14.3 C
Amposta

Promotors de parcs solars s’interessen pels terrenys cremats de la Ribera d’Ebre

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Empreses i promotors vinculats a l’energia fotovoltaica es plantegen tirar endavant nous parcs fotovoltaics en terrenys agrícoles i forestals de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, i especialment en terrenys afectats per l’incendi que va calcinar més de 5.000 hectàrees el passat mes de juny. El nou decret regulador de les energies renovables a Catalunya del passat mes de novembre obre la porta a la proliferació de nous parcs en terrenys fora de proteccions ambientals. Els alcaldes ja han mostrat la seua inquietud davant la possible proliferació d’estes instal·lacions i demanen un model de consens i dialogat abans que s’aproven els primers projectes.

Alguns promotors de parcs fotovoltaics han sondejat ja el terreny i han establert els primers contactes amb desenes de propietaris de parcel·les forestals i agrícoles de la comarca de la Ribera d’Ebre. La zona és idònia, ja que les instal·lacions compten amb les línies d’evacuació i subestacions elèctriques que ja utilitzen altres centrals productores, com ara la nuclear o les hidroelèctriques dels embassaments. Segons ha pogut saber este setmanari, en les primeres negociacions les empreses energètiques oferixen un contracte d’arrendament de 1.000 euros per hectàrea als propietaris i durant un període de trenta anys, si finalment s’acaben construint els parcs.

L’escassa rendibilitat d’algunes explotacions agrícoles, la presència de camps abandonats i la dificultat de reactivar terrenys afectats per l’incendi del mes de juny han despertat ja l’interès de diversos agricultors i propietaris. Tot i això, des dels ajuntaments, la possible proliferació d’estos parcs sense control es veu amb preocupació i es demana que les administracions tinguen marge de maniobra per a poder regular i consensuar quines zones podrien acollir estes instal·lacions, i amb quines condicions.

Un dels alcaldes més crítics amb l’oferta dels promotors fotovoltaics és Joan Juncà, batlle de la Torre de l’Espanyol. Segons Juncà, “la situació complicada que viuen molts pagesos fa que es plantegen acceptar l’oferta” i això “obre les portes a les propostes de voltors que tornen a sobrevolar el territori per a portar en este cas plaques solars de forma massiva”. En la mateixa línia del que defensen diverses plataformes a la Terra Alta amb els parcs eòlics, Juncà assegura que “estes instal·lacions no solucionen els problemes del territori sinó que acaben accentuant el despoblament”. “Els ajuntaments podrem cobrar molt d’IBI amb els nous parcs i ser més rics, però seguirem perdent gent”, conclou.

Més moderat es mostra l’alcalde de Flix, on hi ha la majoria d’hectàrees afectades per l’incendi del juny. Francesc Barbero, que recentment ha estat nomenat nou president de la Mesa d’Alcaldes de l’Energia (Made), assegura que “els ajuntaments han de tenir marge de maniobra” a l’hora de gestionar la implantació de nous parcs solars i defensa que “qualsevol tramitació per a tirar endavant estes instal·lacions ha de tenir un consens amb el territori, un model dialogat i unes condicions clares”. Barbero ha admès que amb el nou decret del passat mes de novembre de regulació de les energies renovables, hi ha “una fase incerta sobre què poden fer i què no els ajuntaments” i, en este sentit, des de la Made s’encarregarà un estudi jurídic al voltant de les competències que puguen tenir els governs locals al voltant d’estes instal·lacions en terrenys privats.

Tot i això, Barbero assegura que a la Ribera d’Ebre hi ha “un compromís” amb el desenvolupament de les energies renovables i, per això, assegura que estan “oberts a noves instal·lacions sempre que es puguen desenvolupar amb un procés de diàleg i consensuat, amb una ordenació coherent i sense massificació”. “En la mesura que siguen instal·lacions actives i que generen ocupació, poden ser positives”, destaca Barbero. Pel que fa als terrenys afectats per l’incendi, l’alcalde de Flix assegura que la preferència és sempre “la reactivació dels terrenys agrícoles” que eren productius abans del foc. A la vegada, però, defensa que “pot ser preferible la implantació d’un parc sostenible i actiu, als camps de cultiu abandonats” i que puguen afavorir proliferació d’incendis forestals i la seua propagació.

Regulació urbanística

L’interès dels promotors pels terrenys del nord de les Terres de l’Ebre no ha passat tampoc inadvertit per la Generalitat. El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, en declaracions a la Cadena SER, ha desvelat que fins i tot es va comentar en la darrera Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE). Segons Pallarès hi ha l’acord de crear “una regulació, com un pla director per tal de delimitar les zones on es puga construir els parcs solars, i on no es puga”. “Hem de regular-ho, perquè si no, ho podríem malmetre absolutament tot”, ha admès.

Font: Setmanari l’Ebre

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -