De Bon Matí

No sempre l’arribada d’un bebè és una bona notícia (text i àudio)

Noemí Alquézar.- Esperar un fill és una bona notícia, però no sempre per a tots els membres de la família, i si no que li preguntin a algun germà gran.

D’això hem parlat aquesta setmana amb la nostra psicòloga  Idoia Balagué.

Noemí: Una setmana més que parlarem de nens i per fer-ho tenim a Idoia Balagué la nostra psicòloga especialitzada en Educació. Bon dia, Idoia.

Idoia: Bon dia.

N: Benvinguda un dia més.

I: Gràcies.

N: Bé, avui parlarem dels germans.

I: Sí.

N: O no. És a dir, de tenir-ne o no tenir-ne o com encarar el tema quan ja en tenim un a casa. Com ho encarem això?

I: Bé, dependrà molt de la situació, de l’edat que tingui aquest que ja està a casa, com prendre aquesta decisió si és que els pares ho comuniquen o no, ho comuniquen amb posterioritat. Canvia molt i de fet és un tema que em va sorgir en la idea de parlar més que res perquè van venir uns pares molt preocupats a preguntar-me que havien decidit buscar el segon nen i el nen té un disgust enorme.

N: És que això pot passar. Donem per suposat que el nen s’ho ha d’agafar amb il·lusió que tindrà un germanet i és clar, més d’un ja veu que allò li treu protagonisme.

I: Exacte. Cada nen és un món igual que cada adult és un món i també canvia molt la relació que cada nen tingui amb els de casa i per tant, també la idea que ell hagi d’introduir algú dins d’aquells membres i ell. Llavors és molt diferent.

N: Creus que el nen hauria d’opinar o és una decisió purament dels pares?

I: Per a mi, és una decisió dels pares . L’únic que hem de tenir en compte és com s’ho ha de prendre aquell nen d’introduir les pautes a seguir fins que el nadó arribi. Sobretot si és un nen que ja sabem que es nega a que arribi el nadó i ha de decidir que arribarà igual i ho ha de fer com un procés fins que arribi aquest nadó.

N: Quin seria el moment adequat Idoia per informar?

I: Per informar que arriba un nen petit?

N: Sí.

I: Bé, crec que quan els pares hagin pres la decisió… no hi ha un moment adequat; dependrà dels pares però si que una vegada comunicada s’ha de fer un procés d’assimilació per al nen i a més si és un nen que s’hi oposa.

N: I suposo que també dependrà molt de l’edat, no?

I: Sí, clar. Com més petit el vincle és més estret i costarà més obrir aquest vincle per a què s’hi fiqui algú més entre mig i també la forma d’abordar-ho i treballar-ho serà diferent.

N: Per tant, aquells possibles futurs pares que tinguin un nen a casa i hagin d’afrontar una situació com aquesta que no donin tan per suposat que serà una bona notícia sinó que s’obrin perquè pot haver-hi qualsevol tipus de reacció, no?

I: Sí, sí. I sobretot davant d’una negativitat com és el cas que plantejàvem: no espantar-se és una reacció normal i és una mica com per a defensar una mica el propi terreny. Llavors s’ha de normalitzar i sobretot ensenyar-li altres famílies amb altres germans i la part positiva d’això. S’ha de desmitificar una mica aquesta creença de “em vénen a robar el territori”.

N: No només és treballar la gelosia que ens hi podem trobar sinó que hi ha aquest treball d’assimilació d’arribada del nen.

I: Sí. I treure aquesta creença de “em vénen a envair”.

N: Doncs, moltíssimes gràcies, Idoia, una setmaneta més.

I: Molt bé Noemí.

N: Adéu.

I: Adéu.

 

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Et pot interessar...

Close
Close