De Bon Matí

Psicologia: Per què els nens es porten malament? (text i audio)

Noemí: Una setmaneta més que ens acompanya Idoia Balagué. Bon dia Idoia.

Idoia: Hola, bon dia!

Noemí: Psicòloga especialitzada en educació i a més, avui venim a parlar de per què els nens es porten malament. Quina gran pregunta!

Idoia: La gran pregunta.

Noemí: Jo crec que sí. Que això, crec que no hi ha pare que en un moment donat no ens l’haguerem plantejat.

Idoia: Així mateix. I sobretot lo que me pregunten molt és per què? Per què a casa és un i per què al cole és un altre.

Noemí: Perquè això passa moltíssim! Perquè per exemple, hi ha nens que a casa són tranquils i et venen els professors “i és que al cole no para, sempre està burxant” o tot el contrari.

Idoia: O al revés, exacte!

Noemí: És arribar a casa i dius “escolta al cole et portes bé, no?”

Idoia: Així mateix.

Noemí: I això per què passa, Idoia?

Idoia: Bueno, eh, en principi els nens se porten malament en qui ells tenen més vincle; en qui se senten més segurs, no? En qui tenen més confiança: hi ha la mare, el pare, l’àvia o un cuidador.

Noemí: O sigui que acaba rebent el que més confia amb el que més… anava a dir s’estimen poder, no seria la paraula però, amb qui més pròxim se senten, no?

Idoia: Exacte, sí. Un nen experimenta, perquè la forma de créixer dels nens és experimentar; necessiten saber el que està bé, el que està malament, on està el límit; que em passa si faig això, que em passa si faig allò… i ho fan provant i normalment, en qui proven és en qui se senten més segurs.

Noemí: O com a mínim amb qui no tenen tantes pors de les conseqüències poder, no?

Idoia: Sí, potser sí. O en qui saben que la conseqüència sempre anirà acompanyada de… de la contenció, de  “t’estimaré igual”.

Noemí: Clar. I això ho fan conscientment, o no? Perquè a vegades, per exemple, tu imagina’t els típics nens que els deixem amb els avis, no? I representa que el nen s’ha portat súper bé tota la tarda i de cop i volta, arribo jo a buscar el crío i allà la comença a liar en un momentet. Això ho fa conscientment, el nen?

Idoia: Bueno, aquí se sumaria una altra part que és la part de “les crides d’atenció”. Segurament, si el nen ha estat en los avis tota la tarde i de cop arribes tu, a vegades, em diuen “és que quan lo vaig a buscar és arribar jo, i se lia la catàstrofe”. Clar, probablement, quan arribes tu lo que vol és acaparar la teva atenció. Un nen petit no sap la manera correcta d’acaparar l’atenció. Moltes vegades aquestes conductes són una mica “mira’m estic aquí”.

Noemí: Per tant, hem d’entendre que amb això que li diem “portar-se malament” sempre hi ha un per què al darrere.

Idoia: Sempre hi ha un per què. Jo dic molt a les mares la pregunta del millón que és: “Què guanya el nen en aquesta conducta, no? Què està guanyant?”. Un pare m’explicava fa uns dies, eh, la nena s’havia sentat… s’havien sentat a taula i la nena no volia dinar. Deia “No vull i no vull i no vull i no vull” i va començar una lluita “me’n vaig de casa, me’n vaig de casa”. “Me’n vaig de casa” hi ha una edat que és molt típic. “I me’n vaig de casa” i lo pare me deia “jo estava fent una força per no aixecar-me de la taula” la nena va anar a l’habitació, trau la maleta i entrava a la cuina “mira vaig a marxar de casa, eh?” els pares en un esforç molt gran per no dir res van deixar la nena. La nena surt  pel passadís, obre la porta i va tancar la porta. Es van quedar tots “Que ho ha fet, que ho ha fet”. Pos bueno, en tres segons la nena va entrar a la cuina es va asseure a taula i va començar a menjar… clar, no li estava servint de res la conducta que estava fent; no guanyava res.

Noemí: Per tant, una de les primeres coses a fer, no sé si estaràs d’acord, Idoia, seria plantejant-se quan davant d’una mala conducta, plantejant-se què està buscant, no?

Idoia: Sí, què està buscant, què està guanyant i llavors donar-li o intentar donar-li per un altre costat.

Noemí: Per no entrar en competència directa que aquí no guanyem res.

Idoia: Exacte! No, a més, hem de tindre súper present que al moment que està la conducta o l’emoció en explosió, més val no entrar en lluita. Això s’ha de fer posteriorment.

Noemí: Bueno, mira està molt bé. Per tant, pregunta:” reflexionem què es el que vol aconseguir”, no? I amb això ja des d’aquí podrem plantejar-ho amb una altra emoció i segurament amb un resultat molt més positiu.

Idoia: Així és.

Noemí: Fantàstic, Idoia. Moltíssimes gràcies, un dia més.

Idoia: Molt bé, bona setmana.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close