14.3 C
Amposta

Prop de 200 pagesos i una vintena de tractors protesten a Tortosa per les traves a la crema de restes vegetals

Els agricultors fan una marxa lenta a la C-12, descarreguen rames a les rotondes i en fan cremes

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Prop de dues-centes persones i una vintena de tractors s’han manifestat aquest divendres a Tortosa, per exigir agilitat en la tramitació del permís de cremes de restes vegetals. Primer s’han concentrat davant la cooperativa Soldebre i d’allí s’han desplaçat a peu i en una marxa lenta per la C-12. A les rotondes han abocat rames i han fet allò que potser els prohibiran en uns mesos, cremar rama. Els pagesos i pageses estan cansats del menyspreu a la seva feina, a les “traves burocràtiques”, les “decisions de despatx” i a mesures que “entorpeixen la tasca” del sector i encareixen una producció ja amb uns costos disparats. La mobilització ha acabat a la nova rotonda de Jesús, municipi on s’ha gestat la protesta.

La manifestació dels pagesos d’aquest divendres a Tortosa es va gestar durant la darrera edició de la Fira de l’Oli de Jesús. Els problemes sorgits per rebre permisos i cremar rama han estat “la gota que ha fet vessar el got” i els agricultors han tornat a mobilitzar-se per protestar.

Unes dues-centes persones s’han concentrat a partir de les deu del matí davant de la Cooperativa Soldebre i han iniciat la marxa, a peu i en tractors, cap a la rotonda del pont del Mil·lenari, a la carretera C-12. Allí s’ha fet la primera aturada. S’han bolcat restes vegetals, que s’han escampat a la rotonda i al mig de la carretera i un munt s’ha encès entre els aplaudiments dels assistents. De restes, de rames, se n’han anat abocant al llarg de tot el recorregut, fins a la nova rotonda d’accés a Jesús, on s’ha tancat la mobilització amb els parlaments.

La manifestació ha estat organitzada per Unió de Pagesos i hi ha participat el responsable d’organització, Carles Vicente, el coordinador a les Terres de l’Ebre i responsable de sectors agrícoles, Miquel Piñol, i el coordinador nacional del sindicat, Joan Caball. Caball ha reconegut que la pagesia està “tipa” i cansada de “menyspreus”, sobretot després d’uns anys de preus baixíssims i uns costos que no els permeten guanyar-se la vida. “Hi ha accions i decisions que es prenen des d’un despatx sense pensar en la realitat de l’agricultura i l’entorpeixen, com és el cas de les cremes que per sentit comú hauria d’estar resolt”, ha reivindicat el coordinador sindical.

Causes sanitàries i incendis

Els sindicats agraris van aconseguir que els grups del Congrés de Diputats rectifiquessin la llei que els prohibia cremar rama de manera generalitzada, una modificació inclosa en la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular. L’última rectificació preveu autoritzacions excepcionals per cremar restes vegetals per “causa sanitària” – s’han de justificar plagues als cultius- o per risc d’incendi, però amb la “interpretació” de cada administració que ha d’emetre el permís, s’ha perdut agilitat a l’hora de poder rebre el permís, que abans es demanava i concedia l’ajuntament de fora fàcil.

“La realitat és que les administracions haurien de ser més àgils i que torni a ser com era fins ara. Tothom el rebia i quan feia vent per exemple, s’avisava si no es podia i tothom complia estrictament”, ha recordat Joan Caball. Per al coordinador d’UP, aquesta situació és fruit d’una mesura “posada en una llei que no tocava” i per part de “diputats i diputades que desconeixen el sector”. “És una norma amb pretextos mediambientals, però la realitat és que no hi ha respostes ràpides i àgils en una qüestió que no era un problema”.

La “tempesta perfecta”

La normativa no ha fet més que “sumar burocràcia” a un sector molt tocat que va enllaçant campanyes de preus baixos, més despeses, un cost de l’energia que ha incrementat un 77%, i les pèrdues per la sequera, les pedregades o les gelades. “Els primers a abandonar seran la gent jove, que no hi veurà futur”, ha advertit el coordinador del sindicat agrari. “És la tempesta perfecta”, ha afegit.

L’abandonament, de fet, és un sentiment que pren força. Joan Galcerà ho reconeix. “Plegarem per inèrcia perquè del nostre sector tots mengem, no ens defensa ningú, però pagar i traves, tantes com calgui. Així no podem anar”, ha lamentat aquest pagès de Paüls (Baix Ebre). “Les finques s’hauran d’ermar, s’hauran de perdre, no tenim sortida”, ha rematat.

Més costos, menys sostenible

Per a Mariano Botella, pagès de Jesús, el problema de fons torna a ser “econòmic”. “Si necessitem una trituradora val diners, una despesa addicional. Sempre anem en l’aigua al coll, només ens falta això”, ha advertit Botella.

De fet, els agricultors també assenyalen la contradicció de restringir les cremes agrícoles perquè generen emissions i fer-los triturar les restes agrícoles amb màquines que necessiten combustibles fòssils. “Pensen que fem CO2 cremant, però la trituradora necessitarà 80 o 100 litres de gasoil cada dia”, ha detallat José Luís Cervera, pagès de Jesús. De fet, calculen que comprar una d’aquestes màquines (val 14.000 euros) i fer-la servir, pot suposar un increment del cost de producció de 1.500 euros per hectàrea.

“Des dels governs ens estrenyen més i la solució és que paguem. Ara no podem fer foc perquè resulta que som els que contaminem. Els vaixells i avions i les empreses grans, no”, ha denunciat Galcerà. Cervera també ha criticat que es faci “la política davall d’un florescent” i ha animat a “xafar més el territori”. “Els que coneixem la terra estem cremats pel sol i els que fan les lleis estan emblanquits”, ha ironitzat.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -