14.3 C
Amposta

Reivindiquen a Gandesa el record de les víctimes civils de la Batalla de l’Ebre

Les Jornades de Memòria Històrica de Gandesa centren la 44a edició en les conseqüències dels combats a la població

- Anunci -spot_img

El més vist

- Advertisement -

Les Jornades de Memòria Històrica de Gandesa d’aquest cap de setmana han centrat la 44a edició en el record i reivindicació de les víctimes civils de la Batalla de l’Ebre. El programa ha inclòs xerrades sobre l’afectació per a la ciutadania dels bombardejos de municipis com Corbera d’Ebre, Tortosa, Gandesa o el Pinell de Brai. El president de l’Associació d’Aviadors de la República, Antoni Vilella, ha remarcat que més enllà de les víctimes mortals, els atacs van comportar por i pèrdua d’identitat de la població, a més de nombrosos ferits i seqüeles psicològiques. Diumenge hi va haver l’homenatge a les víctimes de la guerra civil espanyola i la Batalla de l’Ebre al monument per la concòrdia i reconciliació de Gandesa.

L’Associació d’Aviadors de la República (ADAR) ha organitzat el certamen, que enguany posa el focus en l’afectació dels combats aeris als nuclis de població. Segons el president de l’entitat, durant el període de guerra es van superar les 5.000 víctimes mortals civils, a les quals cal sumar-hi altres conseqüències que va patir el conjunt de la ciutadania. “No es tracta només dels morts, els bombardejos també van comportar invalideses, seqüeles, pèrdua d’identitat, el temor a represàlies o l’exili. Si parlem de víctimes, hem de tenir en compte aquests efectes”, ha indicat Vilella.

Els danys materials també van ser ben presents en aquests combats aeris. N’és un exemple la destrucció del poble vell de Corbera d’Ebre, però també altres atacs contra Tortosa, Gandesa o el Pinell de Brai. Precisament en aquest darrer poble de la Terra Alta ha centrat la recerca l’Antònia Serres, veïna d’aquest municipi i autora de diversos llibres sobre les conseqüències de la guerra i postguerra. Segons Serres, s’ha tendit a recordar només una part de la història i per això, remarca la importància de la memòria col·lectiva. “Les ferides estan tancades, però durant molts anys no se’n va parlar. Ara, hi ha gent que ha acceptat que es publiqui aquesta informació, mentre que d’altres encara preferirien que no es fes”, ha lamentat.

En aquesta línia, Vilella ha assenyalat el canvi de perspectiva de la societat en els darrers anys. “Durant molts anys, s’ha intentat ocultar el que ha representat la batalla i els efectes que ha tingut en la gent. Les noves generacions, curiosament, estan recordant i estudiant què va passar. També en recullen els testimonis i la memòria col·lectiva de familiars”, ha celebrat.

La recerca de Serres va iniciar-se a partir de la seva col·laboració amb la revista local Fatumer i es tradueix en dos llibres, ‘Xiquets i xiquetes de la Guerra. Memòria del Pinell de Brai’ i ‘Desfeta i recuperació, guerra i postguerra al Pinell de Brai’. A banda de la memòria oral, Serres ha hagut de recórrer a fonts documentals de l’arxiu històric de la biblioteca de Madrid per recopilar informació sobre aquest període de la història local. Ara, aquest material històric es pot veure al llarg de tot el cap de setmana en l’exposició fotogràfica ‘El Pinell assolat en imatges’.

La primera de les xerrades de les jornades de memòria històrica a Gandesa es va celebrar el dissabte i hi van assistir una vintena de persones. El programa va continuar amb la presentació de la ‘Guia didàctica de la batalla de l’Ebre’, obra del llicenciat en arqueologia Rafael Sospedra i el catedràtic Xavier Hernàndez Cardona. La jornada ha seguit amb la presentació dels llibres relacionats amb l’ADAR i que s’han publicat durant l’època de pandèmia.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -