14.3 C
Amposta

Trimestre negre a les carreteres ebrenques

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

Dilluns dia 1 d’abril, fa un cel ennuvolat i trist, mentre cauen 4 gotes que el camp ebrenc ho agraeix. Un camp ebrenc cada cop més despoblat i trist. Viure de l’agricultura en aquestes terres és més una vocació que no pas una professió. També és cert, que és un problema a nivell global. La gent marxa a viure a les ciutats. Ciutats on poden trobar feina i salaris dignes, trobar tota classe de serveis i comoditats, trobar al cap i a la fi millors oportunitats per poder crear una família i tenir una vida digna. Dilluns 1 d’abril, un dia després que la Espanya despoblada convocava una manifestació a Madrid reclamant solucions. Una manifestació que no va assistir cap representant ni col·lectiu català. Segurament, després de l’1 d’Octubre del 2017 Catalunya no va aconseguir la independència però va hi hauré un trencament mental. Nosaltres no som d’eixe món, almenys, mentre no es curin les ferides. Però, no hem d’oblidar una cosa: Terol existeix, però l’Ebre està al costat.

Aquest mateix dilluns, a voltes de mig matí, es publicava unes dades facilitades pel Servei Català de Transit. Aquesta dada deia que en el primer trimestre del 2019, a les carreteres catalanes, havien perdut la vida 36 persones. Una xifra que suposa una víctima cada tres dies i un balanç de 13 persones menys respecte l’any anterior. Però com tota xifra hi ha un part positiva i una part negativa. I és que, els números tenen això, que li pots donar les voltes i el que semblava una data tristament positiva, de repent t’adones que no és tant o fins i tot catastròfica i molt preocupant. També és cert, que una dada negativa amb un mica de malabarisme matemàtic la pots relativitzar fins a convertir-la en positiva.

Tanmateix, si continuem desgranant les dades facilitades per la Direcció General de Transit, aquesta senyalava que de les 36 malaurades víctimes ocorregudes en les carreteres catalanes, 13 corresponien a la Demarcació de Tarragona. El fet, és que vaig estar temptat en saber d’aquestes 13 víctimes quantes corresponien a les carreteres ebrenques. Així que vaig començar a buscar informació quantes víctimes s’havien produït al tram ebrenc viari?. El resultat, després de recollir la informació publicada em donava que 8 persones havien perdut la vida en les nostres carreteres. Aquest resultat era totalment esfereïdor i em posava la pell de gallina. Doncs resulta, que més de la meitat dels morts soferts a la Demarcació de Tarragona corresponien al territori ebrenc, però el més greu de tot, és que el 20% de morts de transit ocorreguts a Catalunya durant el primer trimestre del 2019 eren a les nostres comarques. Un fet preocupant si tenim en comptes que el nostre territori només viu el 2 per cent de la població de Catalunya.

Segurament, aquestes dades tan tràgiques per al territori ebrenc ha estat conjunturals, si no és que circules cada dia per l’Eix de l’Ebre i t’adonés que et jugues la vida cada dia que passes per aquella carretera. Segurament, aquestes dades tan mortíferes ha estat fruit de la mala sort, si no és que algun dia vagis d’Amposta a la Sènia ,i et preguntes com encara estàs viu. Segurament, aquestes estadístiques tan tràgiques han estat només casualitat, si no és que algun dia transitis pels vials del Delta i, encara a hores d’ara, estiguis donant les gràcies a Déu que has pogut tornar sa i estalvi a casa. I és que, Terol existeix però l’Ebre està al costat. I viure en aquest territori comença a ser un acte de fe.

Batiste Forcadell

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

L’empadronament augmenta a les Terres de l’Ebre durant el confinament

L'empadronament en alguns municipis de costa i de muntanya s'ha disparat durant els mesos de confinament. Es tracta de veïns que ja hi tenien...

Es trenca de nou la barra del Trabucador

Tot i les obres que està realitzant l'estat en l'intent de recuperar la barra del Trabucador, el temporal d'aquest darrers dies ha tornat a...

Salvador Pallejà, nou director de la Clínica Terres de l’Ebre

La Clínica Terres de l'Ebre incorpora com a nou director del centre el doctor Salvador Pallejà. Substitueix així la fins ara directora, la doctora...

El CCBE obri el període de tramitació d’ajuts per al pagament de lloguer d’habitatge

El Consell Comarcal del Baix Ebre ha iniciat la tramitació dels ajuts per al pagament del lloguer d’habitatge. Aquesta prestació es pot sol·licitar fins...

La Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta fa una donació econòmica al Grup d’Esplai Blanquerna

La Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta, compromesa amb les famílies més vulnerables de la ciutat, ha col·laborat fent una donació...
- Anunci -
- Anunci -