El pla general de política forestal de Catalunya la divideix en vuit regions en un intent d’adequar les característiques dels boscos i del territori als límits comarcals. La superfície forestal de Catalunya és de 2 milions d’hectàrees el 61%, m’entres que la resta son conreus, el 35%. Dins aquests 2 milions d’hectàrees el 38% son boscos m’entres que a les Terres de l’Ebre és del 17,4% i la formació més característica dels Ports per la seva representativitat i extensió son les Pinedes, Carrascars, Alzinars, Boixedes, Rouredes o les Brolles d’Eriçó. A Catalunya hi ha una estreta relació entre el relleu, la distribució de la superfície forestal i els boscos. El relleu incideix sobre el clima i limita les espècies forestals que poden viure en un determinat territori. El nostre país és un territori d’alzines i roures fent-se cada cop més evident en el paisatge, però tenim dues espècies més que tenen garantida una part important del territori, el pi negre que no té competència a l’alta muntanya, el pi blanc capaç d’aguantar els nivells més grans de sequera que la resta d’espècies arbòries i el pi roig una espècie colonitzadora que té la seva expansió a través dels conreus abandonats. Les espècies que competeixen amb aquestes son l’avet, el faig, els roures i, fins i tot, l’alzina entre els 300 i 2000 metres i muntanya avall té la competència de la pinassa i el pi negre. Els boscos són masses arbòries dinàmiques, hàbitats que son gairebé el cent per cent de la vegetació formada d’espècies arbòries amb presència d’estrats arbustius que son, ecològicament parlant, ecosistemes rics i complexos que cobreixen grans extensions del planeta, habitat d’animals, conservadors del sol i que modulen els comportaments hidrològics sent el més important de la Biosfera de la terra ,ecosistemes sostenibles amb una fauna i flora diferents a cada hàbitat, son canviants i el seu progrés és constant a través d’una sèrie d’etapes on totes les especies dins el bosc van canviant. En ser canviants tenen algunes característiques forestals que ens ajuden a entendre millor els boscos i es poden trobar en qualsevol territori que mantingui el seu creixement d’arbres fins al límit arbori només amb una excepció, on la freqüència de foc natural sigui molt alt i que l’espai sigui perjudicat per les activitats humanes o els processos naturals. Els boscos son el 30% de la superfície terrestre i en aquests moments es descobreixen en regressió la major part d’ells a causa de l’explotació forestal, amb una excepció, Catalunya, la seva superfície forestal està en expansió pel fet que moltes explotacions agràries han estat abandonades.
La funció principal dels boscos son tres bàsicament, l’econòmica, l’ecològica i la social.
Funció ecològica de la reserva de la biodiversitat, d’hàbitats i recursos genètics dins d’aquests paràmetres tenim els parcs nacionals, reserves naturals i biològiques i fa funcions eco paisatgístiques mantenint i fent corredors biològics, boscos de galeria que proporcionen una part de l’oxigen de l’aire i fixa’n contaminants gràcies als líquens, la molsa, el sol i la rosada.
Les funcions que tenen els boscos en l’àmbit econòmic amb el seu producte principal, la fusta, material renovable i sostenible amb una gran varietat d’usos com la construcció, embalatges, paper, mobles o generadora d’energia. A més es reconeix que els boscos son una part integrada de les economies que aporten una sèrie de factors de producció, béns ambientals o matèries primeres. Aquests serveixen de suport a l’agricultura proporcionant combustible pel tractament de collites, equips de recol·lecció i transport. Els boscos com a elements dins la capacitat industrial i la infraestructura material estan entrant en el creixement macroeconòmic tot sovint a base de noves definicions del que és el bosc i el que aporta a la societat.
Finalment, la funció social, el turisme, les zones d’esbarjo, la conservació de llocs d’importància cultural i educatives son alguns exemples de les funcions socials que fan els boscos. La superfície boscosa que està destinada aquesta funció social, és un indicador per mesurar fins a quin punt els territoris i les persones responsables de la gestió forestal tenen en compte la funció social dels boscos que en l’àmbit global s’estima que és el 3,8% de l’àrea forestal. Els sistemes forestals proporcionen serveis que si no hi fossin, caldria posar-los o pel benestar de les persones, per exemple emmagatzemar aigua, depurar les impureses de l’aigua, regular les descàrregues sent una estructura de serveis hidrològics que estan a prop de les estructures del transport i comunicacions que té aquest hàbitat. Els boscos ens proporcionen molts beneficis com a magatzem de carbó que els arbres atrapen i tenen fenòmens naturals que encara no s’han explicat. El món rural aprofita i cuiden els boscos, és una font agrícola que depenen dels productes arbòries per parar la voracitat dels sols i la seva estructura, per alimentar la ramaderia i mantenir règims d’humitats i corrents d’aigua, necessaris per a aquesta activitat. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
