La proximitat i la rapidesa en les gestions són dos dels aspectes que els ciutadans més valoren en el tracte que tenen amb l’administració. Aquesta és una de les bases que van promoure la creació de les entitats municipals descentralitzades (EMD) dintre d’un municipi. A Catalunya, n’hi ha 65, la majoria de les quals concentrades a l’Alt Pirineu i l’Aran. El president de Valldoreix i de l’Agrupació d’EMDs de Catalunya, Josep Puig, reclama que el Govern i el Parlament impulsin una normativa que reguli el seu funcionament a Catalunya, com ja passa en altres comunitats autònomes. Una opinió compartida pel president de Jesús, una EMD de Tortosa, Víctor Ferrando, que remarca que sovint depenen de la “bona voluntat” del municipi del qual depenen.
Són zones habitades que per motius singulars, ja sigui per volum de població o per distància física amb el nucli al qual pertanyen, reclamen el dret a poder tenir entitat jurídica pròpia. A partir dels convenis de constitució a què s’arriba amb el municipi del qual formen part, assumeixen competències i reben recursos.
Entre d’altres, les EMD s’ocupen de la vigilància de preservació del seu patrimoni, de l’enllumenat, el manteniment de l’espai públic i la promoció d’esdeveniments culturals i esportius. Però l’acord establert en la constitució amb el municipi pot comportar altres atribucions.
“De no tenir res o ser un barri a ser una EMD hi ha una diferència abismal, perquè podem generar i gestionar els recursos, però a més per al veí suposa tenir un lloc proper per fer gestions o obtenir permisos d’obres, per exemple”, explica Josep Puig, president de l’EMD de Valldoreix i de l’Agrupació d’EMDs de Catalunya, entitat que permet una coordinació entre ells i defensar els seus interessos. Puig admet que és fonamental tenir una bona relació entre l’EMD i l’ajuntament de la localitat, independentment del color polític, per garantir una bona entesa pel que fa a l’aportació de serveis dels quals es depèn del municipi, com ara la seguretat o la recollida d’escombraries.
Jesús, al Baix Ebre, és una EMD de Tortosa des de 1994. Actualment compta amb uns 3.700 habitants censats, tot i que l’alcalde-president, Víctor Ferrando, apunta que arran de la pandèmia la població que viu al nucli ha crescut notablement. Ferrando també demana canvis normatius que evitin situacions d’incertesa: “Depenem de la bona voluntat dels consistoris”
Aquesta EMD s’encarrega de la llar d’infants -amb 42 alumnes-, l’escola de música, la biblioteca i punt juvenil i el manteniment de l’institut-escola Daniel Magrané. També són competència de Jesús el clavegueram i l’enllumenat.
Malgrat seguir depenent de Tortosa en l’àmbit econòmic, Ferrando assegura que després de 30 anys d’EMD el sentiment de pertinència entre els jesusencs és “molt fort”, sobretot entre els més joves. Descarta que l’entitat sigui el preludi d’un futur procés d’independència de Tortosa, però apunta que si es posés sobre la taula “no s’escandalitzaria ningú” i que Jesús podria ser viable com a municipi i “la gent ho veuria amb certa normalitat”.
Com es tria el president d’una EMD?
Les EMD no tenen alcalde, sinó president. La seva elecció es fa el mateix dia en què se celebren eleccions municipals, però no s’escull una formació, sinó a la persona que es vol com a president, amb un sistema de doble urna. L’escollit assumeix el càrrec durant els següents 4 anys sense possibilitat que se li pugui presentar una moció de censura. Cada entitat disposa d’un plenari, que el configuren el president, escollit per sufragi universal directe, i les vocalies, nomenats pels partits en funció dels resultats de les eleccions municipals.
Des de Jesús, Ferrando veu “incomprensible i estrany” que el president d’una EMD pugui trobar-se un equip de govern amb qui no compartís la mateixa visió política. I per això també reitera la necessitat de revisar el marc normatiu actual.
Font: ACN
