Opinió

Orígens amb posat postu

Jaume Guzman

El terme postureig segons el Centre de Terminologia de la Llengua Catalana significa “actitud de mostrar un comportament o uns gustos determinats, generalment a les xarxes socials ‘digitals’, amb la intenció de fer-se veure”. Bé, aquesta segona edició Viu los Orígens a Sant Carles de la Ràpita ha quedat constatat com les eines i els canals de comunicació digitals han adquirit unes dimensions sociològiques potents des del punt de vista de la comunicació.

Per als que ens afalaga investigar i analitzar l’anàlisi crític del discurs i la semiòtica, aquest retorn als orígens on purament serveix per reivindicar el passat més recent de la població marinera mostrat a través del record, reviscolat al present i descodificat com a escenificació del passat per la pròpia ciutadania ha estat, en conseqüència, un clar exemple de l’atracció que han experimentat les diferents xarxes socials digitals des del punt de vista de la presència i visibilitat.

Si en aquesta edició ha esclatat una plataforma social digital, sens dubte, ha estat Instagram. Precisament, en aquesta aplicació que permet als usuaris retratar-se, molt sovint aplicar filtres i marcs i, finalment, mostrar-les amb la única finalitat de declarar conditio sine qua non “jo he estat aquí”. Però preguntem-nos, què volem que transmeti la imatge? Promocionem la bellesa de l’ésser humà o tot el que envolta el voltant de la representació? Quina informació rellevant ens aporta? En síntesi, es materialitza el moment però no existeix continuïtat en l’espai-temps.

Per aquest fet vull acostar-m’hi a la paradoxa que recordem un passat amb uns costums viscuts però, efectivament, posant sobre la societat actual la realitat més immediata. Els temps han canviat per sempre més. A tall d’exemple, l’historiador israelià Yuval Noah Harari al llibre titulat 21 lliçons per al segle XXI deixa ben palès a la pàgina 410: “És fascinant i espantós veure com les persones es passen incomptables hores construint i embellint un jo perfecte online, quedant fascinades per la seva pròpia creació i la confonen amb la veritat sobre elles mateixes”. I afegeix: “el 99% d’allò que experimentem mai no passa a formar part de la història del jo. El nostre jo de fantasia tendeix a ser molt visual tot i que les nostres experiències siguin, en realitat, corpòries”.

Una vegada més hem descobert com ha guanyat el poder de la representació per sobre de les històries escrites. Però bé, el més considerable d’aquest esdeveniment és que s’ha fet barri i consegüentment poble. S’ha tornat a la procedència però amb altres tècniques comunicatives.

Jaume Guzman

Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close