NotíciesOpinió

Som estúpids o què?

 

Quan estudiava el batxillerat, tenia costum de deixar anar la imaginació de manera que feia més suportable el tedi que em despertaven, a primera hora de la tarda, les rutinàries classes d’història. Em va tocar una època en què estudiar era poc més que memoritzar dades, dates i definicions conceptuals que despertaven en mi un autèntic rebuig per l’assignatura.

Llavors, com us deia, tractava d’imaginar-me com era la gent, com vestia, com menjava, com es divertia, com estimava, quins eren els seus prejudicis, els seus rituals, la seva manera d’entendre la vida o la mort. Construïa la meva història particular, gens acadèmica, per mitjà de cercar informacions d’allí on podia, que no era molta.

Amb els temps vaig poder endinsar-me, amb més rigor, en aquesta realitat a través de les novel·les i pel·lícules històriques i així vaig poder entendre millor les diverses cultures que vaig haver d’estudiar i tirar endavant amb un 5 pelat i misericordiós.

“Tots tindrem el mateix final, els que consumim, els que s’enriqueixen amb la seva venda, els polítics que no prenen mesures radicals i els imbècils com Trump que ho posen en dubte”

Aleshores, recordo, arrossegava el neguit, amb la meva mentalitat contemporània, amb la meva ignorància dels detalls que us parlo, de com una societat aparentment normal podia conviure amb certes atrocitats. I, especialment, com era possible la passivitat de la gent en posar remei davant dels primers símptomes d’un tema, que es veia venir, tindria un final malaurat.

Particularment, quan estudiava la gènesi de la segona gran guerra. Com va permetre la societat alemanya que Hitler puges al poder, com una gran majoria es va deixar seduir per aquest boig histriònic?, em preguntava. Com és possible que es pervertís una societat fins a assolir tal punt de crueltat? Com no s’havien encès totes les alarmes abans que fos massa tard per posar remei? No trobava resposta llavors. I no es pensin tampoc que avui en dia ho tinc tan clar. Excuseu la meva ignorància.

No comprenia com una societat pot esdevenir tan còmoda. No entenia la patxorra dels governants democràtics per actuar en el moment oportú i així canviar el curs de la història.

Llavors, en la meva adolescència, tenia una certa dificultat d’entendre la complexitat de la societat i dels homes, l’enorme força del costum i el comportament laxe de la gent, que ens fa creure que això que intuïm, no ens acabarà passant a nosaltres. Pensem que la gent que ens envolta no pot arribar mai a aquests extrems de bogeria col·lectiva.

Un altre error. Jo jugava amb l’avantatge de saber el final de la història, les conseqüències, i aquella gent ignorava que la dinàmica de no fer res, seria fatal en aquella fatídica època de la història. Cosa que avui potser no ens passarà. Que penseu vosaltres?

És que ara em torna aquest sentiment que arrossegava llavors. Com és possible, per exemple, que continuem amb la rutina rotunda del malbaratament, d’un ús indecent, desproporcionat i innecessari de plàstics que enverinen el mar, d’un abús de carburants fòssils que estan escalfant el planeta de forma més que alarmant, malgrat que ara tenim més experiència històrica, més cultura, més informació i més drets i llibertats, més coneixements i tenim garantit, pels mateixos científics, el trist final que ens espera, el maleït futur que estem deixant als nostres fills?, em torno a preguntar.

Tots tindrem el mateix final, els que consumim, els que s’enriqueixen amb la seva venda, els polítics que no prenen mesures radicals i els imbècils com Trump que ho posen en dubte. En canvi continuem fent el mateix com si res, com si la cosa no anés amb nosaltres.

El meu neguit de l’adolescència del que us parlava al principi d’aquest article s’ha transformat, en plena i consolidada maduresa, en una qüestionable i trista convicció: L’home quan pareix que té un comportament estúpid pots assegurar, sense por a equivocar-te, que ben segur que ho és.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close