Un riu és un corrent d’aigua natural que flueix de manera contínua per la seva llera amb un cabal que no és constant i que desemboca al mar. Un dels canvis importants i sense precedents en els rius són provocats per les presses que aturen els sediments molt importants per la vida de les persones, per aportar nutrients als sòls agrícoles, per amortitzar l’augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic en aportar sorra i sediments a la costa i als deltes. Quantitat de sediments que transporta el riu es fa a través de processos naturals de la terra o la vegetació i també per les activitats humanes que interfereixen aquests processos naturals que a vegades superen els del canvi climàtic. Moltes organitzacions ecologistes han signat un manifest per demanar al govern l’enderroc de tots els obstacles com les presses que interrompen el flux de l’aigua i fragmenten els rius a més de provocar un gran impacte sobre la fauna, la flora i els ecosistemes.
No es pot deixar de banda el canvi climàtic pel gran impacte que representa sobre les reserves d’aigua, tenint en compte que augmentaran les irregularitats en les precipitacions amb séquies severes i freqüents, les poques precipitacions tindran més virulència, l’aigua correrà molt destrossant allà on passi i serà molt difícil de controlar. Altres factors com l’estrès hídric van en funció de la conca la qual pertany el riu, en la de l’Ebre la contaminació agrícola per nutrients i pesticides són les més importants, encara que ni ha d’altres, sense perdre de vista que l’Ebre és el riu més contaminat de la xarxa fluvial del nostre país, amb molta diversitat de residus contaminants sent els últims els farmacèutics. És molt urgent salvar el poc que queda a les nostres conques que són maltractades des de fa temps per la contaminació, transvasaments, les barreres artificials, les espècies invasores vegetals i animals o la intervenció de l’home.
Rius rellevants com l’Ebre tenen un gran futur si poden entrar en el programa de les Reserves Naturals, Ecologistes en Acció han proposat que l’Ebre en formi part, les reserves són una figura jurídica treta de la Directiva Marc de L’Aigua, DMA, i que haurem de fiscalitzar per veure el seu recorregut perquè depenen de les decisions polítiques i dels recursos econòmics que aquests i destinin. Queda clar que els rius que quedin fora del programa per la raó que sigui, tindran una supervivència molt difícil, altres figures similars a les reserves són les zones Especials de Conservació de la Directiva d’Hàbitats que protegeixen alguns trams fluvials, aquestes opcions són bones eines per la conservació de les masses fluvials i segons un catedràtic mediambiental de la UB bons elements per conservar el poc que queda aprofitable dels rius i la clau serà la gestió d’aquests. L’únic problema el tenim en l’agricultura, per seguir les directrius de la DMA per la manca d’aigua o la salinitat del sol i per solucionar-ho i estan treballant un equip de tècnics per fer complir totes aquestes normatives.
Espanya amb més de 1200 grans presses és el país de la UE amb més embassaments per milió d’habitants que depenen d’aquests per l’aigua de boca a més de provocar grans impactes socials, ambientals i econòmics les seves construccions omplen d’aigua terres fèrtils i provoquen el desplaçament de les poblacions locals fent que seccions senceres dels rius es converteixin en ecosistemes artificials que tenen un valor mínim de conservació, sent vivers d’espècies invasores, que retenen els sediments que faciliten l’erosió de la costa per l’aigua del mar, la manca de sediments en el flux suposa la desaparició d’illes fluvials i deltes. S’hauria d’iniciar un gran debat sobre els embassaments i la seva explotació per garantir els cabals ambientals malmesos, aigua de boca de qualitat i suficient, s’han de canviar les concessions de les minicentrals per ser un greu problema a les conques fluvials. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
