Des de l’aparició del canvi climàtic la ciència ha sigut constant a l’hora de mesurar els límits i la seguretat d’aquest canvi buscant alternatives vitals per preservar recursos naturals imprescindibles, fent el canvi dels recursos energètics molt contaminants pels quals no ho són, fins ara sense massa èxit a causa del fet que els canvis vitals que s’han de fer topen frontalment amb les corporacions multinacionals que oposen molta resistència i, per tant, costa molt d’avançar , però tot i els entrebancs els científics no han deixat mai de treballar per la restauració del planeta ,per uns límits segurs que ens permetin viure-hi.
No fa molt una quarantena de científics han presentat un estudi que la prestigiosa revista ambiental, Nature, ha recollit per fer-ne difusió, un d’aquests científics és el director de Potsdam Institute for Cimate Impact Research que assevera que estem enmig d’una gran crisi climàtica perdent resiliència i la força per resistir, la ciència ens està demostrant que el risc d’acabar amb el planeta i tots els sistemes en què es basa la vida és molt alt i dels vuit indicadors fixats pels científics en aquest estudi, se t’han excedit del límit, a més es fixa quina quantitat de natura necessitem perquè la biosfera i els ecosistemes estiguin dins els seus límits, ara entre el 50 i 60% d’aquests s’han superat.
Les condicions físiques al nostre planeta han estat alterades per l’home de forma insostenible incidint en tots els ecosistemes i és el que la ciència està demostrant que els nutrients, els cicles naturals o els aqüífers ens han de proveir d’estabilitat i resiliència a tot el sistema terrestre. Les condicions que van permetre l’aparició de la nostra espècie són úniques tenint en compte que els ecosistemes que ho van permetre es comencen a trencar i els únics responsables és la nostra espècie, brutal.
La transformació per retornar als indicadors de zona segura els tenim i requereixen accions ràpides i contundents com la descarbonització del sistema energètic i a la resta de sistemes naturals, l’acord global de protecció al planeta preveu aquesta en un 30% l’any 2030 acció per retornar tots els sistemes naturals a la zona segura, amb l’aportació de les administracions locals, sector públic, sectors privats i les empreses.
Un dels pitjors indicadors que ens allunya dels límits i la zona segura són els nutrients, l’ús de fertilitzants en l’agricultura fa que l’excés de nitrogen a l’aigua i a la terra sigui doble del que es considera com límit màxim del sistema segur, l’excés de fòsfor que en el límit just i segur és de 4’5 TgP (Teragrams) per any respecte als nivells naturals, els tenim a 10, aquestes passades dels límits fan que en els ecosistemes fluvials (com l’Ebre) apareixien algues nocives i la manca d’oxigen una amenaça per la biodiversitat fluvial.
Un altre és el clima, encara no hem arribat al límit científic establert en 1,5 °C d’escalfament global, però segons l’estudi hem excedit el límit just per les persones. L’1,5 °C respecte a l’era preindustrial que encara no hem arribat, el límit just per les persones és d’1 °C i aquest ja està superat, estem en 1,2 °C que ens genera la pèrdua de recursos importants i ha alterat de manera important tots els ecosistemes. Els aqüífers soterranis que el sistema els considera segurs quan l’extracció d’aigua no supera la càrrega natural, està superada en un 47%. La contaminació per partícules, en l’àmbit global el sistema considera els límits justos i segurs, però en l’àmbit local s’estan excedint límits considerats nocius per la salut. La salut del planeta es critica en tots els ecosistemes naturals que ens permeten la vida i fan que sigui justa amb l’accés als recursos naturals necessaris a condició que ens mantinguem en els límits justos i segurs que proposa la ciència.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
