La Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre serà l’escenari, el divendres dia 28 de febrer (19.30 h), de la presentació de la biografia «Martí Rouret. L’Escala, Móra d’Ebre, Barcelona, Mèxic», a càrrec de l’escriptor i polític gironí Rafel Bruguera i editada per la Fundació Josep Irla. Es tracta d’una obra que també inclou articles i poemes del mestre i polític republicà que, des de Terres de l’Ebre, arribaria a ser sotssecretari de la Presidència de la Generalitat entre el 1936 i 1939. A Móra d’Ebre, Corbera d’Ebre, Tortosa -i també a El Catllar, al Tarragonès-, Rouret va exercir de mestre i va iniciar la que seria una fructífera carrera política. La presentació del llibre, organitzada per l’Associació Cultural La Riuada i la Fundació Josep Irla, comptarà amb la presència de Josep-Lluís Carod-Rovira, exlíder d’Esquerra Republicana de Catalunya i exvicepresident de la Generalitat; Joan Launes, president de l’Associació Cultural La Riuada; Cinta Agné, portaveu d’ERC a Móra d’Ebre; Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla; i l’autor del llibre, Rafel Bruguera. Es lliurarà gratuïtament un exemplar del llibre a tots els assistents. La publicació consta de dues parts, la biografia i un recull de 105 poemes i articles de Rouret; el pròleg va a càrrec de Carod-Rovira i l’epíleg de José Maria Murià, nebot de Martí Rouret.
Rouret (L’Escala, 1902 – Ciutat de Mèxic, 1968) es va criar a l’Escala (Alt Empordà) i després del seu pas per Móra d’Ebre va ocupar destacats càrrecs de la Catalunya republicana, tot convertint-se en estret col·laborador i home de màxima confiança del president Lluís Companys. La derrota republicana a la Guerra Civil va portar Rouret a l’exili, primer a França i finalment a Mèxic, i al 1954 va ser un dels impulsors de l’elecció de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat. Durant la seva carrera polifacètica també va impulsar diferents publicacions.
Rafel Bruguera, actualment diputat al Parlament de Catalunya (PSC i Units per Avançar) i exalcalde de l’Escala, detalla quin protagonisme van tenir les terres tarragonines en la vida de Rouret: «Móra d’Ebre va ser un punt clau per a la seva carrera fructífera, el recorden molt. Hi va arribar al 1926 per ser mestre del Centre Instructiu Democràtic (CID) i l’any següent es convertiria en el director i empresari de l’escola; també va ser mestre a Corbera d’Ebre, Tortosa i el Catllar». Segons l’autor del llibre, «el CID era un centre privat que havia fundat la Joventut Republicana i Rouret encaixava molt amb la filosofia de l’escola, que era laica, moderna i participativa. Era privada, però amb vocació pública i va ser un centre d’agitació cultural perquè també feien teatre, excursions, ballaven sardanes…»
Rouret també va fundar la revista mensual La Riuada i L’Ideal de L’Ebre «i a partir d’aquí va fundar la Federació Republicana Federal Socialista de la Ribera d’Ebre, que després s’integraria a ERC». També va ser regidor i alcalde de Móra d’Ebre com a president de la gestora municipal. La carrera política la seguiria quan «va ser escollit diputat a la Diputació Provisional de la Generalitat, que eren els encarregats de redactar l’Estatut de Núria, i després va ser diputat per Tarragona. Més tard, va fer pràcticament tota la carrera política a Barcelona, on seguia com a diputat per Tarragona i s’ocupava de temes tarragonins». Per aquest motiu, segons Bruguera, «els fets d’octubre del 34 l’agafen a Tarragona, és empresonat i detingut allà, en el vaixell ancorat Manuel Arnús».
Bruguera considera que el càrrec de sotssecretari de la Presidència de la Generalitat va ser el «més important i llarg» que va ostentar, era una tasca «de màxima confiança de Lluís Companys, durant tota la Guerra Civil en va ser la seva mà dreta». Va començar a preparar aquest llibre al 2015 mitjançant el «treball de recerca i de buidatge d’hemeroteca de notícies i articles» i endinsant-se a «arxius de referència» com el del Parlament de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, el de Salamanca i els d’àmbit més local com els de l’Escala o Móra d’Ebre. Bruguera, que com a contacte familiar de Rouret ha tingut el seu nebot resident a Mèxic, José María Murià, considera que «la part més complicada del llibre va ser el que tracta l’expedient i la repressió per haver entrat a la maçoneria, al 1938. He necessitat l’ajuda d’un expert en aquest tema».
Redacció – J. V.
