Fran R.- Ahir va ser el tret de sortida de la campanya electoral, que a les Terres de l’Ebre es tradueix en 164 candidatures per 52 pobles. Aquests dies, a moltes cases es discutix de política i a qui votar. Però n’hi ha una a Amposta, que sembla que aquestes discussions queden aparcades. O almenys això diu la Paquita Roiget, que el proper 26 de maig veurà com dos dels seus tres fills es presenten a dues alcaldies.
Es tracta d’Adam Tomàs i Sònia Tomàs, qui concorreran per guanyar els consistoris d’Amposta i Masdenverge, respectivament, pel partit Esquerra Republicana de Catalunya. “L’Adam es va començar a interessar per la política quan va iniciar el moviment contra el transvasament. Sònia fa temps que treballava pel partit a les Terres de l’Ebre”, comenta Paquita.
Però la política a casa no ha afectat tant la vida diària de la Paquita, com es podria suposar. “Jo he tingut una botiga 50 anys, em coneix tothom, m’han comprat gent de tots els partits polítics, tinc molt bones amistats a Amposta i Masdenverge, ningú pot dir res de mi, no m’agrada criticar”. I és que com ella diu, a casa no es parla de política “ni a l’hora de dinar”, ja que el poc temps que passa amb els seus fills, preferix parlar d’altres coses, i no perquè no estigui d’acord entre ells, sinó per no traslladar a la taula el nerviosisme i crispació que viu el país actualment.
Un passat republicà
Segons comenta la matriarca dels Tomàs i Roiget, els seus fills no es van interessar per la política pel seu passat familiar, tot i que tenen un de ben interessant. Els avis de la Paquita va ser republicans que van patir la repressió durant la Guerra Civil i fins i tot, un dels seus fills – és a dir, un tiet seu-, va acabar en un camp de concentració a França i exiliat de per vida.
També un avi de l’Adam i la Sònia, va ser un dels joves soldats que van nodrir la Lleva del Biberó durant la Batalla de l’Ebre. Potser, aquest ADN republicà ja el portaven de sèrie i ha tornat a florir 80 anys després, per diferents problemàtiques. Les causes canvien però sembla, que no la sensibilitat. Paquita tampoc va tenir una vida fàcil a la postguerra, marxant amb la família a Barcelona per buscar feina, i tornant a l’Ebre, perquè com bé diu “teníem amics i almenys no ens faltava de menjar”.
Votar a la persona
Ara, en plena veda electoral, la mare dels dos alcaldables reconix que tocarà pencar en el que ells necessitin i que sap, que ara toca estar fent política, però algun dia “tot això passarà”. Amb 69 anys, sap que en l’exposició pública “he de mantenir el tipo“, i que els rumors o comentaris que pugui sentir per la notorietat o treball dels seus fills, “se passa com passa”. “Si tens fills algun dia ja sabràs lo què se sent”, respon. La virtut de la prudència, vessa en les paraules de la Paquita.
Finalment, davant la pregunta de si sap ja qui votarà el 26 de maig, la masdenvergenca solta un clàssic, concís i congruent comentari: “a les municipals, jo voto a les persones”.
