14.3 C
Amposta

Molts emprenedors, moltes start-ups, però poc recorregut empresarial

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Emprendre és, des del 2014, un verb que sembla que està de moda a Espanya. Entre el 2008 i el 2012, durant la crisi econòmica, es van patir descensos dràstics en la taxa d’emprenedoria (TEA), que va passar del 7% al 5,7% en només quatre anys, segons l’últim informe del Global Entrepreneurship Monitor (GEM). A partir del 2014, coincidint amb l’època postcrisi, van arribar els emprenedors. Avui, emprendre té connotacions relacionades amb l’èxit social i econòmic, però la realitat és força més dura del que es pensa. Es calcula, que només el 5% de les startups espanyoles arriba als 5 anys de vida i que un 15% no supera l’any, segons el Mapa de l’Emprenedoria 2018, publicat per Spain Startup-South Summit que analitza 1252 startups espanyoles.

«Després de la patacada del totxo calia una nova narrativa que fes perdurar el discurs neoliberal basat en la meritocràcia i l’autoajuda empresarial, i va ser el de la innovació tecnològica», considera Javier López Menacho, autor d’Editorial UOC i del llibre La farsa de las startups. D’aquí que molts espanyols s’animessin a emprendre. «L’autoocupació va ser per a molts l’única solució per a poder incorporar-se al mercat laboral davant un entorn de crisi econòmica, elevades taxes d’atur i molts problemes per a trobar una feina de qualitat», afirma Enric Serradell-López, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Segons el baròmetre d’emprenedoria del desembre del 2019 del Ministeri d’Economia i Empresa, gairebé un terç de les iniciatives d’emprenedoria entre els espanyols té la necessitat com a motivació per a emprendre (22,6%), tot i que la majoria respon a la motivació d’aprofitar una oportunitat de negoci detectat (70,7%).

Per a Serradell hi ha hagut una evolució en la mentalitat dels espanyols respecte a l’autoocupació. Des del 2013 hi ha una tendència positiva a detectar oportunitats de negoci. Avui, el 6,4% de la població adulta espanyola és emprenedora. Aquesta tendència es veu reforçada pel fet que gairebé la meitat de la població d’entre 18 i 64 anys considera que té els coneixements, les habilitats i l’experiència per a emprendre, i arriba al 84% entre tots els que estan involucrats en les activitats emprenedores, segons el GEM de 2018-2019. «En general, hi van persones a la recerca d’un pelotazo. Hi ha persones que han fet d’aquesta fórmula la seva manera de viure, tot i que la via start-up és força precària, però si aconsegueixes èxit, tot aquest esforç ha valgut la pena», adverteix Javier López Menacho.

Per què no es parla de l’emprenedoria que no funciona? 

La veritat és que la realitat emprenedora no s’assembla en res a la història de l’assalariat que té una idea innovadora i que en poc temps aconsegueix milions i una vida de luxe, tot i que el discurs es manté. Segons el baròmetre del 2019, la vida mitjana de les empreses emergents és més aviat curta: a Espanya ronda els 2,3 anys i a Europa, els 2,4 anys. A més, la dinàmica de creació i destrucció d’empreses és de les més altes entre les grans economies europees, només superada pel Regne Unit.

«Silicon Valley ha impactat en la creació d’imaginaris socials d’emprenedors d’èxit, i també els lobbies i els mitjans de comunicació afins, la indústria de Hollywood… En el món de les start-ups s’ha creat un succedani de somni americà», afirma López Menacho. «A l’elit econòmica no li interessa parlar de les empreses que no funcionen replicant aquest model especulatiu, doncs, parlar de creixement sostingut i sostenible o treball ben remunerat repercuteix en el seu benefici», considera l’expert. La badia de San Francisco s’ha convertit en la destinació somiada per molts emprenedors i es considera la mina de les empreses emergents tecnològiques a tot el món. «Tots els països intenten copiar el model de Silicon Valley i és inevitable que es busquin referències en les empreses que han tingut èxit», explica Serradell. «Atrauen talent global, que combinat amb una òptima capacitat d’inversió fa que els emprenedors tecnològics es plantegin anar-hi o tenir-hi algun tipus de presència», afegeix el professor i investigador del grup GO2SIM de la UOC.

A Espanya, emprendre i fracassar és només fracassar

Copiar Silicon Valley quan no es comparteix la mateixa cultura empresarial té perills. «Els aspectes culturals són molt importants. Una de les principals característiques de la cultura emprenedora als Estats Units és la cultura del reconeixement del fracàs», explica Serradell. El fracàs és vist com un punt més en el recorregut de l’emprenedor i es valora positivament. «A Espanya iniciar i tancar projectes fracassats és un senyal de debilitat. En canvi, als Estats Units demostra que es té un perfil dinàmic i innovador que suma positivament en el currículum», afirma Serradell. En aquesta línia, López Menacho afirma que «a Espanya es parla de meritocràcia empresarial, d’èxit i de hubs tecnològics de referència… d’un món idíl·lic, quan en l’àmbit de les start-ups els pocs casos d’èxit tapen tot el que hi ha darrere».

Pel que fa al finançament, a Europa la major part de les empreses emergents es financen a partir dels estalvis dels fundadors (78%), amics i família (30%), els àngels inversors (business angels) (29%) i capital risc (26%). En el cas d’Espanya, la major part de capital risc prové d’empreses internacionals (51%), seguit del capital risc nacional (45%) i de les entitats de capital risc públiques (3,5%). «Hi ha una evident necessitat d’una posició econòmica folgada, contactes, formació i sort, i el govern ha de donar suport a models alternatius i apostar-hi, i evitar el discurs del pelotazo», afirma López Menacho.

Set bons consells per a emprendre

Serradell i Menacho ofereixen consells per a emprendre.

  1. Tots dos experts coincideixen en formació, formació i formació: «Tenir estudis superiors s’ha demostrat que és un element que afavoreix les iniciatives d’èxit», afirma Serradell.
  2. Capacitat per a crear habilitats complementàries de l’equip emprenedor. Segons Serradell, aquests equips de potencial alt no tenen la necessitat d’autoocupar com una de les seves prioritats, sinó que es basen en la detecció d’una oportunitat de negoci adequada.
  3. «Generar un teixit de contactes de qualitat», resumeix López Menacho. Serradell, per la seva banda, suggereix «treballar la capacitat d’integrar-se i connectar-se amb altres emprenedors mitjançant xarxes».
  4. Tots dos experts afirmen que s’han d’entrenar les habilitats financeres o bé buscar suport i assessorament per part de persones expertes en la creació d’empreses i models de negoci.
  5. Per a López Menacho, és important tenir en compte la capacitat per a internacionalitzar una idea de negoci.
  6. «Fer un prototip del producte o servei abans de llançar-lo al mercat», proposa Serradell.
  7. Finalment, López Menacho conclou que «és important saber dir: “Fins aquí”».    

Font: UOC

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -