NotíciesOpinió

Perdent l’esperança 

Aquests dies he estat parlant de política amb un amic professor d’un Institut del nostre territori. Mestre de tendència progressista i “esquerranós”, tal com marca els canons socials del que ha de ser un membre d’aquesta professió. Doncs aquest il·lustre membre de la comunitat educativa em deixava caure una perla per emmarcar. En poques paraules em deia: que per a les eleccions municipals no feia falta tenir bons candidats. La sorpresa meua fou majúscula, no pas perquè fos professor que en veritat ja era per estar, sinó perquè venia des de la part del pensament progressista.

La meua resposta fou concisa i contundent. Llavors no ens queixem quan omplen la carretera nacional 340 de rotondes, quan es desvien els diners destinats a un institut d’una altra ciutat, quan per exemple, no hi ha pressupost per arranjar l’anell viari de Delta de l’Ebre. Llavors, dic jo, no ens queixem tant ni protestem, si permetem que els nostres partits polítics no saben buscar candidats idonis per les nostres respectives poblacions.

Certament, davant d’aquestes mentalitats que campen al llarg i ample del territori ebrenc, poca esperança ens queda per a un territori millor: on els joves es puguin quedar a viure i formar una família, on puguin trobar una faena digna i ben remunerada, i on puguin realitzar els seus objectius i somnis de la seva vida. I és que! al final de veure tanta intel·ligència i fe entre nosaltres, em passa com aquella cançó de Rem, anomenada “Losing my religion“. La crua realitat del dia a dia et fa perdre l’esperança i la fe de viure en aquestes terres tan fantàstiques.

Batiste Forcadell

Des de la República dels Alfacs.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close