14.3 C
Amposta

Prou riure’s de la ciutadania

La mesa de consens ha celebrat la intervenció per ser la primera proactiva que es fa i recorda al Ministeri per la Transició Ecològica que és un pedaç i que en faran falta moltes més per no deixar el Delta a la seva sort. Penso que a la seva sort ja hi és, aquests pedaços no serveixen per res ni a curt ni llarg termini, és una despesa econòmica per no res

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

L’únic accés a les Salines, el Trabucador, el dilluns dia 12 de desembre, ha estat sobrepassat pel mar i ha fet encallar un camió que anava a les salines, un mal auguri per la barra quan és sobrepassada per l’aigua. Aquest incident no és l’únic, a principis del 2020 el temporal Gloria va fer desaparèixer part del Delta i les platges de la Marquesa, Riumar i l’Arenal, el 30 d’agost del mateix any la tempesta va trencar la barra, un any després, a principis del 2021 el Filomena passa per sobre la barra, el 23 de setembre del 21 el temporal, la pluja i els vents de gregal torna a trencar en tres la barra, i el més recent el 15 de març del 22 el temporal Celia torna a trencar la barra, la punta del Trabucador i del Fangar.

El cert és que aquesta situació en què es troba la barra no l’han provocat només els temporals, fa molts anys que l’Ebre ha anat perdent cabal pels transvasaments i pantans que fan disminuir la baixada de sediments a la desembocadura provocant una regressió brutal impedint la resiliència del Delta de l’Ebre. S’han de prendre mesures de manera urgent si el volem salvar, segurament el poc interès del govern de Catalunya i les minses ajudes del Ministeri per la Transició Ecològica fan que aquests tipus d’incidents siguin irreparables i es continuaran fins que no quedi Barra, la naturalesa no es pot governar. Les decisions tècniques que fins ara s’han pres per tornar la barra a la normalitat no han prosperat i si realment ho han gestionat els tècnics, els hauríem de posar en quarantena perquè no facin més disbarats i gastar-se ingents quantitats de diners a base de compactacions de sorra que el mar s’endú quan vol i, per tant, la feina i els materials no serveixen per solament ventar el greu problema de la barra.

En un article que vaig publicar en aquest diari l’11 de gener del 2021 poc després del Filomena, esmentava que la solució hauria de ser natural que es restaurés a través dels sediments que baixant pel riu, però no és actualment possible perquè els sediments que porta l’aigua cap al delta són unes cent mil tones anuals menys de l’1% del que portava anys enrere que eren entre 20 i 30 milions de tones anuals, abans de ser interromput el seu cabal per tantes barreres artificials com pantans, centrals hidràuliques o basses de reg que han malmès tota la biodiversitat del riu i el més important la baixada dels sediments. La barra és molt dinàmica, quan l’aigua l’empeny es mou endavant i endarrere per això la solució no pot ser sorra normal compactada perquè fem una barra rígida que és el motiu principal quan apreten fort els temporals o el vent de gregal no es mou, simplement es trenca. El millor per fer aquest compactament seria posar-hi sediments d’allà on queden retinguts i abocar-los al començament de l’última barrera del riu deixant que el poc flux de l’aigua els porti a la barra del trabucador per refer-la de forma natural, llavors la barra seria dinàmica no rígida i potser tindríem el problema resolt. La solució aquesta gran qüestió ha de ser ràpid, la resiliència del delta s’està acabant, cada cop està més enfonsat si no ens hi posem ja, ens quedarem sense Delta i seria una gran pèrdua pel territori i el món, però l’altre problema que tenim és que aquesta solució sense un pla B no es pot fer.

El Ministeri per la Transició Ecològica el 6 d’octubre d’enguany va fer moure més de 317.000 metres cúbics de sorra per abocar al Delta de l’Ebre, la punta de la Banya, l’Illa de Buda i el trabucador, abocaments reivindicats per la taula de consens que en demanen moltes més actuacions com aquesta. Les actuacions que demana la taula tenen un cost de més de quatre milions d’euros que són llençats al mar, tenim un gran forat i anem abocant sorra sense poder-lo tapar. La pregunta, vist tal com es gestiona fins ara, qui pren les decisions d’aquestes actuacions, els polítics o els tècnics. Si són els polítics que les prenen han trobat una gran mamella per anar xumant atès els precedents polítics espanyols, catalans, o municipals que ens diuen de manera clara que allà on hi ha diners o pressupostos d’envergadura són aficionats a fer de mags i fer-ne desaparèixer una part, si no fos així han de canviar la direcció tècnica perquè estan en un atzucac i no saben resoldre el problema. Per cert el ministeri ha aprovat un altre ajut d’1,2 milions d’euros per la barra, però si no es canvia la gestió per restituir-la, seran diners llençats com fins ara.

La qüestió principal per la restitució natural és el pla B, perquè després de tants anys de funcionament la salinera no en té cap. Esperar que els diners dels contribuents els resolguin els problemes no és la solució, quan es reparteixen guanys només i són els socis, per tant, han de voler resoldre el seu problema més que ningú i fer un pla B de sortida al mar, si l’haguessin treballat després de tants anys, ara ja el tindrien. En el primer article sobre la barra vaig esmentar que una solució fins que la barra de manera natural estigui totalment restaurada i que en l’àmbit econòmic segurament seria cost zero, parlar amb els sapadors de l’exèrcit que tenen mecanos per muntar passarel·les que poden suportar fins a vuitanta tones des de la salinera a la Ràpita i amb una bona negociació seria a baix cost o zero. Una qüestió política i un pas necessari a fer per tenir el pla B i resoldre aquest gran problema de la barra del Trabucador. Pensem-hi. Que passeu bones Festes sigueu feliços.

Joan Cunill, tècnic superior mediambiental

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -