14.3 C
Amposta

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries anuncia la celebració dels 30 anys amb dues noves propostes musicals

El grup ebrenc anuncia el seu 30è aniversari en plena etapa creativa

- Anunci -spot_img

El més vist

- Advertisement -

El grup ebrenc Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries preparen el seu 30è aniversari. A partir del dissabte dia 3 de desembre i durant tot el 2023 celebraran 30 anys de trajectòria al món de la música. Una trajectòria sense interrupcions, parèntesis ni punts i a part i que es tradueix en més de 2.000 concerts, 14 àlbums, 23 espectacles, el Premi Nacional de Cultura, el Premi Joan Amades, dos premis ARC, un premi Altaveu i 12 premis Enderrock, aquests darrers tots atorgats per votació popular.

Els músics ebrencs iniciaran la commemoració amb la tradicional gira de “Lo Misteri de Nadal”, que es podrà veure a Barcelona el 23 de desembre, a Tortosa el 25 de desembre, a Reus el 26 de desembre i en altres llocs com l’Aldea, Beseit o Parets del Vallès. Cal recordar que el grup va fer el seu primer concert el 15 de desembre de 1992 en una petita taverna de Tortosa, al bar la Finestra, precisament amb un espectacle de nadales. Passats els nadals i durant tot el 2023 recorreran tot el país amb dues propostes: “Es cantava i es canta. Gira 30 anys” i “Ilercavònia”, la seua nova creació que recupera els orígens de l’antiga regió de l’Ebre a través de cançons que han esdevingut himnes populars i han forjat la seua identitat. “Ilercavònia” es va estrenar al Kursaal de Manresa en la recent edició de la Fira Mediterrània.

Aniversari en plena etapa creativa

Amb tot aquest programa i un nou disc en preparació, podem dir que l’aniversari els agafa treballant i en plena creació, símptomes de què al vell Renault 4L (el vehicle del seu imaginari) li queda encara molta gasolina. De fet, el grup ni tan sols va interrompre la seua activitat durant el confinament del 2020, quan cada dia van publicar una cançó en un document que ha quedat com una crònica imprescindible de 55 dies històrics. Els Quicos van ser fundats per Arturo Gaya i Xavi Borràs i en pocs mesos s’hi va incorporar Jordi Fusté. Tots tres van crear els personatges de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries que donarien nom a la formació.

L’any 1998 Quique Pedret va substituir a Xavi Borràs en el paper de Lo Noi i successivament es van anar produint canvis. Actualment, el grup està format per Arturo Gaya, Quique Pedret, Jordi Fusté, Josep Lanau, Kike Pellicer i Sergi Molina. Aquests sis músics comparteixen escenaris des de fa ja 20 anys, juntament amb Maria Elena Maureso, que és la mànager del grup des dels seus inicis.

També, des de l’any 2012 i amb seu a Tortosa, està en ple funcionament el Centre d’Interpretació de la Jota a les Terres de l’Ebre, impulsat a partir de la recerca portada a terme pel grup, amb una Aula de Músiques de la Terra, una exposició permanent i un fons documental escrit i sonor sobre la música popular al sud de Catalunya.

Els Quicos a Benifallet

La petjada dels Quicos

Només cal consultar hemeroteques per constatar el que ha significat l’arribada de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries en el panorama de la música en català: “Música d’arrel local, però amb vocació universal, interpretada per un fals cec i una divertida tropa de personatges que viuen a cavall entre la tradició i la modernitat”; aquesta és la manera més comuna en què s’ha descrit al grup a través dels mitjans de comunicació, tot i que algunes cròniques han fet història com “quedaran com la banda que s’ha saltat amb més gràcia i originalitat totes les normes a l’ús sobre la manera de recuperar la música popular catalana”.

S’ha dit també que “si no existissin, algú els hauria d’inventar; que són un grup combatiu, dels pocs que aconsegueixen dir molt amb poques paraules, gràcia i intel·ligència; que són una nova demostració que la millor manera d’arribar a la universalitat és a través del localisme: la victòria de l’humor enfront del poder i de la dignitat enfront de la corrupció; que en un món ple de mentides creure que els Quicos són reals és un exercici romàntic que encara podem practicar”.

Segurament, a banda del que s’ha escrit als mitjans, també en la memòria de la història recent quedarà la dignificació i normalització de la jota, què amb la difusió dels Quicos ha passat a ser reconeguda com a música d’interès nacional i element patrimonial festiu de Catalunya. Transcendint l’aspecte estrictament musical, en l’àmbit lingüístic, la difusió que el grup ha fet de la parla catalana occidental ha estat decisiva en la recuperació de moltes de les seues formes i expressions en les generacions més joves de les Terres de l’Ebre.

L’acte, que introduirà la directora del Centre Associat Mònica Subirats, serà obert a tot el públic, tot i que també hi estan convocats específicament els alumnes de literatura de la professora i tutora del centre Belén Molina, que farà la presentació juntament amb l’autor.

Redacció

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -