La proliferació del llapó s’ha convertit en una de les principals problemàtiques en la gestió de les dues comunitats de regants del Delta de l’Ebre. Cada vegada més, amb l’arribada de la calor i, coincidint amb el punt àlgid de la campanya de l’arròs, aquestes capes d’algues fan la seva aparició al tram final del riu i als canals de reg recobrint el fons i les parets de les conduccions, dificultant la circulació de l’aigua i provocant obstruccions en preses de reg i estacions de bombament.
Els recursos que s’han de destinar a la neteja de la xarxa de reg són cada vegada més grans, ja que les comunitats de regants s’han de reforçar en personal i maquinària com a conseqüència de la prohibició dels tractaments herbicides. No és estrany, doncs, que en el moment de màxima afectació per la presència de llapó s’hagin de contractar treballadors de reforç i les pales doblin els torns, amb un considerable increment de la despesa en combustibles. La part del pressupost que es destina a aquestes tasques supera ja el 50%. Però ni amb aquest increment de recursos humans i materials n’hi ha prou per guanyar la batalla al llapó.
Els regants, tot i que fa molt de temps que tenen problemes amb el llapó, en els últims anys la situació s’ha agreujat i ara ja és “desbordant”. El llapó ha estat, de fet, un dels principals motius de la reducció dels cabals concessionals als canals principals que ha obligat les comunitats de regants a aplicar restriccions en el reg en els últims dies, per tal de poder assegurar la disponibilitat d’aigua a tota la zona regable en una fase del cultiu en què els camps d’arròs necessiten estar inundats.
Però a banda dels problemes que provoca al regadiu, el llapó també representa un perill per a la biodiversitat, sent els macròfits l’hàbitat idoni per a les larves de mosca negra, i l’equilibri dels ecosistemes, provocant problemes d’anòxia a les llacunes i badies del Delta. Té greus afectacions sobre l’econòmica, dificultant l’activitat agrícola i pesquera i obstruint punts de captació d’aigua. I perjudica algunes activitats humanes com la navegació fluvial.
S’hauria de comptar amb un pla amb la participació i compromís de totes les administracions implicades en la gestió fluvial com són la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), etc.
La CHE pel que fa a la millora del programa de crescudes controlades per netejar d’algues la llera del riu; en anys de sequera, amb escassedat de pluges i disminució de reserves hídriques als pantans, l’organisme de conca redueix al mínim els desembassaments estacionals, com va passar en el de la primavera passada.
L’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), que s’encarrega del manteniment de la navegació fluvial que inclou, entre d’altres, la sega i retirada dels macròfits del riu que, d’altra forma, farien cap als canals, agreujant el problema del llapó que es forma a les infraestructures de reg. Per tots aquests motius, els regants consideren que el llapó és una espècie invasora i reclamen un pla d’acció per al seu control i eradicació urgent.
Redacció – V. Ll. S.
