Opinió

Un conte de Nadal ampostí

Enguany els Nadals ens han portat un conte que s’ha fet realitat. És un fet insòlit, d’aquells que necessitem que ens passi almenys un cop a la vida, de ben a prop, per tenir més motius per creure en la humanitat. La majoria coneixeu la història que a mi m’ha semblat molt adient per aquestes dates en que tothom tenim una certa tendència a la tendresa. Un conte de Nadal ha de tenir un home bo que ens faci emocionar. I aquest conte ha tingut lloc a Amposta. Un sensesostre ha lliurat a les autoritats una cartera amb mil euros, que s’havia trobat. Potser la xifra no és molt elevada per al que l’ha perdut. No s’hagués arruïnat. Però són molts diners per algú que no té ni un cèntim, ni una llar i potser, ho té molt difícil per menjar calent en aquests dies de Nadal.

L’altre ingredient indispensable per al conte de Nadal ampostí és que aquesta acció no sigui gens habitual, que flueixi d’un ànima altruista. I s’ha complert, perquè és evident que aquest home no buscava ni recompensa ni reconeixement. De moment ni sabem qui és.  La policia local d’Amposta intenta identificar-lo, perquè el propietari de la cartera el vol conèixer. Crec que la majoria de nosaltres també.

La tradició dels contes de Nadal indica que el paisatge hauria d’estar nevat, però per aquí no fa ni fred. I també imposa un acabament feliç, però trobo que també seria un bon final que s’envolti de misteri a aquest heroi ebrenc. Un home bo d’ulls clars i cabells llargs.

Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close