14.3 C
Amposta

Les Terres de l’Ebre perden més de deu mil habitants en cinc anys

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

Les Terres de l’Ebre van perdre 10.776 habitants entre 2001 i 2016, el 5,62% de la població. El territori es troba entre l’estancament i la regressió demogràfica. Pocs municipis ebrencs s’escapen del balanç negatiu. Dels 52 pobles del territori, 42 tenen menys de 5.000 habitants i més de la meitat, 23 pobles, no arriben als 1.000. Als pobles petits la demografia no para de decréixer, i alguns com Caseres, Bot, Benifallet, Riba-roja d’Ebre o el Mas de Barberans, perden població continuada des de fa dècades. Ni tant sols amb l’arribada de població immigrant abans de la crisi econòmica es va frenar la pèrdua d’habitants.

Els economistes responsables d’aquest estudi, de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV (CELiR), consideren que la situació no és “irreversible”. Aposten per enfortir subsistemes urbans dins del territori, sobretot als entorns de Tortosa i Amposta i de Flix-Móra d’Ebre-Gandesa, i fomentar des de les administracions públiques, més activitat econòmica. Juan Antonio Duro i José Maria Piñol, autors de l’informe ‘El despoblament rural a l’Ebre’, han assenyalat que el territori ha de deixar de ser “un espai atractiu per viure-hi”, per ser “un espai per treballar, produir i generar activitat econòmica”. De moment, el problema no para de guanyar “dimensió i complexitat”.

L’estudi conclou que les Terres de l’Ebre han entrat en una “nova fase poblacional regressiva”, amb una evolució comparativament desfavorable en relació a Catalunya i que retorna a una “clara tendència de despoblament per a un grup ampli de municipis”. Duro i Piñol han lamentat que es dediquin “pocs recursos” a la creació d’activitat econòmica, i que es faci “de manera aïllada, sense una visió integral i multidimensional del problema”.

Caseres

L’informe evidencia que les polítiques de desenvolupament rural aplicades els últims anys no han estat del tot efectives quantitativament i s’assenyalen “mancances” com la falta de polítiques d’estat o supralocals que complementin l’acció de la Unió Europea, la manca de capacitat de resposta de les administracions locals i la “insuficient coordinació entre nivells administratius”, i finament, la inadequada oferta formativa secundària que no s’adapta a les noves demandes.

Així és que les principals pèrdues de població es registren als municipis petits de base agrícola i en poblacions mitjanes d’estructura industrial. Exemples d’aquests dos casos podrien ser Bot i Flix. Hi ha un tercer perfil, els dels pobles amb una elevada proporció de població estrangera, com ara Ginestar o Rasquera. Les polítiques agràries són antigues, com alguns projectes de regadiu, no s’incentiven les activitats empresarials i es projecten infraestructures, com els vivers d’empreses o els polígons industrials, que són poc competitius i amb poca dotació.

L’accessibilitat, els avantatges de les noves tecnologies o les polítiques de discriminació positiva “no han estat suficients per aturar el fenomen del despoblament”, com certifica l’estudi de CELiR. La qualitat de vida o els entorns naturals que ofereixen les Terres de l’Ebre no han estat “un revulsiu” per corregir les dinàmiques prèvies i una part significativa de la població té la percepció que falten expectatives de futur als pobles i al conjunt del territori.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

L’empadronament augmenta a les Terres de l’Ebre durant el confinament

L'empadronament en alguns municipis de costa i de muntanya s'ha disparat durant els mesos de confinament. Es tracta de veïns que ja hi tenien...

Es trenca de nou la barra del Trabucador

Tot i les obres que està realitzant l'estat en l'intent de recuperar la barra del Trabucador, el temporal d'aquest darrers dies ha tornat a...

Salvador Pallejà, nou director de la Clínica Terres de l’Ebre

La Clínica Terres de l'Ebre incorpora com a nou director del centre el doctor Salvador Pallejà. Substitueix així la fins ara directora, la doctora...

El CCBE obri el període de tramitació d’ajuts per al pagament de lloguer d’habitatge

El Consell Comarcal del Baix Ebre ha iniciat la tramitació dels ajuts per al pagament del lloguer d’habitatge. Aquesta prestació es pot sol·licitar fins...

La Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta fa una donació econòmica al Grup d’Esplai Blanquerna

La Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta, compromesa amb les famílies més vulnerables de la ciutat, ha col·laborat fent una donació...
- Anunci -
- Anunci -