De fet, la comarca del Baix Ebre és la comarca catalana que en té més i en va ser pionera. Les sis centrals eòliques en funcionament, situades justament entre Tortosa i el Perelló, sumen 159 aerogeneradors. “La comarca té una densitat de parcs eòlics incomparable amb qualsevol altre punt de Catalunya i no entenem que ara que es vol tornar a potenciar l’energia eòlica, es tornin a posar al mateix lloc. Hi ha d’haver equilibri territorial amb aquest tema”, ha demanat Rosa Díaz, portaveu de la nova plataforma. “No pot haver-hi tanta concentració, calen unes quotes i una manera de repartir més objectiva. Estem totalment a favor de l’energia eòlica però no que estigui tota al mateix lloc”, ha afegit.
El model que es proposa ara en aquest entorn és el de centrals amb menys molins però de mides gegantines. La central La Mola preveu mitja dotzena de molins de 5 MW cadascun, de 115 metres d’altura de boixa i 170 metres de diàmetre de rotor –una potència total de 30 MW-. Els parcs Serra de la Creu 3 i 4 són idèntics. Tindran 9 aerogeneradors cadascun, de 5,5 MW, amb torres de 120,9 metres i rotors de 157 metres de diàmetre. Cada parc produirà 49,40 MW, just al límit del 50 MW que obligaria a demanar l’autorització a l’administració estatal.
Les tres centrals estan en el primer tràmit per rebre l’informe de viabilitat de l’emplaçament per part de la Ponència d’energies renovables. La plataforma veïnal, que lamenta haver conegut aquests projectes a través dels mitjans de comunicació, s’han posat a treballar a contrarellotge per poder presentar al·legacions i informes contraris en aquest tràmit. “Ho han presentat sense avisar i ara els terminis d’al·legacions són curts. Estem a temps per recórrer a la Ponència ambiental un parell de projectes però intentarem igualment presentar les nostres opinions al respecte i esperem que les tinguin en compte”, ha explicat la portaveu de Salvem Torrefullola i la Mola.
Adverteixen que els gegantins aerogeneradors es projecten molt prop d’una zona amb molts habitatges dispersos, on molts veïns hi viuen tot l’any, i que afectaran zones d’interès faunístic, per la presència de l’àliga cuabarrada i altres espècies protegides, així com el paisatge “de pinars, camps d’oliveres centenàries i elements de pedra en sec”. “És veritat que fa uns anys alguns cultius es van abandonar però alguns molins es posen al costat de finques que s’han recuperat, amb oliveres centenàries precioses”, ha destacat Díaz.
De moment, han contactat amb l’Ajuntament del Perelló, que no preveu presentar informes desfavorables als projectes per què els parcs no estan prop del nucli de població, i esperen una reunió aviat amb l’Ajuntament de Tortosa que veuen, d’entrada, “més receptiu” a fer seus els arguments de la plataforma. “Potser podrien tenir en compte la nostra opinió perquè encara s’estan informant però ens fa por que els quedi molt lluny i perdem força davant d’ells, tot i que la Torre Fullola és dins del seu terme”, ha explicat Díaz.
L’antic poblat de Fullola, havia estat refugi dels habitants del Perelló davant els atacs dels pirates a la costa. Les primeres referències documentals són del segle XIII, de l’any 1208, amb una carta de poblament segons els Costums de Tortosa que va donar Ramon Montcada a Pere Nebot. Conserva una torre cilíndrica de defensa, d’uns 20 metres d’alçada que originalment era més alta, i l’estructura de l’església amb elements gòtics i diversos hàbitats antics reutilitzats o enrunats. “No només no fan res per rehabilitar aquesta torre, que fa mal al cor com està, sinó que espatllen el paisatge i mai podrem tenir una zona d’interès històric i cultural que la gent pugui visitar, que és el que hauria de ser”, ha defensat Rosa Díaz.
