Els camps d’arròs del delta de l’Ebre produeixen cada any al voltant de 90.000 tones d’aquest cereal. Tanmateix, als darrers anys el canvi climàtic està posant-ne en risc la producció de la collita i fent que els arrossaires hagin de trobar noves maneres d’enfrontar-se a l’elevada salinització del terreny. Segons els darrers estudis, com a conseqüència del canvi climàtic i de la subsidència, el delta ebrenc s’enfonsa una mitjana de tres mil·límetres a l’any, el que afavoreix que el mar avanci, envaeixi el subsòl i se salinitzi encara més la capa freàtica.
El del Delta no és un cas aïllat, però. A mesura que augmenta el nivell del mar a tot el planeta, les zones costaneres són inundades cada cop més per aigua salada que penetra als sòls i subsòls. La pluja pot ajudar a dissipar aquestes sals, però les onades de calor i les sequeres, cada cop més freqüents, forcen l’augment de l’ús de les capes freàtiques per obtenir-ne aigua dolça tant per beure com per irrigació, el que condueix a nivells encara més elevats de salinització del terreny.
El sòl agrícola és un recurs molt valuós i escàs arreu del món. La seva degradació és un problema especialment greu en països com el nostre, de clima mediterrani àrid, on el terra té poca matèria orgànica i unes textures que fan que tendeixi a erosionar-se molt. A la llarga, la conseqüència n’és la pèrdua de productivitat, un fet que amenaça el sosteniment econòmic dels agricultors i el manteniment del món rural. A més, degut a l’avanç del canvi climàtic, es preveu que aquesta degradació s’aguditzi.
La salinització dels sòls, que ja afecta un 20% de les terres conreades arreu del planeta, planteja nous desafiaments per a l’agricultura i la gestió de migrants climàtics. Sorprenentment, fins al moment aquesta qüestió no es tenia en compte en els mètodes d’avaluació i quantificació dels aspectes ambientals a gran escala, com ara l’anàlisi del cicle de vida (ACV).
L’ACV és una eina metodològica que serveix per mesurar l’impacte ambiental de qualsevol tipus d’activitat humana ―ja sigui obtenir una poma, un cotxe o realitzar un servei com pintar una paret a casa― des que s’obtenen les matèries primeres, fins a la seva fi. Es basa en la recollida i l’anàlisi de les entrades i sortides del sistema ―recursos naturals, emissions, residus i subproductes― per obtenir dades quantitatives dels seus impactes ambientals potencials i així poder determinar estratègies per a la seva minimització o reducció. L’ACV és particularment útil per comparar els impactes de dos productes competidors al mercat i entre versions diferents d’un mateix producte per veure quin té menys impactes (el que s’anomena ecodisseny).
«Fa tan sols 10 anys, no es donava importància als sòls; ara, en el context de canvi climàtic en què ens trobem, això ha canviat», afirma Montse Nuñez, investigadora del programa Beatriu de Pinós a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que ressalta que el darrer informe del Grup intergovernamental sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides es focalitzava precisament en sòls, un accent que també incorpora el proper programa marc de la Unió Europea, ‘Horizon Europe 2021-2027’.
«Els sòls agrícoles ben gestionats poden ser un reservori de carboni molt important i tenir un efecte en cadena al medi ambient perquè comporten una millora en la retenció de nutrients per a les plantes; es redueix la seva necessitat d’aigua de reg, de pesticides i de fertilitzants, i, a la vegada, garanteixen la producció d’aliments a llarg termini, per a les següents generacions. A més, els sòls agrícoles gestionats respectuosament amb l’entorn i integrats en el paisatge forestal són de gran importància pel manteniment de la biodiversitat», afegeix la investigadora.
En aquest sentit, Nuñez ha desenvolupat una metodologia pionera al món, publicada recentment a la revista Environmental Science & Technology, que permet, precisament, incloure l’impacte de la salinització del sòl en l’anàlisi del cicle de vida de la producció d’aliments. «Per exemple, es tracta d’estudiar el cicle de vida de producció d’una poma posant tot el focus en el sòl i analitzant tot el que passa, des del transport del fertilitzant a si ha calgut llaurar la terra o al transport després de la fruita per al seu consum, i com aquesta gestió contribueix a salinitzar els sòls», explica.
Seguint amb el cas de la poma, Nuñez assenyala que «la metodologia d’ACV té en compte totes les variables en el procés. Si agafem com a exemple la fabricació de confitura de poma, aquestes variables anirien des de l’extracció del fòsfor, potassi i altres minerals de sòls miners per fabricar el vidre de l’envàs i el fertilitzant mineral que s’aplica als pomers, ―que, a més d’exhaurir recursos no renovables, comporta la compactació del sòl provocada per la maquinària d’extracció en aquella àrea―; a la gestió d’aquests arbres fruiters al camp i als impactes en els sòls i els aqüífers provocats perles sals de l’aigua de reg, l’ús de maquinària, els fertilitzants i pesticides. També es tindrien en compte altres impactes al sòl que es poden produir durant el processament de les pomes i la gestió dels residus orgànics que se’n generen, així com el seu transport.
«La nostra eina permet avaluar els danys ambientals, com ara els quilos de nitrogen de fertilitzant que entren involuntàriament als ecosistemes naturals i els canvis que hi produeixen, així com les espècies afectades o desaparegudes», assenyala Nuñez, que ressalta d’aquesta metodologia, de lliure accés, que permet traduir a les mateixes unitats de mesura tots els impactes, de manera que es poden comparar els efectes de diferents activitats humanes. «Això ens permetrà millorar la gestió dels sòls i mitigar els efectes del canvi climàtic», conclou Nuñez.
Redacció – T. R.
