EbreNotícies

Pagesos i caçadors de Poble Nou del Delta comencen a utilitzar drones per espantar els flamencs dels arrossars

El dispositiu està pendent de rebre l'autorització estatal per poder operar de nit i ha de permetre valorar de forma més acurada els danys sobre les collites

Redacció.- Els drones espantaocells aterren al delta de l’Ebre. Després d’una exitosa prova pilot, la societat de caçadors i la comunitat de regants de Poble Nou del Delta han contractat els serveis d’una empresa especialitzada, Ebredrone, per foragitar els flamencs i altres espècies d’aus que provoquen danys al conreu d’arròs. La idea, és que puguin sobrevolar els camps totes les nits al llarg del mes durant el qual germina i es desenvolupa l’arròs. Al mateix temps, poden ajudar els pagesos acreditar de forma acurada la valoració de danys per sol·licitar compensacions a l’administració gràcies a la geolocalització de les aus i el mesurament del temps que romanen als arrossars, gràcies també a les gravacions amb una càmera tèrmica. El dispositiu, però, encara no s’ha pogut desplegar plenament a l’espera de rebre el permís estatal per poder efectuar vols nocturns.

Canons d’aire comprimit, coets, cridaneres llums blaves intermitents o els mateixos pagesos recorrent els cordons dels arrossars per fer fora les aus dels camps amb la seva presència. Fins aquests moments, els mètodes per espantar espècies d’aus –protegides i cinegètiques- dels camps d’arròs recentment sembrats eren múltiples però, a mig termini, poc efectives. “El flamenc se socialitza cada cop més i, per molt que vagis, ja entén que estàs allí, que no li fas res, que vols que se’n vagi i canvi d’arrossar a arrossar convertint-se en un problema greu per a nosaltres”, relata el president de la Societat de Caçadors de Poble Nou, Josep Sancho.

Situats en una zona “privilegiada”, entre la Punta de la Banya i les llacunes de l’Encanyissada i la Tancada, els pagesos del nucli Poble Nou han de conviure amb una rica varietat d’espècies d’aus. Els flamencs, una de les més singulars que habiten l’espai natural, solen confondre els arrossars inundats amb les llacunes i, amb les potes i el bec, desarrelen l’arròs recentment plantat. Això porta molts productors a reclamar compensacions a l’administració per replantar, en aquells casos que es detecta a temps. Després de desplegar l’any passat vigilància nocturna i diürna als camps fent també ús de coets, ara veuen els drones uns aliats eficients. Enguany, alerten pagesos i caçadors de Poble Nou, se’n veuen més exemplars del que és habitual.

El mètode, segons va revelar d’entrada la prova pilot, resulta especialment efectiu. “Va molt bé perquè ens permet localitzar grups de flamencs que malmeten la collita, els podem quantificar, determinar el temps operacional i l’espai de cultiu. Hem incorporat sensors perquè el drone pugui localitzar els animals a 50 o 70 metres i amb senyals d’alerta fer que surti del camp”, explicita Pau Jornet, director tècnic d’Ebredrone. Bona part d’aquesta efectivitat, afegeix, ve donada per la seva rapidesa, la capacitat de recórrer distàncies importants en molt poc temps evitant els recorreguts que fan els pagesos pels cordons de les finques. El pla d’actuació preveia sobrevolar, monitoritzar i controlar els arrossars durant unes 30 nits, justament en el període amb el camp inundat i abans que la planta despunti per sobre de l’aigua.

L’empresa, en marxa des de fa sis anys i amb seu a Amposta, defensa que l’aplicació d’aquesta tecnologia al món agrari de les Terres de l’Ebre pot suposar una revolució en tots els àmbits. Així, exemplifica el seu CEO, Èric Esteban, l’ús de drones pot arribar a reduir pràcticament a la meitat el cost d’entre 120 i 150 euros l’hora que pot tenir per a un pagès sortir amb el tractor a aplicar tractaments al camp. “Vas amb cotxe i el pots carregar al maleter. No calen grans maquinàries circulant pel Delta. Facilita el tractament i l’operativa”, apunta. A banda de possibilitar preevaluacions de camps, plagues o malalties, poden aplicar tractaments en punts localitzats i evitar el treball extensiu, amb les millores ambientals, de qualitat i estalvi energètic que això suposa. “Totes les vessants econòmiques d’una feina el drone les redueix i és sostenible, no contamina, ni embruta, ni fa soroll”, tanca.

Però malgrat aquesta viabilitat tècnica, econòmica i administrativa, la lentitud burocràtica podria acabar impedint que durant aquesta campanya es pugui desplegar completament el dispositiu. “Durant el dia, quan més defensa tenim, pot anar el pagès o nosaltres mateixos i a simple vista els veiem, el drone ja pot funcionar. Però de nit, quan no tenim visió nocturna, el necessitem i ara no el podem fer volar”, lamenta Sancho. I és que, a banda de disposar de lla llicència d’operadors per part de l’Agència Espanyola de Seguretat Aèria (AESA) i tramitar una sol·licitud al parc natural del delta de l’Ebre detallant el pla de vol i les zones d’actuació, els enlairaments nocturns requereixen un permís especial de l’autoritat estatal que pot trigar fins a sis mesos i encara no ha arribat. “Estem aturats i no podem donar solució al problema”, insisteix el president dels caçadors.

Per als pagesos, a més, l’ús d’un drone equipat amb càmeres tèrmiques i que és capaç d’enregistrar durant la nit també la presència dels animals resulta especialment útil per fonamentar les seves reclamacions de danys davant la Generalitat. “Ens permet geolocalitzar l’animal, saber l’hora, quantitat i temps dins de la parcel·la. Es pot fer bé la valoració de danys i ser més objectius”, apunta Sancho. Flamencs, principalment, però polles blaves i espècies cinegètiques com les fotges, són objecte des les reclamacions dels arrossaires. Lamenten, però, que l’administració catalana -tant el Departament de Territori com el d’Agricultura- no s’impliqui a fons a l’hora de fer front a un problema que regula directament i per al qual limita el marge d’acció dels afectats, oferint únicament unes compensacions que consideren del tot insuficients.

“Podem ser més objectius en les reclamacions de danys i sobre la pressió que suportem els agricultors. Volem que s’adonin de la realitat. Sembla com si aquí no tinguem res: quan toca a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb els senglars sí. Aquí els flamencs no existeixen quan es van a anellar o els fem fotografies. Quan són dins als camps, res”, conclou.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close