“Sensació agredolça” a la federació d’ERC a les Terres de l’Ebre amb la proposició de llei del Fons Nuclear. D’una banda, celebren que incrementi el percentatge de recursos de l’impost a les nuclears que impactaran al territori, però temen que “a curt termini” serà “més difícil” que acabin tenint un impacte sobre les empreses i l’agricultura de la zona nuclear. “El Fons havia de ser un instrument de futur i s’ha convertit en una repartidora. És un frau de primera magnitud”, ha lamentat la diputada republicana, Maria Jesús Viña. També la diputada al Congrés, Norma Pujol, ha afegit que el Fons ja no és una eina transformadora i que els municipis de la zona I del Penta perden la competitivitat que els havien d’atorgar aquests recursos.
Les diputades d’ERC Maria Jesús Viña i Norma Pujol han lamentat que els Fons de Transició Nuclear deixi de ser “una eina transformadora” que donava “valor afegit” als territoris nuclears en termes de competitivitat per implantar noves indústries, així com que havia d’aportar uns recursos a “pimes, autònoms, pagesos, o cooperatives”. Viña ha lamentat el renaixement de la sociovergència a les Terres de l’Ebre i que la modificació legislativa s’hagi aprovat, juntament amb Ciutadans, per tres partits “amb representació mínima les zones nuclears”.
La diputada ha reconegut que els ajuntaments nuclears fa anys que “ingressen molts diners” d’aquestes instal·lacions i que “no han servit per reindustrialitzar i diversificar l’economia de la zona”. Conscients de per a què no ha de servir, les republicanes s’han mostrat preocupades per la gestió dels recursos que es faran amb la nova llei.
“Ara s’aprova un fons desvirtuat que ha perdut l’objectiu i l’essència”, ha afegit Pujol. “No sabem, què passarà, però sabem que l’any que ve els municipis de la zona II, els ajuntaments dels municipis, rebran els 500.000 euros directament. No les empreses, cooperatives i agents econòmics que estan patint a aquestes zones nuclears”, ha insistit Viña. Pujol ha assegurat que desconeixen què passarà amb els diners de la zona I. “Lluitarem per un model que ajudi al territori del tancament de les nuclears, per estar preparats quan això passi”, ha afegit la diputada al Congrés.
Inversió al Molló
Respecte d’una possible gran implantació industrial al polígon el Molló, les diputades asseguren en desconeixen detalls, i remeten al departament d’Empresa sobre aquesta informació. Pujol ha afegit que sap, com a regidora de Flix, que “hi ha moltes empreses que estan estudiant i valorant la seva implantació al nostre territori i que tenen com a punt de valor afegit l’aportació del fons nuclear. No ens podem permetre el luxe de perdre’l”, ha reivindicat.
Oportunitat d’unitat perduda
També d’agredolç ha qualificat el nou Fons Nuclear el diputat ebrenc d’En Comú Podem, Jordi Jordan. “Ens hauria agradat que es fes amb un consens ampli”, ha apuntat. El grup parlamentari va interferir i intentar fer de mediador entre la resta de partits. “No va ser possible perquè no es posaven d’acord. Vam retirar esmenes pròpies i vam votar a favor de les qüestions d’uns i dels altres o ens vam abstenir”, ha recordat. “Pensem que avui podríem estar donant tots una bona notícia de manera conjunta i demostraria maduresa territorial, de diàleg i consens i no va ser possible”, ha lamentat Jordan.
PSC i Junts qualifiquen “d’històrica” la llei del Fons Nuclear perquè augmenta la inversió i l’ha impulsat l’oposició
El PSC i Junts han qualificat de “dia històric” per a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona l’aprovació de la proposició de llei del Fons Nuclear que incrementa els recursos de l’impost que revertiran al territori i també el seu radi d’impacte. El diputat Joaquim Paladella ha celebrat que, des de l’oposició, s’hagin aconseguit 600 MEUR per als territoris nuclears, la meitat dels quals es repartiran els 18 municipis de la zona I (un 25% més del previst) i l’altra meitat 62 municipis de la zona II, els de menys de 12.000 habitants. Els diputats ebrencs de PSC i Junts han lamentat el vot contrari d’altres parlamentaris del territori i han acusat ERC de mentir i pressionar amb suposades inversions que la llei posa en risc.
Després de setmanes “molt intenses i de molta pressió (personal i política)”, com ha assenyalat el diputat socialista Joaquim Paladella, el PSC ha celebrat “haver aconseguit la inversió més important de la democràcia” que arribarà a les Terres de l’Ebre per iniciativa d’un grup parlamentari de l’oposició. El primer secretari del PSC a l’Ebre, Manel de la Vega, ha fet valer “el treball excel·lent” del diputat Joaquim Paladella, que ha liderat la proposició de llei, aprovada aquest dijous al Parlament, amb la qual s’ha modificat el Fons de Transició Nuclear i el seu impacte al territori.
El parlamentari ha lamentat que s’hagi acusat el PSC de “voler robar el futur de la Ribera d’Ebre”, quan el seu objectiu “era el contrari”. “Volíem portar més diners a la comarca i a tot el territori i ho hem assolit”, ha defensat. Paladella tampoc descarta que la xifra de 600 MEUR (que es repartiran en deu anys) augmenti perquè “els índexs de recaptació estan molt per sobre del previst, ja que les nuclears estan produint molta energia i més cara”. El parlamentari socialista ha recordat que l’impost es recaptarà mentre estiguin en marxa les nuclears i que aquesta és “una oportunitat històrica que el territori ha de saber aprofitar”.
El diputat terraltí ha remarcat “el destacat accent ebrenc” de la llei, ja que a més d’incloure nombrosos municipis que formen part de la zona II, s’ha introduït en la normativa una excepció perquè fora del radi d’impacte dels 30 quilòmetres de les nuclears, només en el cas de les Terres de l’Ebre es podran desenvolupar i proposar “projectes estratègics” que beneficiïn les quatre comarques. Aquests supòsits podran optar a un 10% del Fons (6 milions d’euros).
Dels 60 milions d’euros que poden arribar cada any, la meitat repercutiran en els 18 municipis de la zona I, una xifra que suposa un increment del 25% dels 24 milions d’euros inicials. Els altres 62 municipis de la zona II es repartiran 30 milions més. Perquè no es perdi ni un euro, si no es gasten en una de les àrees, es revertiran en l’altra.
Suposades inversions en risc
Tant el PSC com Junts per Catalunya han lamentat un darrer intent de pressió contra la proposició de llei del Fons de Transició Nuclear amb informacions periodístiques que alertaven d’una presumpta implantació industrial al polígon el Molló de Móra la Nova que es posava en risc amb la modificació de la normativa.
Paladella ha assenyalat que “hi havia projectes o promeses sense el reglament aprovat, també fora del radi dels 10 quilòmetres” i per això la nova llei és encara “més important” perquè no caldrà repartir recursos. “No hi ha cap mena de problema per fer els projectes que volien. No posem res en risc”, ha defensat el diputat socialista al Parlament.
La diputada de Junts, Irene Negre, ha assegurat que demanaran a Empresa i Treball “concreció” sobre el projecte que perillaria al Molló. “Si aquesta empresa està reflexionant en venir al territori, ara tindran més diners per poder estudiar el seu projecte, més que no pas abans. No té sentit que ara que tenen més diners, ara no vinguessin”, ha apuntat Negre. Des de Junts per Catalunya neguen que tinguin informació o detalls sobre aquest presumpte projecte i han denunciat que, de fet, l’IDECE (Institut pel Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre) va quedar relegat de les reunions per desenvolupar el reglament del Fons Nuclear en el moment en què Xavier Pallarés, exdelegat del Govern a l’Ebre, va assumir el càrrec de director de l’organisme.
Tant el PSC com Junts, veuen que darrere del rebuig d’ERC a la modificació del Fons Nuclear hi ha un repartiment previ dels recursos que potser amb la nova normativa salta pels aires. “No entenem, sinó, la reacció d’Esquerra, amb una lluita per activa i per passiva, amb manipulacions, males arts i mentides, per intentar aturar aquesta tramitació parlamentària. Per això sospitem que hi havia alguna cosa”, ha apuntat la diputada de Junts.
Paladella també ha remarcat que és la primera llei que delimita uns recursos exclusivament per a les Terres de l’Ebre (fins i tot deixant fora els municipis de la zona II de les Terres de Ponent, o del Camp de Tarragona en el cas dels projectes d’interès territorial). “Encara és més incomprensible que diputats ebrencs no hi votin a favor i encara més, que hi votin en contra”, ha recriminat.
ACN
