- Anunci -
14.3 C
Amposta

L’ofici de pastor, exemple de solitud i aïllament

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
  • Inauguració: 19 de juliol a les 19.30 h.
  • Dates: del 19 de juliol al 22 de setembre de 2019
  • Lloc: sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre
  • Organitza: Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, Direcció de Cultura popular i Associacionisme Cultural i Ajuntament d’Amposta.

La ramaderia és a la base de la revolució neolítica, i en molts territoris, especialment en la muntanya, és l’activitat que centra el poblament, l’economia i les formes de vida fins l’època moderna. La complementarietat entre els conreus i la ramaderia permeten la transformació i creixement de l’agricultura abans de l’aparició dels adobs químics. La complexitat de les seves pràctiques i relacions territorials expliquen, a partir de la transhumància i la transtermitància, molts fluxos i moviments de població no només estacionals. Els oficis vinculats a la cria dels animals, fins a mitjans del segle passat, ocupaven moltes persones i eren ben diversos: ramaders, majorals, pastors i rabadans.

Avui, aquella antiga diversificació de funcions s’ha simplificat i els pastors són principalment propietaris que han de pasturar ells tots sols el seu ramat. L’ofici ha esdevingut exemple de solitud i aïllament. També, símbol d’una visió bucòlica i romàntica -un clixé urbà i esbiaixat-, ignorant d’unes condicions dures de treball, de sol a sol i sempre a l’abast de les inclemències del temps, i d’una feina sacrificada, sense dret a vacances ni a dies de festa.

Plácido Torres  i Consuelo Soriano  es van casar el 1991 a Amposta, municipi  on resideixen i treballen. Però Consuelo és natural d’Orihuela del Tremedal i Plácido, tot i nàixer a Amposta, prové també d’una família de Fortanete. Tots dos s’han dedicat sempre als animals, ja sigui amb  l’ofici de tractant com  de pastors, segueixen doncs les nissagues familiars. Actualment són uns dels últims tractants de bestiar oví  -compren als pastors i venen als carnissers- d’un ampli territori a cavall del sud de Catalunya, nord del País Valencià i sud d’Aragó. Per altra part, reprodueixen un model d’evolució social on, des de molt antic, es barregen ramaders, pastors i tractants, i de vegades carnissers, en una mateixa família i on el progrés econòmic ha fet que a partir de l’activitat transhumant, molts “serranos” fixessin la seva residència al litoral.

El concepte de cultura material dels pastors inclou els objectes que aquests utilitzaven i utilitzen en el camp, en els corrals i en les cases en el desenvolupament de la seva activitat. Però també inclou altres objectes ornamentals i decoratius que elaboraven en les llargues hores de pastura quan feia bon oratge, com un entreteniment i com una mostra de la seva habilitat manual.

En l’exposició es mostren a l’entorn de 300 objectes, que hem separat en funció de la seva funcionalitat. D’un costat, la indumentària tradicional i els utensilis de l’equip dels pastors. Per un altre costat, els objectes vinculats al maneig i la cura dels animals: esquelles, marques de propietat, etc. L’artesania en fusta, més o menys elaborada i més o menys recreativa, formaria un altre bloc. Els estris i instruments auxiliars de l’aprofitament de la llana i la indústria tèxtil derivada, seria un altre dels conjunts. Els documents, utensilis i mobiliari vinculat als oficis de tractant i de carnisser formarien un altre bloc. I les eines i objectes per a l’elaboració dels formatges tancarien els àmbits que us presentem.

Es tracta d’una col·lecció d’objectes que Plácido va començar amb un objecte familiar, concretament amb el ferro de marcar en quitrà el ramat. Al llarg de tota la seva vida, no només la seva memòria, sinó també les seves llibretes, la seva col·lecció i les notes vinculades a la procedència de cada peça, han estat marcades per la voluntat i l’esforç de configurar un  homenatge als avantpassats, cadascuna de les persones que li han cedit els objectes. L’exposició recull testimonis o objectes de més de 20 municipis, entre ells: Amposta, Tortosa, l’Aldea, la Galera, Godall, Masdenverge, Pinell de Brai, Tivissa, Vandellòs, Morella, Castellfort, Cinctorres, Benassal, Vilafranca, Fortanete, Cantavieja, Orihuela del Tremedal, Bronchales, etc.

En referir-se a la col·laboració de Consuelo, Plácido diu: “des del primer dia, m’ha ajudat, quan ha vist alguna cosa que sap que m’agradarà, si és d’un pastor li demana, si és d’una fira m’ho diu o ho compra directament, i no parlem de la quantitat de ferro i coses que ha netejat, perquè quan ens ho donen, normalment estan molt malament, si no hagués sigut per ella, no hagués sigut possible reunir tot el que tenim”. Actualment, el fons de la família Torres-Soriano recull un nombre aproximat de 500 peces,El que inicialment començà ell amb 16 anys, com una afició, acabarà sent el que podem anomenar una col·lecció privada de referència sobre la cultura material dels pastors.

Però Plácido no només recull objectes vinculats amb la ramaderia, sinó que guarda altres importants conjunts de materials: fòssils, morters, cuines antigues, botelles de gasosa i sifons, numismàtica, documents relacionats amb l’oci juvenil.

Aquesta és una exposició produïda pel Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular “Associacionisme Cultural” en el marc del programa “Col·leccionar passions”. El Museu en els anys anteriors ja ha realitzat altres exposicions del cicle dedicades a les col·leccions de Jesús Bru de Villalba dels Arcs, Salvador Cardero d’Ulldecona i Ferran Segarra de Miravet.

Redacció – J. V.

- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

Salut proposa que les Terres de l’Ebre continuïn en la fase 2 a partir de l’1 de juny

El Procicat ha aprovat aquest dilluns a la tarda la proposta que les tres regions sanitàries de la ciutat de Barcelona, Metropolitana Sud i...

El sector gastronòmic d’Alcanar preparat per a l’entrada a la fase 2

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre ha entrat aquest dilluns a la fase 2 del desconfinament. Així, Alcanar, les Cases i Alcanar...

L’entrada de Tortosa a la fase 2 comporta el retorn a l’activitat de nous equipaments municipals

L'avenç de les fases de la desescalada a les Terres de l'Ebre comporten des d'aquest dilluns novetats pel que fa al funcionament de diversos...

Amposta amplia en 2.000 euros el conveni amb la Federació de Comerç davant l’impacte de la Covid-19

L’Ajuntament d’Amposta i la Federació de Comerç d’Amposta (FECOAM) han signat el conveni de col·laboració anual per a l’impuls del teixit comercial de la...

Plouen granotes a Campredó, un fenomen meteorològic extraordinari

Aquest dilluns ha començat amb pluja a les Terres de l'Ebre i les terres de Ponent. En general les precipitacions han deixat poca aigua,...
- Anunci -
- Anunci -