NotíciesOpinió

Passions Virtuals

En l’època daurada del romanticisme, allà a finals del s. XVIII, els poetes i els escriptors europeus intentaven seduir les seves estimades mitjançant cartes i missives als diaris més importants. Així, amb aquelles cartes d’amors declarats, d’estima inconfessable i passions desenfrenades, feien arribar les seves intencions passionals a les seves destinatàries. Normalment, de classe noble i aristòcrata. Marqueses, duquesses, princeses entraven al joc. Aquestes responien amb altres cartes i correspondències carregades d’intencions d’amors i nits de passions infinites. L’exemple més clar el tenim amb l’escriptor francès Honoré Balzac i les seves cartes d’amor a la seva estimada duquessa russa.

De vegades em pregunto si amb les noves xarxes socials, tipus facebook o whatssapp estem recuperant aquella època del romanticisme daurat. Persones que no es coneixen de res i segurament mai arribaran a veure’s. De sobte, comencen a escriure’s apassionadament mitjançant aquestes noves tecnologies de la comunicació. Sense pensar-ho i d’una manera espontània, esporàdica i causal naixen amors furtius, virtuals i anònims. Amors que mai sortiran a la llum ni es faran públics. Amors que només existeixen en les llargues nits virtuals dels temps actuals.

I que millor per aquests amors virtuals, de passions amagades, d’hedonisme silenciós, que escoltar al cantant sicilià, Franco Battiato, i la seva cançó “Yo quiero verte danzar“, imaginant nits de lluna plena, ballant damunt la sorra vora la mar, mentre els dos llavis es fusionen en una unió infinita.

Batiste Forcadell

 

 

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close