La ruralitat és un factor de risc per patir precarietat i pobresa energètica. Les llars en risc de les zones urbanes representen el 10,8%, però s’incrementa fins a l’11,75% a les zones rurals. Aquesta mitjana es dispara fins al 14,4% al Baix Ebre, el 13,3% al Montsià i la Terra Alta i a prop del 12% a la Ribera d’Ebre. Una població més envellida i amb desigualtats econòmiques incrementa el risc de patir pobresa energètica, però s’hi sumen la falta d’inversió i de recursos i els talls i interrupcions habituals que agreugen la precarietat. Són les conclusions de l’estudi elaborat per Enginyeria Sense Fronteres amb l’impuls de l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament que s’ha presentat al Consell Comarcal del Montsià.
L’autoria de l’estudi d’Enginyeria Sense Fronteres, Andrea Vides, ha remarcat que l’actual model energètic accentua les desigualtats entre territoris rurals i urbans i “sacrifica” els primers per produir energia per als segons. Ho demostren les dades de les comarques de les Terres de l’Ebre que recull l’informe, en el qual les quatre comarques tenen un índex més alt de llars en risc de patir pobresa i precarietat energètica que la mitjana de les zones rurals.
Els factors que determinen la pobresa energètica són més accentuats en els territoris rurals perquè hi ha més grups socials vulnerables. Hi ha més població envellida, més d’una cinquena part té més de 65 anys, i d’aquests, el 20% té més de 85 anys; hi ha més població a l’atur, amb feines precàries i pocs ingressos, amb un baix nivell d’estudis, i més persones migrades.
Segons l’estudi d’Enginyeria Sense Fronteres, aquesta situació a les Terres de l’Ebre és més accentuada a la comarca del Montsià, però també a l’Alt Empordà, el Pla d’Urgell i la Segarra. D’altra banda, el Baix Ebre se situa entre les comarques on s’han produït més endarreriments per pagar els rebuts de la llum al territori.
Pobresa i precarietat
Com assenyala l’estudi, més enllà de les persones vulnerables que no poden assumir, o ho fan amb dificultats, el cost de l’energia, la pobresa energètica en l’àmbit rural va lligada a altres factors que determinen també la precarietat del servei rebut. Són la manca d’electrificació o l’accés inestable a aquesta. Es tracta de les nombroses i llargues interrupcions del servei que es registren sobretot a les comarques rurals de Ponent i també a les zones disperses de Tarragona i l’Ebre –no hi ha dades per comarques.
Vides ha proposat acabar amb el marc legal que contempla i no sanciona aquests microtalls si són de menys de 3 minuts. La recerca denuncia també que l’energia es trobi sota “control corporatiu i privatitzada”, i no doni marge de gestió i de decisió a la ciutadania per escollir com la genera i consumeix. De fet, l’estudi conclou que les promotores energètiques han “utilitzat i sacrificat” totes les zones rurals del nord i el sud del país per produir energia i han generat “greus impactes econòmics i socials” a la població.
El president del Consell Comarcal del Montsià, Joan Roig, ha assenyalat que amb les dades a la mà es pot reclamar la implicació de les administracions supramunicipals per corregir aquest i altres perjudicis, amb mesures que poden ser immediates i assumibles.
Recursos als serveis socials
La inversió també es requereix en recursos humans per reforçar els equips dels serveis socials comarcals que han denunciat “falta de suport, d’informació i formació” i una sobrecàrrega de feina per fer complir amb la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la precarietat energètica. Els serveis més tensats s’han identificat a l’Alt Urgell, el Pla de l’Estany, l’Urgell, i de nou el Baix Ebre.
Les solucions
Per resoldre-ho, es proposa que la Generalitat estableixi circuits d’actuació “estandarditzats” per al personal dels serveis socials per implementar la Llei 24/2015 des d’un òrgan centralitzat (com recull el conveni firmat entre el Govern i Endesa, el març de 2021). Aquestes treballadores socials també han de comptar amb el suport d’oficines d’assessorament i en les tasques administratives, o bé contractar tècniques de referència en pobresa energètica que es puguin desplaçar pel territori i atendre els pobles més allunyats de les capitals de comarca.
En segon lloc, Enginyeria Sense Fronteres demana actualitzar el reglament del Reial decret 1955/2000 i la llei catalana de manera que es redueixi “el límit legal” en nombre i durada d’interrupcions a la xarxa de distribució. Ampliant la normativa es podria incloure els “microtalls” a l’hora de comptar aquestes interrupcions i això demostraria que falta inversió per millorar i adaptar les instal·lacions per part de les empreses distribuïdores. Aquestes incidències s’haurien de poder informar “a temps real” a través de nous canals de comunicació directes a les webs de les empreses, una informació que hauria d’incloure les causes de l’aturada i el temps previst de reparació i restabliment del servei.
Finalment, Vides aposta per fer una “auditoria tècnica i ciutadana de l’estat de la xarxa elèctrica” per tenir dades públiques i desagregades per comarques. A partir d’aquestes, es podria “aplicar mesures en punts estratègics” i adequar les línies de distribució “per a garantir la resiliència de la xarxa” a les pertorbacions “cada vegada més comunes” per l’envelliment de la infraestructura i el contacte amb l’avifauna, o pels “freqüents” temporals derivats de l’emergència climàtica. En aquest punt es recomana implementar estructures en anell i amb protecció.
L’estudi també plateja promoure pràctiques de sobirania energètica, amb “criteris ecofeministes d’interdependència i ecodependència”, per evitar decisions respecte de l’energia amb “efectes negatius sobre tercers”. Aquí s’introdueix conceptes com la generació distribuïda i el decreixement que es poden aplicar amb les Comunitats Energètiques Locals (CEL).
ACN
