El racó de l'economista

OHL, surt del purgatori

Un dels valors que aquest any em porta descol·locat és la constructora OHL, la joia de la corona de l’imperi de Villar Mir. Certament, és un valor que en el darrer lustre ha patit una davallada considerable en el seu preu. Els excessos del sobreendeutament per l’aposta d’un creixement a base de palanquejament al final va passar factura a la cotització. Lluny queden els seus màxims ara fa un lustre.

És cert que al començament de l’any les accions d’OHL han estat espectaculars,una revalorització aproximadament del 40 per cent. Probablement l’entrada de Fondos Internacionals al capital de l’empresa constructora ha tingut part de culpa, a part, com sempre, de rumors de compra, entrada d’accionistes de referència, o algun xinés inversor. Ja se sap, comprar amb el rumor i vendre amb la notícia.

Mentrestant, les veles japoneses indiquen que continuarà pujant una bona temporada. Recorregut a l’alça ho té i molt que ho té. I la veritat, observant l’evolució de darrer mes d’OHL i Quabit, sembla que aquest semestre el totxo serà un sector que donarà alegries als petits inversors. També és cert que els preus d’aquestes companyies van arribar a preus que feien riure. I curiosament les dues, ara mateix, tenen enamorats a un parell de famílies molt riques de Mèxic, Carlos Slim per Quabit i la família Amodio per OHL. Probablement matrimonis de conveniència però mentre estiguin festejant segur que els Fons d’Inversions que operen a curt, no faran de les seves, sobretot, en OHL que la tenien controlada i mil·limetrada. Com per exemple: el Fons d’Inversió Marshall que ni se sap el que arribat a guanyar venent a curt en la constructora del Marqués.

Batiste Forcadell

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close