat espanyol, el parc natural dels Ports acull 185 parelles –un 11,5% menys que l’anterior cens de fa una dècada-, xifra que representa la segona concentració més gran de Catalunya després de la zona dels Pirineus. Fàcilment identificables per la seva gran envergadura i la seva tècnica de vol planejadora, s’ha convertit en una de les aus més característiques de l’espai, on la població d’espècies cinegètiques i la ramaderia extensiva li havia proporcionat tradicionalment una important abundància d’aliment. De fet, durant els últims temps no era fàcil veure’n tants fora del massís, sobretot en zones de la plana amb activitat humana i força concorregudes per veïns, agricultors i ramaders.
La implantació de la normativa que des de l’any 2002 obliga els ramaders a contractar una empresa especialitzada, ho fan majoritàriament a través d’una empresa asseguradora, per gestionar els cadàvers dels animals –arran de la crisi de les vaques boges- ha limitat el paper que els voltors exercien com a grans netejadors de les restes de les explotacions intensives tradicionals. Però tot i que les granges estan obligades a mantenir tancats els contenidors on dipositen els animals fora del recinte, en alguns casos es troben oberts, permetent els voltors detectar i accedir fàcilment als cadàvers que es dipositen al seu interior.
Així ho ha pogut corroborar l’ACN en el cas d’una granja situada a la zona de Vinallop. Desenes de voltors, en alguns casos fins a més d’una seixantena, acudeixen habitualment vora un dels accessos perimetrals o al camp pròxim per poder alimentar-se dels cadàvers de porcs que es dipositen als contenidors, alguns dels quals es troben destapats. No es tracta d’un fet puntual dels últims dies: els carronyaires hi venen acudint de forma regular durant les últimes setmanes causant la sorpresa de nombrosos testimonis. El fenomen ha causat sorpresa entre els veïns de la zona. Els carronyaires també visiten de forma freqüent l’abocador del Mas de Barberans.
L’investigador del CSIC i expert en voltors, Antoni Margalida, constata que els llargs desplaçaments a aquests tipus d’espais, amb activitat humana pròxima, s’estan convertit en força habituals. Així, explica que malgrat disposar de l’abundant aliment que la ramaderia extensiva els proporciona a les zones d’alta muntanya pirinenca –la Generalitat permet abandonar els cadàvers d’animals morts, amb condicions, a partir dels 1.400 d’altura-, molts fan viatges de centenars de quilòmetres en busca de les restes que deixen granges o abocadors on han constatat que troben menjar amb facilitat. “Si un abocador, un punt d’alimentació o una mortalitat per allau a la muntanya atreu concentracions de voltors, un contenidor ple de restes també per ells és atractiu perquè saben que regularment, en l’espai i el temps, trobaran aquests menjar i els compensa”, relata.
Ho demostren els estudis que Margalida i el seu equip han fet amb una vintena de voltors marcats al Pirineu: el seguiment via satèl·lit ha revelat que molts dels que nidifiquen a l’Alta Ribargorça o el Pallars Jussà baixen cap al sud, fins la plana de Lleida, per alimentar-se en explotacions intensives de vaques o porcs de la zona de Balaguer, Alfarràs o Alfés. En algun cas, fins i tot, s’ha detectat un individu en un abocador de Saragossa. Des d’altres zones del Pirineu, apunta, alguns voltors han arribat a Extremadura, el País Basc o el Massís Central francès. “Exploren zones molt grans per identificar on hi ha menjar”, precisa Margalida. Sobretot, en el cas dels joves i subadults, que poden recórrer tota la península Ibèrica buscant aliment i reconeixent espais per decidir si compensa el llarg desplaçament.
Actuen en xarxa
A l’hora de detectar els cadàvers dels quals s’alimenten, els voltors actuen “en xarxa”, a partir de la comunicació visual. Així, per exemple, quan perceben altres individus dins del seu camp visual que es despengen quan detecten el menjar els acaben seguint i així ho faran també els que es trobin en les proximitats. També són atrets pels moviments dels còrvids. Tot plegat, explica les importants concentracions d’aus en espais on regularment tenen un accés fàcil al menjar.
Margalida nega que l’acció d’aquests carronyaires pugui esdevenir un vector per al contagi de malalties com la pesta porcina africana. Amb focus declarats a Bèlgica, el Departament d’Agricultura està preocupat per la possibilitat que, per diferents vies, pugui acabar arribant a Catalunya i generant pèrdues milionàries al sector ramader. “Al contrari, el voltor és un aliat dels ramaders: evitarà les infeccions i la transmissió de malalties. No fa de transmissor, sinó que fa desaparèixer la incidència”, remarca.
El “mite” dels atacs a animals vius
També intenta desmuntar el “mite” segons el qual, durant els últims anys, han canviat el seu comportament i s’han tornat predadors. “Està magnificat, molts cops per una manca d’informació. S’han interpretat malament alguns comportaments: és una espècie que ni morfològicament ni evolutivament està preparada per depredar, no té les urpes ni el bec per atacar”, certifica, tot admetent que, puntualment, han encetat algun animal molt dèbil que es trobava ja a punt de morir.
Per contra, recorda que als beneficis ambientals directes de l’acció dels carronyaires, fent desaparèixer les despulles dels animals de forma natural, cal sumar els econòmics. Segons els seus càlculs, a la península Ibèrica el cost de la recollida de cadàvers d’animals per a través de les asseguradores suposa un cost anual de 47 milions d’euros i el seu transport a plantes específiques emet 77.000 tones de diòxid de carboni. L’acció dels voltors netejant els cadàvers suposaria un estalvi d’1,5 milions. “Si posem sobre la balança els pros i contres dels serveis ecosistèmics que proporcionen els voltors aquest estalvi econòmic i la despesa que poden evitar fan que sigui una espècie molt beneficiosa per a la societat en general”, tanca.
Font: ACN
