14.3 C
Amposta

Tornarem a trenar la pauma

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Fa poc vaig parlar amb l’alcalde de l’Ampolla, Francesc Arasa, per una secció que estàvem creant a Imagina Ràdio, sobre com veien els batlles el futur del seu poble l’any 2050. “Voldria un parc d’atraccions de vells oficis on la gent aprengui aquestes tradicions manuals”. Quan em va fer aquestes originals declaracions, es presentava al Baix Ebre el llibre Més enllà del silenci, que recull la història del oficis desapareguts com les apedaçadores de xarxa, les plegadores d’olives o les llatadores.

Amb permís del Consell Comarcal, diré que jo hauria substituït el terme “desaparegut” per “futur”. En veritat, creu vostè lector/a, que el col·lapse ecològic que estem ara, permetrà en pocs anys seguir vivint amb el plàstic? Els polímers han envaït el planeta, passant pels oceans, rius i muntanyes, i en forma de microplàstic, en el peix i l’aigua que consumim diàriament i que s’acaba allotjant a l’organisme. Més de 700 espècies marines tenen plàstics als seus estómacs i per al 2050 les aus marines de tot el món l’ingeriran de forma habitual.

S’està creant consciència, però estem lluny de les accions que no vagin més enllà de cobrar quatre cèntims per una bossa de plàstic al súper. Quan comprem qualsevol cosa envoltada en plàstic, hem de pensar que mai es degrada ni desapareix, mai, i acaba formant microplàstics, que són considerats el verí invisible del segle XXI.

És, doncs, que em dono la llicència imaginativa -i l’esperança-, de veure que els iaios i iaies del futur tornaran a dur cistelles, sarrons, cabassos i senalles. Això sí, empacades en el maleter d’un cotxe elèctric, dirigit per un robot o ves a saber què. Aquests vells oficis són més vigents del que pensem, i bé faríem si els comencéssim a recuperar, a practicar, i el que és més important, a incorporar-los en la nostra vida diària. Aprofitem ara la sapiència i herència de la nostra gent gran, ja que el plàstic té una història de només unes poques dècades, i en canvi, trenar la pauma és una tradició mil·lenària, que no ens podem permetre el luxe de deixar marxar

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -