NotíciesSocietat

MySpace perd més de 50 milions de cançons i fotografies

La plataforma va promocionar bandes com Arctic Monkeys, Love of Lesbian, Miss Caffeina o Zahara

Redacció.- En un obrir i tancar d’ulls, MySpace ha perdut més de 50 milions de cançons i fotografies. Per sempre. Una negligència humana hauria borrat tota la informació emmagatzemada en la primitiva xarxa social entre 2003 i 2015. Punt de trobada ineludible per a tota una generació d’usuaris d’Internet primerencs, avui MySpace funcionava com a cementiri de continguts.

Fins a la seva fi. I és només el començament.

Per què? Perquè tenim un seriós problema amb l’emmagatzematge d’informació en el núvol. Hi ha veus que es mostren incrèdules amb la fallada humana de MySpace: gestionar l’espai digital per a més de 50 milions d’arxius és car. Pot ser que un tros de la cultura humana s’hagi evaporat de la nit al dia, però també és probable que el que quedi de MySpace ho agraeixi a nivell financer.

Emmagatzemar un simple terabyte costa entorn de 3.351$. A l’any.

En dades. Les xifres espanten. Generem 2,5 trillonons! de bytes al dia. Enviem més de 15 milions de missatges de text, pugem més de 46 mil  fotografies a Instagram, publiquem més de 456 mil missatges en Twitter i veiem més de 4 milions de vídeos en YouTube cada minut. Va a l’alça: ja hi ha més de 3 mil 700 milions d’éssers humans connectats a Internet, i valent-se cada vegada més de serveis en el núvol.

El 90% de les dades en Internet han estat creats en els dos últims anys.

Com gestionar-ho? És el gran dilema. “El núvol” és en realitat molt física. Facebook, Google i Apple compten amb gegantesques instal·lacions destinades a l’emmagatzematge massiu d’informació, amb un elevat consum d’energia i electricitat. Només en 2017 els centres de dades necessiten de 416 teravatis, un 3% de la producció elèctrica mundial i un 40% més que el consum total del Regne Unit.

És una demanda energètica creixent en un món encara massa dependent dels combustibles fòssils.

I no millorarà. Alguns estudis xifren en 44 zettabytes (44 trilions de gigaoctets) el volum d’informació produït per la humanitat per a 2020. Altres treballs calculen que per a 2040 el volum de dades multiplicarà per deu la nostra capacitat per a produir el maquinari que el sustenta. Solució? Hi ha qui ja està investigant sistemes basats en l’ADN o tècniques de ultracongelación.

Font: Magnet Xataka

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close