14.3 C
Amposta

Llàgrimes per Nelea

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Dissabte pel matí, dia estrany de primavera, més fred que no pas calor, millor abrigat que no pas amb camisa curta. De sobte, a través del telèfon mòbil m’arriba una notícia esfereïdora, cruel i preocupant. A les poques hores de llegir la notícia la xarxa ebrenca bull amb la notícia i és difícil trobar algú que no s’hagi assabentat. Preocupació i consternació van agafades de la mà. Tot i que la notícia encara no ho confirma , tot fa pensar un trist final.

Diumenge pel matí, en un ràpid desenllaç la Guardia Civil confirma allò que la majoria suposàvem: trobada sense vida una noia a un escampat d’Ulldecona, detingut el seu nuvi i altres persones possiblement col·laboradores en la desaparició i assassinat de la noia trobada sense vida. La conclusió és molt clara: la violència masclista i de gènere està impregnada dins de la nostra societat i no hi ha manera d’extirpar-la. De vegades penso que la raça humana no és digna de viure en aquest planeta. Segurament, és la pitjor i més sanguinària espècie que habita aquest meravellós món.

Esgarrifat, trist i consternat de tanta maldat humana, de tanta violència masclista, de tanta crueltat, em cauen les llàgrimes per algú que la seva vida ha estat segada injustament, lluny del seu país, de la seva terra i no sé si també de la seva família. lluny de tot seny i cordura. Oblidada en mig d’escampats d’oliveres, barrancs i secalls descansa la seva ànima injustament. Mentrestant, tristament i dolgut escolto la melodia de Katie Melua, “I don`t cry”, encara que no puc evitar que les llàgrimes s’escapen dels meus ulls pensant en l’assassinat d’una anima indefensa i innocent, pesant, en definitiva, a on pot arribar la barbàrie humana.

 

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -