Un estudi “pioner” de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha conclòs que la bombolla immobiliària va influir en les sentències judicials sobre l’habitatge. L’equip d’investigadors dels camps de la física i dret civil han analitzat unes 100.000 resolucions judicials de l’Estat espanyol, de les quals 26.000 corresponen a l’àmbit de l’habitatge, i han dissenyat un model matemàtic capaç d’analitzar-ne el contingut. Els resultats de la investigació indiquen que a partir de 2015 hi va haver un punt d’inflexió, en concret, quan van agafar protagonisme els conceptes com el de les clàusules hipotecàries abusives, les ocupacions i els desnonaments. En la recerca, els experts asseguren que aquests van condicionar la legislació sobre habitatge.
Segons expliquen des de la URV, un dels punts innovadors d’aquesta recerca ha estat aplicar tècniques de processament del llenguatge per fer el buidatge de les 100.000 sentències. En aquest buidatge, detallen, s’ha fet una doble anàlisi: d’una banda, del contingut textual de les decisions judicials i, de l’altra, de l’ús de la legislació vigent del moment. Així, mentre que les paraules configuren el discurs i els arguments judicials, citar la legislació resumeix els mecanismes pels quals els jutges encaixen les seves idees en el marc legislatiu aplicable a cada moment, destaquen els investigadors.
“Gràcies a les tècniques que hem utilitzat, hem pogut traslladar l’estadística a la proximitat semàntica”, ha assenyalat Lluc Font, investigador del Departament d’Enginyeria Química que ha participat en l’estudi. Així, indiquen, el sistema dissenyat ha analitzat les resolucions fent servir grups de paraules, cadascun dels quals corresponia a un tema diferent. “D’aquesta manera, convertim un element textual en un de quantitatiu, i això permet a l’ordinador fer comparacions entre documents a partir de l’estadística de les seves paraules”, ha afegit. El mateix han fet amb les lleis i els articles que apareixen citades a les sentències.
Un cop identificades les temàtiques que es tracten a les sentències i les lleis que s’hi citen, el mètode estadístic permet seguir la seva evolució al llarg del temps i agrupar la informació en funció de les dades que es vulguin obtenir. “Això pot implicar una un abans i un després per als operadors jurídics, com jutges i advocats, que d’un cop d’ull podran saber si hi ha hagut algun canvi jurisprudencial en una determinada matèria que pugui influir en el cas que estan portant”, ha afirmat el catedràtic en Dret Civil a la URV, Sergio Nasarre.
La investigació ha mostrat una radiografia sobre el canvi de tendència i l’evolució de les decisions judicials en matèria d’habitatge, que va canviar de forma “sobtada” el 2015. A partir d’aquest moment, els investigadors han detectat una sèrie de temàtiques que passen a ser rellevants per sobre de la resta. Concretament, conceptes com el de les clàusules abusives, clàusules sòl, ocupació o usurpació.
“Aquesta eina evidencia que rellevants canvis legals i de jurisprudència europea que van passar el 2013 van tenir un impacte important en qüestions directament relacionades amb les execucions hipotecàries i els desnonaments, així com amb l’increment de l’ocupació d’immobles”, ha remarcat Nasarre.
Un model matemàtic per identificar canvis socials
Els experts recorden que l’ésser humà ha deixat rastre de les seves històries i activitats en llibres, diaris o discursos transcrits durant els darreres segles. De fet, els documents jurídics, com ara codis, lleis i especialment decisions judicials, són “molt útils” perquè reflecteixen els canvis de la societat i l’evolució de les qüestions “més sensibles socialment”, els quals acaben als tribunals.
La metodologia desenvolupada en aquesta recerca permet extrapolar a altres camps en els quals es vulgui detectar, quantificar i explicar les alteracions socials a partir de les sentències judicials i les lleis. Més enllà de sentències judicials en l’àmbit de l’habitatge, la metodologia també es pot aplicar en altres àmbits legals i sistemes judicials d’altres països o fins i tot d’altres èpoques.
En aquest sentit, els investigadors subratllen que amb aquest model es poden posar de manifest les problemàtiques “més disruptives en cada escenari concret”. Alhora, destaquen que pot tenir utilitat si s’aplica altres tipus de documents, com és el cas d’articles acadèmics.
ACN
