Redacció.- Tortosa decidirà en el propers comicis municipals si avala el projecte continuista però renovat de l’actual alcaldessa, Meritxell Roigé, després que rellevés, fa poc més d’un any, Ferran Bel a l’alcaldia de Tortosa. La candidata de Junts per Tortosa farà valer l’acció de govern dels últims tres mandats, de la qual és coresponsable, i s’enfronta al repte de mantenir-se al capdavant del govern municipal. Amb un consistori tradicionalment polaritzat – amb una única i històrica majoria absoluta aconseguida per Bel l’any 2011-, Junts i ERC tornen a mirar de reüll la possible reedició del pacte del mandat que acaba però Movem Tortosa, que en aquests comicis es presenta en una àmplia coalició d’esquerres, insten els republicans i el PSC a concretar el pacte d’esquerres que va saltar pels aires, fa quatre anys, amb l’acord CiU-ERC.
Fa quatre anys CiU perdia a Tortosa una majoria absoluta històrica de 12 regidors, aconseguida el 2011, que l’empenyia a tornar a seduir ERC, amb qui ja havia governat el 2007 quan un govern en solitari va quedar a tocar dels dits. El 2015, els republicans es van menjar un bon tros de la forquilla convergent i passava de 2 a 4 regidors, mentre que CiU en perdia 4. En aquell moment, amb 4 regidors per a Movem Tortosa -la coalició ciutadana creada des del marc polític d’Iniciativa que doblava els seus resultats-, un PSC resistint amb 3 regidors, i el salt endavant d’ERC, es va intentar recuperar el pacte d’esquerres amb què l’exalcalde i actual subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, va governar la ciutat en l’era pre-Bel.
Malgrat oferir l’alcaldia als republicans, ERC va optar, primer, per mantenir-se a l’oposició amb “un acord d’estabilitat” per garantir la governabilitat de CiU però, un any després de les eleccions, va entrar al govern municipal, assegurant una majoria estable de 12 regidors, i amb un Pla d’Acció Municipal de més de 424 accions, que ja s’havia començat a desplegar. Movem i PSC van acusar el republicans de ser la “crossa dels convergents” i d’haver impossibilitat l’oportunitat de donar un gir a les polítiques municipals de Tortosa.
El mandat que acaba ha estat marcat per tres moments determinants: la consulta popular sobre el futur del monument franquista de l’Ebre, la inauguració del complex esportiu -un projecte amb molts entrebancs que s’arrossegava de mandats anteriors-, i la renúncia de Bel a l’alcaldia, amb el relleu de Meritxell Roigé que es convertia en la primera alcaldessa de la història de la ciutat.
L’alcaldessa entomava un curt però intens període de 15 mesos per culminar una llarga acció de govern de dotze anys, on ha estat la indispensable mà dreta de l’omnipresent alcalde Ferran Bel, alhora que ha començat a regenerar i liderar en solitari un continuista projecte que ha de culminar la feina feta en la recuperació del nucli antic -amb el repte de la rehabilitació i la promoció del parc d’habitatge-, o la recuperació dels terrenys de Renfe amb els quals, totes les candidatures, projecten un revulsiu canvi en el centre comercial de la ciutat.
Les candidatures
Roigé ha renovat gairebé al complet el seu equip. Als primers llocs només repeteixen l’alcaldessa i dos dels regidors actuals, Domingo Tomàs i Dolors Queralt, i ha inclòs molts noms independents dels sectors socials, esportius, econòmics i culturals de la ciutat. Destaca la incorporació al segon i tercer lloc de Fernando Saporta i Mònica Ripoll i s’estrenen també darrera de Tomàs, Cinta Espuny, Sisco Pepió, Ximo Martorell i Víctor Ferrando. La feina “infatigable” de Roigé és un dels principals valors de la candidatura de Junts per Tortosa.
ERC ha refet gairebé de cap i de nou el seu equip. Amb un nou cap de llista, l’advocat Xavier Faura, els republicans també volen fer valer la feina feta des del govern municipal, sobretot en l’àmbit social i turístic i tindrien a l’abast pactes a dreta i esquerra del cartipàs si validen els bons resultats electorals que han aconseguit a Tortosa en les últimes eleccions catalanes i espanyoles. La regidora de Serveis Socials en aquest mandat, Maria Jesús Viña, és la número 2 i acompanyen a Faura i Viña els membres de la plataforma Tortosa Sí, Josep Rima, Pilar Caballé, Pau Galiana, i Mar Lleixà, directora dels serveis territorials de Salut a les Terres de l’Ebre. La llista està formada meitat per homes i meitat per dones.
Per altra banda, Movem Tortosa, amb Jordi Jordan de nou al capdavant, es posiciona com la força del “canvi” a Tortosa després de 12 anys de governs convergents, deixant clar que refusen un pacte amb Junts per Tortosa, a qui volen fora del govern municipal, i assenyalant que no es vendran a qualsevol postor, en al·lusió a ERC i també al PSC que es deixen estimar per Roigé. Jordan manté el tàndem amb Francesc Vallespí, però incorpora al capdavant de la llista Sònia Rupérez, Jaume Bel o Marga Abelló, provinents de món de l’economia, l’arquitectura i el dret.
Enric Roig segueix capitanejant el partit socialista de Tortosa per tercer mandat però amb un nou equip que combina “talent jove i experiència vital”. Roig se sosté de nou en el trident amb Dolors Bel i Manel de la Vega al capdavant de la candidatura. Ecaterina Staicu, Estefania Valdés o Àngel Piñol són alguns dels nous membres que encapçalen la llista socialista. Després de situar-se com a segona força a la ciutat en les eleccions generals, el PSC busca revalidar l’augment de vots del 28A per ser determinants en la governabilitat tortosina.
Pel que fa la CUP, la formació vol seguir sent “l’oposició crítica”, de la dreta i també de l’esquerra a l’Ajuntament de Tortosa, una fiscalització que malgrat molts entrebancs personals ha dut a terme el regidor Xavier Rodríguez. Ho farà acompanyat d’un equip que han qualificat de “gent valenta” i ja ha avançat que no acabarà el mandat si recull de nou l’acta de regidor, “per demostrar” que no vol fer “carrera professional” de l’activitat política. Darrera de Rodríguez i amb expectatives d’augmentar la seva representació al consistori es presenten Andrea Sànchez, Sergi Arnau o Selene Alberich.
També es renova per complet el PP de Tortosa que té nou cap de llista. Toño Vallès pren el relleu a Xavier Dalmau amb l’objectiu de refer el partit i “canviar la dinàmica” que l’ha dut a perdre milers de vots en una ciutat on havia arribat a governar. Mantenir el seu espai electoral a la ciutat, després de dos mandats amb un únic regidor, dependrà de com els populars aguanten l’embat de Ciutadans a la seva forquilla d’electors, sobretot si es tenen en compte els resultats a Tortosa de les dues formacions en els últims comicis –amb un 8% dels vots per a la formació taronja i un 4% per als populars-.
Els partits que no tenen actualment representació i que aspiren a entrar a l’Ajuntament de Tortosa són Ciutadans i Primàries Catalunya, que busca prestat part del vot independentista de Junts per Tortosa i ERC. Núria Menasanch encapçala la llista de Primàries-Tortosa per la República, i Miquel Àngel Albacar és l’alcaldable de Ciutadans.
Projectes claus de passat i futur
Tortosa ha assolit i engegat aquest mandat algunes de les grans actuacions del projecte convergent. Un d’ells és la urbanització de la plaça de la Catedral, on ja es treballa perquè la museïtzació de les restes arqueològiques que s’hi ha trobat i el nou espai públic que canviarà la façana fluvial de la ciutat estiguin acabats a l’estiu. També s’han inaugurat les noves piscines municipals i s’enllesteix la segona fase del complex esportiu amb les pistes de pàdel i la zona de benestar que s’obriran al públic la setmana que ve. En l’àmbit esportiu, Tortosa serà també aquest estiu la seu dels CSIT Word Sport Games, que es faran del 2 al 7 de juliol, amb la col·laboració d’altres municipis ebrencs que faran de subseus. De moment, ja s’han batut rècords d’inscripció amb 3.000 atletes a competició de 35 països diferents.
La consulta sobre el futur del monument franquista del riu Ebre ha estat un dels polèmics capítols del mandat. Encara amb Ferran Bel al capdavant de l’Ajuntament, els tortosins van donar suport a la reinterpretació del monòlit, amb un 68% dels vots a favor d’aquesta opció i una participació de gairebé el 30%. En el mandat que comença en breu, el desenllaç del monument estarà en mans de la futura llei de Memòria Històrica que elabora el Parlament.
La rehabilitació del centre històric és un dels reptes endèmics de Tortosa. Malgrat la feina feta amb una gran renovació de l’espai públic i els edificis administratius del Govern i dels Jutjats, els partits enfoquen ara l’acció al nucli antic en la rehabilitació d’habitatge, incentivant sobretot el propietari privat per corregir la degradació d’alguns edificis i després de nous episodis recents d’esfondraments. També s’aposta per la recuperació dels Muralles, la transformació de l’antic col·legi de Sant Josep, on es vol fer un poliesportiu, i la rehabilitació del balneari del Porcar. Pel que fa a la urbanització de carrers i places encara queda feina a fer sobretot al barri del castell.
Un altre dels revulsius urbanístics serà la recuperació dels antics terrenys de Renfe, que divideixen el centre comercial tortosí. L’Ajuntament fa només uns mesos que ha anunciat la renegociació del conveni de cessió per part d’Adif amb el compromís de reduir el preu que costarà adquirir els solars. Els programes dels candidats tortosins aposten sobretot per crear-hi una nova zona comercial que ajudi a revitalitzar el sector a la ciutat, altres també opten per combinar-ho amb zones verdes que connectin amb el parc Teodor González, el pulmó verd de Tortosa, i l’antiga via del tren i el pont Roig. Tortosa també serà en el proper mandat Capital de la Cultura Catalana el 2021, any què que la seva festa majúscula, el Renaixement, complirà 25 anys.
