EbreNotíciesSocietat

Rai López, caminant per la República: “L’altre dia vam agafar una drecera i ens va aparèixer un rinoceront, estàvem en una reserva!”

Dos activistes ebrencs fan a peu un camí de mil 200 quilòmetres fins a Waterloo i el Parlament Europeu

Fran Richart.-  En Rai i la Leti, ebrencs fins al moll de l’os, fa més de dues setmanes que pategen per França amb la intenció d’arribar a la Casa de la República a Waterloo i al Parlament Europeu. La seva és una protesta que pot cansar físicament i mentalment. Però de resistències van servits i no es queixen de res. Amb el telèfon mòbil a la mà, a través de Twitter, documenten tot el seu viatge en els comptes @leticia7HN i @RaiLopezCalvet. I els hi està passant de tot. Des de la solidaritat d’alguns francesos que els entendreix i que no oblidaran mai, fins a les rucades del tarat de torn que no entén l’activisme d’aquest parell. Ara, a poc menys de mig camí, parlem amb el Rai – la Leti preferix no tenir protagonisme-, per saber com els hi està anant. En Rai, pot ser no sap, que a la plaça de les Corts Catalanes de Tortosa, al Restaurant Trinitat -que va tancar per engegar el seu camí-,  un cartell resa: “Rai estem amb tu. Visca la terra!”. Doncs això, que a vegades, anar lluny ens fa estar més a la vora. I en Rai i la Leti, estan molt presents i enlloc de fer política, sembla que estiguin vivint l’aventura de la seva vida.

Escolta l’entrevista:

 

Llegix l’entrevista:

Fran: Bon dia Noemí, avui parlem amb en Rai López que avui fa unes setmanes ho va deixar tot
per deixar-se i caminar per la carretera amb una urna de l’1 d’octubre com a motxilla i arribar
fins a “Casa de la República” a Waterloo. Ara es troba a França. Com estem Rai?

Rai: Molt bones! Primer que res agrair-vos a tothom el suport i tota la força que ens esteu
donant des de casa nostra, de veritat moltes gràcies.

F: Moltes gràcies, Rai. Què com va tot? Com portes si no m’equivoco setze dies o disset dies
caminant. Com està anant l’experiència?

R: Com tu dius estem realitzant el tram 17. Passem dels 130 km caminats per tant, ja estem a
menys de la meitat del camí i bé, realment físicament ara estem molt bé, els sanitaris per la
República ens han ajudat moltíssim i ens han donat tot el suport mèdic i sanitari, i ells ens ho
van dir: els primers deu o dotze dies eren els més crítics. El cos no està acostumat a caminar
tant i per això, van ser molt durs els primers dies però, ara el cos ja està acostumat a caminar i
per tant, sinó tenim cap lesió, esperem que no, tot anirà bé i podrem inclús, realitzar més
quilòmetres.

F: Per què com teniu els peus? Com estan?

R: Bé, la Leti, la companya de l’Ampolla que també està realitzant tot el camí té alguna
ampolla, té una mica de picor, jo personalment no en tinc cap, estic bastant bé, jo tinc una
mica més tocadets els genolls, però a part d’això, realment molt bé! Cap problema.

F: La Leti i les seues famoses dreceres.

R: Correcte! Ara mateix n’acabem de creuar una, que no estava gaire encertada, la veritat. Ens
ha tocat caminar camp a través, però realment molt bé. Com sabeu la Leti és coordinadora
territorial de l’Assemblea Nacional Catalana de l’Ampolla i es va sumar des del minut zero i
està realitzant també tot el camí.

F: Per als oients que encara no ho sàpiguen: Quin és l’objectiu d’aquesta caminada que estàs
fent, primer a Waterloo i desprès al Parlament Europeu. Quin es l’objectiu d’aquesta acció?

R: Bé, l’objectiu principal és la recollida de signatures en la qual exposem dos exigències al Parlament europeu: la primera, és la realització d’un nou referèndum pactat i acordat dins de territori català orquestrat pel Parlament europeu, Govern internacional, per qui ells vulguin, menys evidentment l’Estat espanyol i en aquest referèndum la pregunta ha de ser la mateixa de l’1 d’octubre, “Voleu que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república? Sí o no?” I la segona exigència que tenim és la intermediació del TDH el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg que intervingui en el judici-farsa que estem vivint dia a dia: “el judici del procés”, “el judici de judici de l’1 d’octubre “i en els casos dels polítics a l’exili. I el que estem fent és parar municipi a municipi i recollint signatures. El format de l’assignatura és una butlleta igualeta a la de l’1 d’octubre on estan redactades les nostres exigències en diversos idiomes, i ho van introduint dins a l’urna de l’1 d’octubre que portem a l’esquena adaptada com a motxilla. I l’última signatura serà la del president Puigdemont, a Waterloo i d’allí les entregarem al Parlament europeu.

F: Per a què ens féssim una idea tu i la Leti aneu junts per la carretera, caminant, amb unes
estelades penjades a l’esquena. I que us deien els francesos quan us veuen caminant i passant
per allí? Quina ha estat la rebuda?

R: Bé com sabeu vam sortir de Cervera de la Marenda, a la Catalunya Nord, i a la de Catalunya
Nord l’escalfor va ser molt gran, realment molt emocionant, hem de tindre en compte que
moltíssima gent són fills d’exiliats, néts d’exiliats de la Guerra Civil, que es van afincar allí per no
sofrir les repressions de l’Estat espanyol a la època, i clar, tota la gent gran que va viure aquella
època al veure’ns a nosaltres allí, ens van fer una rebuda molt i molt emocionant, després, allí
un cop vam passar a Saltes a la zona Occitana; els occitans realment, també se senten un poble
colonitzat. Ens ho han explicat moltíssim. Ells també defensen la seua llengua, la seua cultura,
les seues tradicions, el seu país, per tant, la rebuda també va ser magnifica ens ho van explicar
molt bé, i una acollida molt bona. I un cop entrat a la zona d’Arpitània, on estem ara, realment
els francesos dintre del conflicte independentista no entren però si el dret d’autodeterminació
i en les llibertats que ens estan vulnerant, aquí ens estan recolzant moltíssim, també els
gilet jaunes, no sé si ho seguiu a les xarxes o ho heu pogut comprovar. Ells
estan defensant democràcia i llibertat sobretot, i és que ens han explicat ens han donat tot el
recolzament; és territori francès igual, realment està sent meravellós.

F: I Rai, ens pots explicat alguna anècdota? Són disset dies caminant pel mig de França … què
t’ha sorprès més d’aquests dies que has estat caminant?

R: Realment, com podeu imaginar ens n’han passat de tots els colors … al costat de la
carretera ens trobem de tot, us podeu imaginar, intentem anar per carreteres nacionals que
no estiguin molt transitades, però ho estan. Veient els vídeos, ens hem trobat de tot … inclús
per les dreceres l’altre dia, per exemple, la Leti va trobar una drecera que ens estalviava uns
cinc o sis quilòmetres vam començar a caminar camp a través, arribem a una carretereta de
terra la creuem i ens trobem un rinoceront. Una valla d’un mil·límetre i un rinoceront davant
mateix. Clar, ja us ho podeu imaginar: no sabíem on érem, només teníem una ruta marcada,
per un satèl·lit de Google i ens trobem un rinoceront de cara. Dic: “Leti, crec que ens hem
equivocat”. Resulta que estàvem a la reserva africana de Sigean i justament ens vam trobar a
la part del darrere amb tots els animals al davant, va ser espectacular, de veritat. I com estes
en podríem contar moltíssimes d’anècdotes. Al tornar ja ho explicarem tot.

F: Explica’n una més, Rai, va.

R: Una més? Un dia érem quatre o cinc fent el camí i venia un noi amb un tricicle cara a natros,
ens apartem una mica, l’estàvem gravant, i tal com s’arramblava a nosaltres no ens vam
adonar que portava banderes amb calaveres amb anarquia i el tio ens comença a dir de tot i a
amenaçar de mort, clar, us ho podeu imaginar el fart de riure que ens vam fer i que el tio
passava i nosaltres saludant-lo tots simpàtics i ell amenaçant-nos de mort per l’arcén. Va ser
molt graciós.

F: Escolta, i per últim, Rai, heu tingut contacte en Puigdemont, us ha dit alguna cosa?

R: Ja ho anunciarem.

F: Ja ho anunciareu.

R: Queda molt encara. Queden disset dies de camí i poc a poc ho anirem fent públic tot. Hem
de tenir en compte que anem per territori francès, anem per les vores de carretera i hi ha gent
que no té el cap gaire ben moblat. No sé si ho heu pogut comprovar a Twitter o a les xarxes i
per això hem de donar la informació de manera molt cautelosa intentant de no ficar en perill a
ningú i per tant, donem la mínima informació que podem, sobretot la relacionada amb aquest
tema, per evitar problemes per la gent que ens acompanya.

F: Heu tingut problemes amb els cotxes o amb gent d’allà?

R: Bé, els problemes que hem tingut ja els contarem al arribar perquè les nostres famílies
també estan escoltant i no cal preocupar-les.

F: La caminada que heu decidit emprendre no és broma. És molt seriós, a més a més, esteu
caminant pel mig de la carretera i potser qualsevol persona us pot dir alguna cosa.

R: Clar, us ho podeu imaginar, realment és molt bonic, ho ensenyem en els vídeos que fem, la
rebuda de la gent … però clar, trobem de tot caminant realment és molt dur i per tant, suposo
que tothom que ho escolti pot imaginar que ens podem trobar casos de tots colors.

F: D’acord Rai, moltíssimes gràcies. Que tinguis molta sort també una salutació a la Leti que sé
que no ha volgut sortir perquè diu que té molta vergonya. Endavant Leti, també.

R: Molt bé, perfecte. Moltíssimes gràcies a tothom, a la gent de les Terres de l’Ebre a les
nostres Terres tot el suport que ens estan enviant, tots els regalets que estan fent i enviant,
llàstima que el vehicle de suport no té lloc per a guardar-ho tot i se’ns queda tot al centre de
suport que el tenim a Camarles i no ens ho podem enviar però des d’aquí agrair-ho a tothom i
a vatros com a premsa, de veritat, moltíssimes gràcies, de debò.

F: Moltíssimes gràcies Rai que vagui molt bé.

R: Vinga família, salut, República i visca Catalunya lliure.

F: Gràcies molt amable, adéu-siau.

 

Versió transcrita: Maite Forcadell Puigcerver

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close