EbreEleccions municipals 2019Notícies

L’opció de governar Faura va minvant mentre que Roigé agafa força

Els republicans tortosins, guarden la roba tot i haver obert converses a dos bandes

Després d’haver-se reunit amb els caps de cartell de les dos forces més votades i principals candidats a l’alcaldia, Meritxell Roigé com a número u de la força guanyadora dels comicis i Jordi Jordan com a segon en discòrdia i principal alcaldable alternatiu, Faura no ha ensenyat cap carta. És més, ha refredat per omissió les dos grans opcions que té damunt de la taula. Ni ha alimentat en cap mesura la viabilitat de la reedició del pacte amb els postconvergents ni ha plantejat públicament l’opció de fer entrar el PSC, parcialment vetat per ERC a nivell nacional, en un govern liderat per Movem. Sense els socialistes, a Movem i a ERC els calen dos regidors per a assolir la majoria (11 regidors), i no fan prou amb el sí de la CUP en la sessió de constitució i investidura del nou batlle o batllessa. Sense una majoria absoluta alternativa, Roigé, encara que no tingués el suport d’ERC, seria proclamada alcaldessa en minoria com a cap de llista de la força que va rebre més sufragis el 26M. Un extrem que agafa cos i que Roigé mateix ha verbalitzat esta setmana en roda de premsa: ha insistit que la seua prioritat és governar la ciutat amb un pacte amb ERC, per “coherent, idoni, correcte i normal” amb la situació del país i de la ciutat, però s’ha mostrat disposada, i “amb absoluta força”, a governar amb minoria amb set regidors. De la mateixa manera va començar l’anterior mandat l’exalcalde Ferran Bel, que en tenia vuit. “La prioritat és governar la ciutat i respondre a la voluntat de la ciutadania que ens ha escollit com a força més votada”, ha insistit Roigé.

Tornant a la disjuntiva d’Esquerra, mitjans d’àmbit nacional han publicat que l’executiva nacional dels republicans ja ha demanat a diverses seccions locals del partit que congelen qualsevol acord amb el PSC que implique tombar una alcaldia de JxCat, com seria el cas de Tortosa. Ara bé, “cada ciutat és un món i l’autonomia local és evident que és important”, ha subratllat la portaveu nacional del partit, Marta Vilalta. És a dir, més incertesa.

Per la seua banda, el líder socialista, Enric Roig, després que s’hagués especulat amb l’apropament entre ell i Meritxell Roigé -en qualsevol cas l’aritmètica impedix una majoria sociovergent-, ha volgut dixar clar que ha comunicat a Roigé que no votaran en cap cas a favor de la seua investidura, i ha manifestat que el PSC està “per un govern de coalició de progrés”, amb Movem i ERC, al qual creu poder “aportar molt per la industrialització i la recuperació econòmica” de què ha fet bandera el projecte socialista. En este sentit, en un missatge adreçat als republicans, ha apel·lat també a la generositat: “ERC no parla amb natros i, en canvi, natros, que hem patit mocions de censura d’ERC als consells comarcals, estem disposats a seure amb ERC. De generosos, natros ja no en podem ser més”. Esquerra, de moment, no diu ni que sí ni que no ni tot el contrari.

També s’ha especulat amb un inesperat paper crucial del nou regidor de Ciutadans, Miquel Albacar, que pogués apuntalar -encara que fos només en la sessió d’investidura- un pacte d’ERC, Movem i la CUP o un altre entre Junts i el PSC. Tot i les travesses, a ningú se li escapa que, de portes enfora, la formació taronja seria un aliat massa incòmode, encara que fos per un dia, tant de Junts com d’ERC. Així, Roigé ha rebutjat tota possibilitat d’un pacte amb Ciutadans i ha desmentit informacions periodístiques que apuntaven esta possibilitat.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close