Arran de la informació apareguda en aquest mitjà digital sobre la troballa de residus en el pla de Caro, per tenir coneixement de la situació, en el terme rural de Roquetes, vaig anar a fer un exhaustiu treball de camp per saber si hi havia més abocaments petits com el denunciat. La meva sorpresa va ser majúscula en trobar-ne vuit, sis d’ells inorgànics i dos orgànics. Dos orgànics i dos inorgànics en espais públics, els quatre restants en finques privades que no estan habitades.
Els orgànics, un d’ells a la carretera que puja als ports, i el segon en la intersecció de la Vall d’en Pastor i Bandejats. El primer, eren ossos d’animals llençats com a residus i els segon, com a menjar pels voltors, amb el perill que això comporta, ja que si han mort enverinats o d’una malaltia greu al ser de la seva cadena alimentaria pot tenir greus conseqüències pels voltors, espècie protegida. En els altres inorgànics hi havia runa, electrodomèstics, bolquers, envasos de plàstic, llaunes, bosses de llaminadures o cartutxos d’escopeta. Tot en finques privades i en els barrancs que creuen el Pla. Aquests abocaments irregulars estan penats per llei.
Aquest “Littering” que és el nom d’aquests abocaments de residus a l’aire lliure i no controlats, és un gran i greu problema pel medi ambient ja que tots els residus provoquen contaminació. Els orgànics quan es descomponen fan mala olor i porten mosquits, mosques o rates que troben en aquest medi el que busquen. Els inorgànics, molts d’ells per la seva descomposició, esperen gairebé cent anys i pels agents climàtics com l’aigua, el sol o el vent que provoquen líquids que es filtren en el sol contraminant-lo i si troben aigua també. La inadequada gestió que es fan d’aquests residus té un alt cost per la natura amb efectes com la contaminació visual, de l’aigua, lumínica i danys a la biodiversitat. Dir, que tots aquests residus estan regulats per llei i s’han de dur als magatzems de transferència on són reciclats i valoritzats. A Roquetes n’hi ha dos, un de runes i un de residus sòlids urbans (RSU).
A causa de la dispersió de població en el món rural, és complicat poder fer una gestió adequada per tots els residus que es generen, i que la gent els diposita erròniament en aquests llocs. És per aquest motiu que l’Educació ambiental és el principal instrument per afavorir el canvi de criteri a l’hora de dur els residus als punts habilitats. Tan sols així tindrem un entorn net, no contaminat i guanyarem en salut. Per acabar, dir que el millor residu es el que no produïm. Acabem amb aquesta irresponsabilitat. Pensem-hi
